{"id":1614,"date":"2017-05-18T20:43:25","date_gmt":"2017-05-18T18:43:25","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutsants\/?p=1614"},"modified":"2017-05-23T19:54:22","modified_gmt":"2017-05-23T17:54:22","slug":"dues-alumnes-premiades-als-jocs-florals-del-districte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutsants\/general\/dues-alumnes-premiades-als-jocs-florals-del-districte\/","title":{"rendered":"Dues alumnes premiades als Jocs Florals del districte."},"content":{"rendered":"

Iana Keyser L\u00f3pez<\/em>, en la categoria de prosa de segon cicle d’ESO, ha obtingut el primer premi i Gemma Par\u00eds Tarriel<\/em>, en la categoria de prosa de primer cicle, ha estat premiada amb el segon premi.<\/p>\n

Tot seguit podeu llegir els textos de les dues alumnes.<\/p>\n

\"IMG_20170517_113007\"<\/a><\/p>\n

UNA VISITA INESPERADA<\/h3>\n

Us explicar\u00e9 una hist\u00f2ria de quan era estudiant. Tenia la taula de treball just davant la finestra que donava al carrer. Havia estat fent feina tota la tarda, i cap al vespre, quan ja estava a punt de plegar, em vaig adonar que a fora hi havia alg\u00fa que m\u2019estava espiant. Vaig intentar dissimular la meva inquietud mentre pensava i recordava si havia vist aquella persona cap altre dia davant de casa. No vaig ser capa\u00e7 de recon\u00e8ixer qui era, per\u00f2 podia diferenciar que era un noi. Vaig pensar que deuria ser un \u00e9sser ro\u00ed i mesqu\u00ed, si el jutjava per la seva pres\u00e8ncia, que em provocava inseguretat i por. Anava tot vestit de negre: texans negres, vambes negres, dessuadora negra… tot negre; a excepci\u00f3 d\u2019una m\u00e0scara de porcellana blanca, totalment inexpressiva, que portava a la cara, i uns guants de seda, tamb\u00e9 blancs, a les mans.<\/p>\n

Em vaig fixar absolutament en tot el que portava. Potser vaig estar un minut observant-lo de re\u00fcll, i en aquest minut no es va moure ni un mil\u2022l\u00edmetre del lloc on estava. Despr\u00e9s d\u2019aquell minut, vaig reaccionar. Feia dos dies, havia vist aquella mateixa persona, de fons, entre la multitud de la fotografia de la portada d\u2019un diari. Em vaig girar per agafar el diari de feia dos dies que guardava a un calaix de l\u2019habitaci\u00f3. Quan em vaig tornar a girar cap a la finestra, el noi havia desaparegut.<\/p>\n

Vaig comen\u00e7ar a q\u00fcestionar-me seriosament quantes hores havia dormit, o si potser m\u2019havia pres un bolet al\u2022lucinogen. Comen\u00e7ava a sentir un neguit i una angoixa interior horribles, i aix\u00f2 em va fer decidir d\u2019anar fins a la cuina, prendre\u2019m una infusi\u00f3 i anar-me\u2019n a dormir.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 al mat\u00ed, em vaig llevar com qualsevol altre dia i no recordava el que havia passat la nit anterior, fins que vaig anar a la meva taula de treball per agafar un anell que hi tenia, i vaig veure el diari de feia tres dies. En aquell moment em vaig preguntar qu\u00e8 hauria de fer. Recordava haver vist aquell noi vestit de negre m\u00e9s d\u2019un cop davant la finestra, per\u00f2 potser era casualitat. O potser no… Qu\u00e8 havia de fer? Explicar-ho o no explicar-ho? I si ho explicava, a qui? A la meva millor amiga? Al meu millor amic? Als meus pares? Qu\u00e8 pensarien de mi? Ja era prou que, de cop i volta, comenc\u00e9s a veure sempre un noi vestit de negre amb una cara de porcellana, per\u00f2 si a sobre els explicava que de tant en tant desapareixia, pensarien que estic encara m\u00e9s boja. Tenia una petita possibilitat d\u2019explicar-ho als meus millor amics sense que em miressin amb ganes d\u2019arrencar a c\u00f3rrer, per\u00f2 era impossible explicar tot aix\u00f2 als meus pares.<\/p>\n

