{"id":9837,"date":"2018-04-04T23:26:10","date_gmt":"2018-04-04T21:26:10","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/?p=9837"},"modified":"2018-04-04T23:26:10","modified_gmt":"2018-04-04T21:26:10","slug":"cinquanta-anys-de-lassassinat-de-martin-luther-king","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/general\/cinquanta-anys-de-lassassinat-de-martin-luther-king\/","title":{"rendered":"Cinquanta anys de l\u2019assassinat de Martin Luther King"},"content":{"rendered":"

No viol\u00e8ncia, resist\u00e8ncia civil, drets civils: els conceptes clau.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El 4 d\u2019abril de 1968, avui fa cinquanta anys justs, Martin Luther King va ser assassinat a Memphis per un supremacista blanc. King, sacerdot baptista i activista pels drets humans, havia encap\u00e7alat durant anys la lluita contra la segregaci\u00f3 dels afroamericans. El 1963 va sacsejar el m\u00f3n amb el seu discurs \u2018I have a dream\u2018 (\u2018Tinc un somni\u2019), pronunciat davant cent mil persones al centre de Washington, a pocs metres de la Casa Blanca. Un any despr\u00e9s, li fou atorgat el premi Nobel de la pau.<\/p>\n

<\/p>\n

L\u2019assassinat de King va desfermar els incidents m\u00e9s greus que havien viscut els Estats Units en d\u00e8cades, per\u00f2 tamb\u00e9 va servir perqu\u00e8 el govern federal adopt\u00e9s mesures per a alleugerir el racisme institucional i civil, com ara la llei dels drets civils. Cinquanta anys despr\u00e9s de la seva mort, la situaci\u00f3 dels afroamericans ha millorat molt en alguns aspectes, per\u00f2 continua essent dif\u00edcil. Que un home negre hagi estat triat president dels Estats Units indica fins a quin punt ha canviat la societat en algunes coses. Tanmateix, la persist\u00e8ncia de la desigualtat econ\u00f2mica o l\u2019enorme difer\u00e8ncia entre el nombre de presos afroamericans i cauc\u00e0sics demostra que els canvis s\u00f3n molt complicats: cinquanta anys despr\u00e9s ha desaparegut el racisme institucional, per\u00f2 no pas el racisme en si.<\/p>\n

Sigui com sigui, m\u00e9s enll\u00e0 dels resultats aconseguits, Martin Luther King ha passat a la hist\u00f2ria com un dels grans l\u00edders del moviment pels drets civils, la no-viol\u00e8ncia i la resist\u00e8ncia civil, tres conceptes basats en l\u2019exemple de Mahatma Gandhi i la lluita per la independ\u00e8ncia de l\u2019\u00cdndia que King va ajudar a popularitzar i que despr\u00e9s han fet servir amb \u00e8xit activistes d\u2019arreu: des de membres de la Revoluci\u00f3 de Vellut txeca encap\u00e7alats per V\u00e1clav Havel fins a les campanyes de Leymah Gbowee i les dones de Lib\u00e8ria, que van aconseguir la pau al seu pa\u00eds.<\/p>\n

Quan fa mig segle de l\u2019assassinat de Martin Luther King, moviments i grups de tota mena de pa\u00efsos i ideologies es reconeixen en els seus principis de desobedi\u00e8ncia civil i no-viol\u00e8ncia i miren de dur-los a la pr\u00e0ctica. I \u00e9s precisament ara que als Pa\u00efsos Catalans, on la no-viol\u00e8ncia activa ha tingut sempre seguidors, com ara Llu\u00eds Maria Xirinachs, la resist\u00e8ncia al cop d\u2019estat de Mariano Rajoy adopta sobretot aquestes f\u00f3rmules com a m\u00e8tode de lluita. Per aix\u00f2 hi ha avui m\u00e9s inter\u00e8s que mai a entendre qu\u00e8 signifiquen aquests m\u00e8todes de lluita i els conceptes que hi ha al darrere.<\/p>\n

No-viol\u00e8ncia<\/strong>
\nLa no-viol\u00e8ncia \u00e9s una opci\u00f3 de lluita que consisteix a exercir el m\u00ednim de viol\u00e8ncia possible contra un mateix i els altres. No s\u2019ha de confondre amb passivitat ni amb submissi\u00f3. La no-viol\u00e8ncia cerca un canvi social i veu en la resist\u00e8ncia civil una forma de combat, alternativa alhora a la lluita armada i a la submissi\u00f3 al poder. Cal remarcar que la no-viol\u00e8ncia \u00e9s una opci\u00f3 i que pot ser practicada per persones que no s\u00f3n pacifistes perqu\u00e8 consideren que en un moment determinat o contra un poder concret \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7 que no pas unes altres formes de lluita.<\/p>\n

