![\"Captura](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-content\/uploads\/usu342\/2017\/07\/Captura-de-pantalla-2017-07-01-a-les-20.41.30.png\")
<\/p>\nFont: La Vanguardia \/ ANNA BUJ<\/p>\n
El combat va ser rude. Ella, que havia sobreviscut a l\u2019Holocaust, que no es va esborrar mai del bra\u00e7 el seu n\u00famero de presonera d\u2019Auschwitz, el 78.651, s\u2019havia de mossegar la llengua quan un diputat del seu propi partit l\u2019estava acusant d\u2019enviar embrions als forns crematoris. Era l\u2019any 1974 i Simone Veil, la primera dona que va ser ministra en la V Rep\u00fablica, estava fent hist\u00f2ria defensant la llei que despenalitzava l\u2019avortament a Fran\u00e7a.<\/p>\n
<\/p>\n
La seva enteresa i les seves conviccions la van convertir despr\u00e9s en una de les figures m\u00e9s populars de la hist\u00f2ria de la pol\u00edtica francesa. La respectada centrista Simone Veil, veu de l\u2019horror de la xo\u00e0, feminista i europeista conven\u00e7uda, la primera dona a presidir el Parlament Europeu, va morir ahir amb 89 anys, va informar la seva fam\u00edlia. Hauria complert els 90 el dia 13 de juliol.<\/p>\n
En tenia nom\u00e9s 16 quan la van enviar a Auschwitz i BergenBelsen el 1940, a la Fran\u00e7a col\u00b7laboracionista de Vichy. Ella tenia ganes de viure i va mentir dient que havia complert els 18 perqu\u00e8 no se l\u2019emportessin a les cambres de gas. Havia nascut a Ni\u00e7a com a Simone Jacob en una fam\u00edlia que no practicava el judaisme de caire religi\u00f3s per\u00f2 s\u00ed l\u2019intel\u00b7lectual. El seu pare era arquitecte i va morir, com el seu germ\u00e0 i la seva mare, als camps de concentraci\u00f3. Es va salvar perqu\u00e8 una prostituta polonesa que feia de guardiana del camp la va veure massa guapa per acabar a l\u2019escorxador.<\/p>\n
Ja alliberada, va passar de manera brillant per Sciences Po de Par\u00eds, on va con\u00e8ixer el seu marit, Antoine Veil, amb qui va tenir tres fills. La carrera judicial i uns ideals gaullistes i de dreta moderada la van emp\u00e8nyer a la vida pol\u00edtica. Val\u00e9ry Giscard d\u2019Estaing la va nomenar ministra de Sanitat el 1974, quan nom\u00e9s 9 dels 577 diputats de l\u2019Assemblea Nacional eren dones. El seu gran moment de responsabilitat va arribar molt aviat: el president li va encomanar la pol\u00e8mica llei d\u2019interrupci\u00f3 volunt\u00e0ria de l\u2019embar\u00e0s, m\u00e9s coneguda com la llei Veil.<\/p>\n
El 26 de novembre del 1974 va aconseguir acostar a una Cambra plena d\u2019homes les milers de dones (unes 300.000 en aquell moment) que \u201ces veuen obligades a mutilar els seus cossos\u201d per avortar. Va comen\u00e7ar aix\u00ed: \u201cM\u2019agradaria comen\u00e7ar compartint una convicci\u00f3 de dona: cap dona no recorre alegrement a l\u2019avortament. N\u2019hi ha prou amb escoltar les dones. \u00c9s un drama i sempre ser\u00e0 un drama\u201d. Les seves paraules van crear un enorme malestar entre les files m\u00e9s conservadores \u2013un diputat va emular els batecs d\u2019un cor a l\u2019hemicicle\u2013, per\u00f2 la llei va entrar en vigor el 1975, i permetia l\u2019avortament durant les 10 primeres setmanes de la gestaci\u00f3, tot i que no va ser finan\u00e7at per la Seguretat Social fins al 1982. \u201cJo sabia \u2013va explicar a Le Monde el 2005\u2013 que els atacs serien vius, perqu\u00e8 el tema feria conviccions filos\u00f2fiques i religioses sinceres. Per\u00f2 no vaig imaginar mai l\u2019odi que suscitaria\u201d. Li van dir monstre, assassina, i van dir que constru\u00efa ta\u00fcts en lloc de bressols.<\/p>\n
El record d\u2019Auschwitz la va conv\u00e8ncer des de molt jove de la necessitat d\u2019una \u201centesa europea que no es limit\u00e9s nom\u00e9s a Fran\u00e7a i Alemanya\u201d. \u201cSi no, ens enfrontar\u00edem a una tercera guerra mundial i a horrors encara pitjors, si \u00e9s possible, que els que hem viscut\u201d, va dir a Le Figaro. Sota aquestes creences europeistes \u2013que li van valer el premi Pr\u00edncep d\u2019Ast\u00faries de Cooperaci\u00f3 Internacional\u2013, el 1979 va liderar la candidatura electoral de la UDF de Giscard d\u2019Estaing a Estrasburg, i despr\u00e9s va ser elegida primera presidenta del Parlament Europeu. Mai abans l\u2019Eurocambra no s\u2019havia votat per sufragi universal. \u201cLa consci\u00e8ncia de la UE\u201d, va valorar ahir l\u2019actual president, Antonio Tajani. Va romandre a Europa fins al 1993, quan el primer ministre franc\u00e8s \u00c9douard Balladur la va reclamar com a ministra d\u2019Afers Socials i Sanitat.<\/p>\n
Sempre en peu de guerra, despr\u00e9s Veil va ser membre del Consell Constitucional fins al 2007, va presidir la Fundaci\u00f3 per a la Mem\u00f2ria de la Xo\u00e0 i el Fons per a les V\u00edctimes del TPI, va escriure una aplaudida obra autobiogr\u00e0fica (Una vida )ies va convertir en un dels pocs pol\u00edtics a ingressar en l\u2019exclusiva Acad\u00e8mia Francesa. \u201cQue el seu exemple inspiri els nostres compatriotes, els quals hi trobaran el millor de Fran\u00e7a\u201d, va escriure el president Emmanuel Macron, que dimecres presidir\u00e0 un funeral oficial.<\/p>\n
Pionera feminista, \u201ccom a dona demano que la meva difer\u00e8ncia sigui tinguda en compte perqu\u00e8 no m\u2019hagi d\u2019adaptar al model mascul\u00ed\u201d, deia. Se la recordar\u00e0 amb les altres grans figures que van obrir les portes cap al cam\u00ed cap a la igualtat.<\/p>\n
Font: La Vanguardia \/ ANNA BUJ<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Font: La Vanguardia \/ ANNA BUJ
\nEl combat va ser rude. Ella, que havia sobreviscut a l\u2019Holocaust, que no es va esborrar mai del bra\u00e7 el seu n\u00famero de presonera d\u2019Auschwitz, el 78.651, s\u2019havia de mossegar la llengua quan un diputat del seu propi partit l\u2019estava… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":92,"featured_media":7377,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[158,1],"tags":[],"class_list":["post-7376","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-curs-2016-17","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7376","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/users\/92"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7376"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7376\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7380,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7376\/revisions\/7380"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7377"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7376"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7376"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7376"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}