A l\u2019hora de dinar, vaig voler explicar la meva situaci\u00f3 als meus dos millors amics, ja que tots tres \u00e9rem dels pocs que din\u00e0vem a l\u2019institut. Primer van insinuar que tot era mentida i van comen\u00e7ar a riure, per\u00f2 a mesura que van veure que jo no reia i estava preocupada, es van adonar que no era cap broma.<\/p>\n

Vaig obrir els ulls. El meu llit estava envoltat dels meus familiars i amics. Tot era blanc i comen\u00e7ava a sentir el soroll d\u2019unes m\u00e0quines. Al principi vaig pensar que aquella era una situaci\u00f3 mansa, com la manera habitual de despertar-se de cada dia, fins que em vaig adonar que estava a l\u2019hospital. Tant els meus pensaments com la meva visi\u00f3 estaven atordits i no entenia qu\u00e8 passava.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019una estona, vaig comen\u00e7ar a entrar en ra\u00f3, per\u00f2 seguia sense recordar ni entendre res. La meva millor amiga estava all\u00e0, i va demanar estar una estona sola amb mi. Quan nom\u00e9s \u00e9rem nosaltres dues, li vaig preguntar per qu\u00e8 em trobava a l\u2019hospital. Em va explicar que havia estat un mes i mig ingressada en estat de coma. Encara no ho assimilava. Havia sortit d\u2019un coma. Tamb\u00e9 em va explicar que a partir de feia dues setmanes els metges sospitaven que no en sortiria, i que desgraciadament fins i tot ella ho havia arribat a pensar. Llavors va ser quan vaig comen\u00e7ar a adonar-me de tot: havia recordat tots els somnis. Ara tot tenia sentit. El titular del diari dels meus somnis portava la not\u00edcia del meu accident. Una nit vaig anar a celebrar a un hotel, amb tots els meus amics, l\u2019aniversari d\u2019un del nostre grup. Cap a les dues de la matinada, vam anar al terrat de l\u2019hotel i vam comen\u00e7ar a caminar i a c\u00f3rrer sobre el mur que feia de barana al terrat. Al principi anava tot molt b\u00e9, per\u00f2 despr\u00e9s d\u2019una estona vaig relliscar i vaig caure un pis i un altre fins que vaig enganxar-me amb la roba a una pe\u00e7a de metall que sortia d\u2019una terrassa. Les meves possibilitats de viure eren gaireb\u00e9 nul\u2022les, per\u00f2 per sort vaig sortir guanyant gr\u00e0cies al ferro que va frenar la meva caiguda. La mort era aquell noi que apareixia en els meus somnis. La seva cara blanca i inexpressiva es mostrava amb tota la seva neutralitat i falta de comprensi\u00f3. Perqu\u00e8 quan t\u2019arriba el moment, la mort t\u2019acull, per\u00f2 no \u00e9s pas ella qui escull aquest moment, sin\u00f3 el dest\u00ed.<\/p>\n

Iana Keyser L\u00f3pez, 3r O.<\/p>\n

\"IMG_20170517_112638\"<\/a><\/p>\n

SIRENIS<\/strong><\/h3>\n

Aquell dia vaig sortir de casa amb el pressentiment que passaria alguna cosa inesperada. Tenia uns nervis estranys a l\u2019est\u00f3mac. Desitjava anar a la piscina i nedar. Tenia els m\u00fasculs tensos. A l\u2019institut, nom\u00e9s desitjava anar a nedar. Havia estat observant com el dia s\u2019anava enfosquint. Tan bon punt va sonar la campana, vaig c\u00f3rrer cap a la porta, i em vaig aturar al llindar, mirant el cel. Era un paisatge preci\u00f3s, el d\u2019all\u00e0 dalt. El cel era ple de n\u00favols i llamps i trons. L\u2019aigua gaireb\u00e9 inundava els carrers; a cada passa l\u2019aigua saltava al meu voltant i m\u2019esquitxava la roba. Desitjava submergir-me ja en l\u2019aigua.<\/p>\n