Resist\u00e8ncia civil<\/strong>
\nLa resist\u00e8ncia civil \u00e9s l\u2019\u00fas de la no-viol\u00e8ncia per un grup organitzat de persones amb la intenci\u00f3 de combatre un poder espec\u00edfic. \u00c9s t\u00edpic de la resist\u00e8ncia civil atacar les fonts de poder i legitimitat de l\u2019adversari exercint una coerci\u00f3 i una pressi\u00f3 molt calculada. A vegades arriba fins a la creaci\u00f3 d\u2019institucions paral\u00b7leles, per\u00f2 pot prendre formes tan senzilles com ara participar en una manifestaci\u00f3 prohibida resistint la viol\u00e8ncia de la policia o b\u00e9 ocupar un espai p\u00fablic que ha estat restringit. La resist\u00e8ncia civil es basa sempre en la defensa dels anomenats drets civils contra un poder que els vols retallar.<\/p>\n

Martin Luther King va ser particularment contundent a l\u2019hora d\u2019afirmar que la resist\u00e8ncia civil \u00e9s una forma de respecte i rever\u00e8ncia a la llei. Va dir: \u2018Qualsevol persona que trenca una llei que la consci\u00e8ncia li indica que \u00e9s injusta i accepta el c\u00e0stig que aix\u00f2 representa entrant a la pres\u00f3 per fer cr\u00e9ixer aix\u00ed la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva sobre la injust\u00edcia d\u2019aquella llei, en aquell moment i amb la seva acci\u00f3 expressa el m\u00e9s gran respecte possible per la llei com a concepte i valor col\u00b7lectiu.\u2019<\/p>\n

Drets civils<\/strong>
\nEl drets civils s\u00f3n aquells que protegeixen la llibertat personal dels ciutadans de qualsevol ab\u00fas de poder per part de les autoritats. Tenen l\u2019objectiu d\u2019assegurar que tothom pugui participar en igualtat de drets en la vida pol\u00edtica sense cap discriminaci\u00f3. Els drets civils s\u00f3n recollits majorit\u00e0riament per les lleis internacionals, per\u00f2 no plenament. I l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquests drets per part dels estats pot ser molt limitada i restrictiva. Tanmateix, el fet que la llei internacional els reconegui significa que la lluita per aquests drets sol ser considerada justa en termes generals.<\/p>\n

La lluita pels drets civils \u00e9s cada dia m\u00e9s afinada a tot el m\u00f3n. A Europa s\u2019ha consolidat la idea de les \u2018tres generacions\u2019 de drets civils. La primera t\u00e9 relaci\u00f3 amb la participaci\u00f3 en la vida pol\u00edtica i inclou la majoria de drets continguts en les declaracions internacionals, com el dret a la vida, el dret de vot, la llibertat religiosa i el dret de tenir un judici just. La segona generaci\u00f3 s\u00f3n drets econ\u00f2mics, socials i culturals, com el dret a la feina i a l\u2019habitatge. La tercera generaci\u00f3 s\u00f3n els anomenats \u2018drets verds\u2019 i inclou conceptes que ja no s\u00f3n acceptats per tots els estats del m\u00f3n, com el dret del control dels recursos naturals, el dret de la salut o el de la comunicaci\u00f3.<\/p>\n

Font: Cinquanta anys de l\u2019assassinat de Martin Luther King<\/a><\/p>\n

\"\"
\nEl somni de Martin Luther King: un discurs que va fer la volta al m\u00f3n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No viol\u00e8ncia, resist\u00e8ncia civil, drets civils: els conceptes clau.<\/p>\n

El 4 d\u2019abril de 1968, avui fa cinquanta anys justs, Martin Luther King va ser assassinat a Memphis per un supremacista blanc. King, sacerdot baptista i activista pels drets humans, havia encap\u00e7alat durant anys la lluita contra… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":9838,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[205,1,29],"tags":[],"class_list":["post-9837","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-curs-2017-18","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9837","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9837"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9837\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9842,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9837\/revisions\/9842"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9838"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9837"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9837"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9837"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}