{"id":7349,"date":"2017-06-28T22:10:51","date_gmt":"2017-06-28T20:10:51","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/?p=7349"},"modified":"2017-06-28T22:20:37","modified_gmt":"2017-06-28T20:20:37","slug":"estima-com-vulguis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/general\/estima-com-vulguis\/","title":{"rendered":"Estima com vulguis!"},"content":{"rendered":"

Avui, dem\u00e0 i dem\u00e0 passat… No fa falta cap dia especial per reivindicar que en tots i cadascun dels dies de la nostra vida podem i volem estimar com vulguem, a qui vulguem i sense prejudicis.<\/p>\n

\"imatge<\/p>\n

<\/p>\n

D’entre les not\u00edcies que han anat apareixent avui a la premsa vull compartir aquesta que he pogut llegir a VilaWeb:<\/p>\n

La carta de \u2018S.\u2019: l\u2019origen oblidat del moviment en favor dels gais en la Primera Guerra Mundial.<\/span><\/h4>\n

L\u2019hivern del 1915, en el moment m\u00e9s dur de la Primera Guerra Mundial, un soldat alemany moria en un hospital de campanya a R\u00fassia. No se n\u2019ha conservat el nom, per\u00f2 les cartes que enviava al seu estimat van servir per a bastir la primera campanya en favor dels drets dels homosexuals. Del nom del seu destinatari, nom\u00e9s en sabem una lletra i un signe de puntuaci\u00f3: \u2018S.\u2019<\/span><\/p>\n

Quan el soldat va morir al front, S. va sofrir una abs\u00e8ncia terrible. L\u2019havia vist marxar, poc conven\u00e7ut d\u2019all\u00f2 que anava a fer. Havia anat rebent les cartes, l\u2019una darrere l\u2019altra, on li explicava com era dif\u00edcil la vida al front, quant de patiment tenien aquelles nits fredes a R\u00fassia. Aix\u00ed que va saber-ne la mort, S. es va atrevir a enviar una carta al Comit\u00e8 Humanitari Cient\u00edfic (Wissenschaftlich-humanit\u00e4ren Komitees), una organitzaci\u00f3 que, amb aquest nom tan peculiar, aixoplugava el primer grup d\u2019homosexuals decidits a lluitar pels seus drets. La carta es va publicar el 1916.<\/span><\/p>\n

En aquella carta, S. explicava el dolor que li produ\u00efa saber que el seu darrer missatge no havia arribat mai. En el caos de la guerra, s\u2019havia perdut el correu, l\u2019\u00fanic contacte possible entre els dos amants. Durant la Primera Guerra Mundial moriren dos milions d\u2019alemanys. Entre tots, l\u2019amant de S. va servir perqu\u00e8 tot un moviment aconsegu\u00eds forces per a reclamar el dret d\u2019estimar.<\/span><\/p>\n

El Comit\u00e8 Cient\u00edfic Humanitari va arribar a aplegar un centenar de persones en el millor moment. Tanmateix, la publicaci\u00f3 de la carta caus\u00e0 un gran impacte.<\/span><\/p>\n

Hi va escriure: \u2018Van deixar la seva vida brillant per la p\u00e0tria, per una p\u00e0tria que t\u00e9 unes lleis que prohibeixen a un home d\u2019estimar un home.\u2019 I prosseguia relatant com era deplorable que aquells \u2018bons ciutadans\u2019 poguessin morir per la p\u00e0tria alhora que eren tractats com a p\u00e0ries. \u2018Gent que per natura sent orientaci\u00f3 cap a gent del seu sexe han complert amb l\u2019estat; ara seria l\u2019hora que l\u2019estat compl\u00eds amb ells.\u2019<\/span><\/p>\n

La publicaci\u00f3 i la difusi\u00f3 d\u2019aquella carta va despertar una forta reacci\u00f3 entre molts veterans. Ning\u00fa no en parlava al front, per\u00f2 no era estrany de saber que hi havia homes que estimaven homes, ni que fos per fugir uns segons, enmig d\u2019aquell infern. Es va fundar una nova associaci\u00f3, la Lliga pels Drets Humans, que va arribar a aplegar prop de cent mil persones, una xifra inimaginable nom\u00e9s anys abans. I amb aix\u00f2 el discurs va canviar de mig a mig.<\/span><\/p>\n

Tal com explica la historiadora Laurie Marhoefer en el llibre Sex and the Weimar Republic<\/em>, aquells soldats tornats de la Primera Guerra Mundial van canviar per sempre la ret\u00f2rica del moviment gai. Abans d\u2019ells els esfor\u00e7os s\u2019havien centrat a demostrar que, cient\u00edficament, un gai era una persona normal. Per\u00f2 de seguida van deixar estar aquesta discussi\u00f3 i es van centrar a reclamar els mateixos drets que tenia qualsevol ciutad\u00e0. \u2018Si som iguals per a lluitar, som iguals per a viure\u2019 deia un dels esl\u00f2gans m\u00e9s coneguts.<\/span><\/p>\n

Tot va canviar de pressa, amb una ambici\u00f3 que, vista des d\u2019ara, \u00e9s sorprenent i pionera. Els veterans homosexuals de la gran guerra van demanar l\u2019abolici\u00f3 de la llei contra la sodomia, per\u00f2 tamb\u00e9 es van avan\u00e7ar d\u00e8cades al m\u00f3n reclamant que un soldat o un oficial no haguessin d\u2019amagar la condici\u00f3 de gai. No van aconseguir tot all\u00f2 que volien, per\u00f2 durant la Rep\u00fablica de Weimar ser gai ja no era estigmatitzat. Fins i tot entre la classe mitjana urbana es va arribar a una normalitat que tard\u00e0 molts anys a arribar als altres pa\u00efsos. Les Hist\u00f2ries de Berl\u00edn de Christopher Isherwood i el musical Cabaret en fan un recompte prec\u00eds.<\/span><\/p>\n

Aquella generaci\u00f3 pionera va tenir la mala fortuna que l\u2019ascens de Hitler al poder destru\u00eds tots els guanys que havien aconseguit. Inclosa la mem\u00f2ria. La mem\u00f2ria de la lluita, la mem\u00f2ria de la carta de S., la mem\u00f2ria d\u2019un amor ferit de mort al front rus, a qui no va arribar, pel caos de la guerra, el darrer consol.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui, dem\u00e0 i dem\u00e0 passat… No fa falta cap dia especial per reivindicar que en tots i cadascun dels dies de la nostra vida podem i volem estimar com vulguem, a qui vulguem i sense prejudicis.<\/p>\n","protected":false},"author":92,"featured_media":7350,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[158,1,29],"tags":[132],"class_list":["post-7349","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-curs-2016-17","category-general","category-portada","tag-dies-de"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7349","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/users\/92"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7349"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7349\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7356,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7349\/revisions\/7356"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7350"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7349"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7349"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7349"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}