En arribar a les portes de la piscina vaig saludar el vell conserge. Vaig c\u00f3rrer escales avall, i em vaig entrebancar amb mi mateix i la meva roba mullada, totalment xopa. Un cop al vestidor vaig treure\u2019m la roba, de pressa, impacient. En arribar davant la piscina, silenciosa, vaig respirar profundament. Sentia c\u00f3rrer per les meves venes l\u2018adrenalina, estava emocionat. M\u2019hi vaig llan\u00e7ar de cap, el meu cos agra\u00eft de la baixa temperatura, i vaig comen\u00e7ar a nedar. M\u2019encantava l\u2019aigua. Avan\u00e7ava pel carril, tallant l\u2019aigua, amb els ulls oberts darrere les ulleres de nataci\u00f3. Estava atent al meu voltant, observant-ho tot a c\u00e0mera lenta. Despr\u00e9s d\u2019hores de nedar d\u2019un costat a l\u2019altre de la piscina, vaig decidir parar. Estava molt cansat, per\u00f2 all\u00f2 s\u2019ho valia. Podia apreciar l\u2019estela d\u2019aigua remoguda que hi havia darrere meu, que desapareixia r\u00e0pidament.<\/p>\n

\u2014Ei, \u00e9s gaireb\u00e9 hora de tancar…<\/p>\n

Vaig observar un desconegut que em parlava des de la vora de la piscina. No duia l\u2019uniforme caracter\u00edstic de la instal\u00b7laci\u00f3, aix\u00ed que vaig suposar que seria algun altre abonat de la piscina. Vaig girar el cap en direcci\u00f3 al rellotge, eren les set. Vaig sortir de la piscina amb calma i vaig dirigir-me cap al vestidor. La piscina no tancava fins a les vuit. Aquell home era sospit\u00f3s. Vaig buscar amb la mirada l\u2019home que m\u2019havia fet fora i de moment no el vaig veure. Per\u00f2 sentia que s\u2019acostava, nedant. Llavors la sorpresa em va tallar la respiraci\u00f3. Una majestuosa cua de peix sobresortia de l\u2019aigua, brillant. No podia evitar mirar-la. Era meravellosa. Per\u00f2 all\u00f2 era una cosa totalment impossible. Tot i aix\u00ed, es presentava davant els meus ulls. Per\u00f2 no era nom\u00e9s la seva cua, ell mateix havia canviat. La seva llarga cabellera, abans recollida, surava a l\u2019aigua, amb una llu\u00efssor daurada. Vaig sentir l\u2019estranya sensaci\u00f3 que no em podia controlar el cos. Vaig perdre el meu punt d\u2019equilibri i vaig caure contra la porta. Ell m\u2019havia sentit. Llavors vaig comen\u00e7ar a sentir els passos que s\u2019acostaven. Sentia la seva pres\u00e8ncia omplint l\u2019estret passad\u00eds.<\/p>\n

\u2014Qu\u00e8? Et diverteix jugar a fer l\u2019espieta? \u2014L\u00b4home trit\u00f3 somreia de manera que semblava que em volgu\u00e9s matar. Probablement voldria fer-ho. I podria fer-ho en aquell prec\u00eds moment. Tenia la for\u00e7a necess\u00e0ria i prou valor. Necessitava una soluci\u00f3, alguna manera d\u2019escapar-me. La meva ment treballava a tota velocitat, per\u00f2 \u00e9s que, encara que pogu\u00e9s escapolir-me\u2019n, no podria c\u00f3rrer gaire lluny, descal\u00e7. Estava perdut.<\/p>\n

L\u2019home trit\u00f3 va riure. Va riure\u2019s de mi i de la meva cara terroritzada. Em van venir ganes d\u2019ofegar-lo, tot i no ser una persona violenta. Em sentia impotent.<\/p>\n

\u2014Mira\u2019t, ets pat\u00e8tic. Ets tan pat\u00e8tic…<\/p>\n

Es va separar de mi i es va allunyar en direcci\u00f3 als vestidors. Just abans d\u2019entrar, va dir, girant-se:<\/p>\n

\u2014Si ho expliques a alg\u00fa, a qui sigui, et matar\u00e9, entesos?<\/p>\n

Ell sabia que no diria res. Em tenia entre l\u2019espasa i la paret. Havia de sortir d\u2019all\u00e0. Abans d\u2019anar cap a casa, havia d\u2019agafar les meves coses, encara que fos gaireb\u00e9 un su\u00efcidi. En entrar, vaig contemplar l\u2019home trit\u00f3 parat davant meu. L\u2019havia espifiat, no hi havia escapat\u00f2ria. Ell se\u2019m va acostar, somrient aterradorament.<\/p>\n

\u2014Tanta pressa per morir, hum\u00e0?<\/p>\n

Va posar-me una m\u00e0 a l\u2019espatlla i em va fer girar, posant-me l\u2019altra m\u00e0 de manera que no hi pogu\u00e9s veure. No ho entenia, qu\u00e8 estava fent? El terra, no el notava. I de sobte el vaig tornar a notar. Sentia aigua caient sobre nosaltres. L\u2019home trit\u00f3 em va deixar veure l\u2019espectacle Est\u00e0vem gaireb\u00e9 al final d\u2019un penya-segat. Ell va comen\u00e7ar a avan\u00e7ar i em va obligar a anar al seu pas. Est\u00e0vem just a punt de caure tots dos daltabaix quan l\u2019home trit\u00f3 va deixar anar:<\/p>\n

\u2014No confi\u00efs mai en la paraula d\u2019un trit\u00f3.<\/p>\n

Se\u2019m va gla\u00e7ar la sang a les venes quan vaig sentir que em deixava anar. Durant un segon vaig estar lliure, i llavors vaig sentir la forta empenta de l\u2019home trit\u00f3, que em va llan\u00e7ar al buit. Ni tan sols m\u2019hi vaig resistir. Estava cansat.<\/p>\n

Vaig observar com les pedres, que sortien de l\u2019aigua, s\u2019anaven apropant m\u00e9s i m\u00e9s, cada cop m\u00e9s r\u00e0pid, fins a l\u2019impacte. Va ser un moment curi\u00f3s, vaig sentir com cada petita part de mi em comen\u00e7ava a fer mal. Probablement devia estar sagnant pertot arreu. Sentia lliscar la sang pels meus llavis.<\/p>\n

Vaig girar-me com vaig poder i vaig mirar cap a dalt, cap al cel fosc, cap als n\u00favols i la pluja que queia. Oh, quin bell paisatge, l\u2019\u00faltim que veuria.<\/p>\n

Gemma Par\u00eds Tarriel, 2n P.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Iana Keyser L\u00f3pez, en la categoria de prosa de segon cicle d’ESO, ha obtingut el primer premi i Gemma Par\u00eds Tarriel, en la categoria de prosa de primer cicle, ha estat premiada amb el segon premi.
\nTot seguit podeu llegir els textos de les dues alumnes.
\nLlegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":1627,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[3,1,29,147],"tags":[],"class_list":["post-1614","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eso","category-general","category-portada","category-premis"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutsants\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1614","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutsants\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutsants\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutsants\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutsants\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1614"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutsants\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1614\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1628,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutsants\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1614\/revisions\/1628"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutsants\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1627"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutsants\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1614"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutsants\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1614"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutsants\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1614"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}