{"id":23083,"date":"2022-02-24T21:52:32","date_gmt":"2022-02-24T20:52:32","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/?p=23083"},"modified":"2024-02-17T14:10:46","modified_gmt":"2024-02-17T13:10:46","slug":"deixa-dhaver-pau-a-ucraina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/ins-montserrat-roig\/deixa-dhaver-pau-a-ucraina\/","title":{"rendered":"Deixa d\u2019haver-hi pau a Ucra\u00efna"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Invasi\u00f3 russa d\u2019Ucra\u00efna del 2022: La invasi\u00f3 russa d\u2019Ucra\u00efna \u00e9s un enfrontament armat que comen\u00e7a el 24 de febrer del 2022, quan R\u00fassia inicia accions militars contra Ucra\u00efna.<\/p>\n

Esperem que no duri l\u2019absurd de la guerra.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En l\u2019\u00faltima d\u00e8cada, la guerra s\u2019ha fet m\u00e9s cruenta i m\u00e9s letal. Dels 32 conflictes armats que hi ha actius al planeta, 13 s\u00f3n d\u2019alta intensitat, \u00e9s a dir, provoquen m\u00e9s de mil v\u00edctimes mortals a l\u2019any. Tamb\u00e9 l\u2019impacte sobre la poblaci\u00f3 civil, els despla\u00e7aments for\u00e7ats i la viol\u00e8ncia sexual empitjoren. S\u00f3n conclusions de l\u2019informe \u2018Alerta 2018!\u2019 de l\u2019Escola de Cultura de Pau de la Universitat Aut\u00f2noma, que fa refer\u00e8ncia al 2017.<\/p>\n

Guerres d’alta intensitat<\/p>\n

1.L\u00edbia<\/strong>
\nDespr\u00e9s de la revolta popular contra el r\u00e8gim de Muammar al-Gaddafi en el marc de l\u2019onada revolucion\u00e0ria del 2011 al m\u00f3n \u00e0rab, L\u00edbia va quedar immersa en una guerra civil que va ser el pretext per a una intervenci\u00f3 militar de l\u2019OTAN. A mitjans del 2014 la situaci\u00f3 va degenerar amb la conformaci\u00f3 de dos Parlaments i dos governs, a les ciutats de Tobruk i Tr\u00edpoli. La inseguretat, l\u2019activitat de les mil\u00edcies, les disputes pels recursos, la pugna pel control de les rutes del tr\u00e0fic i l\u2019expansi\u00f3 de l\u2019Estat Isl\u00e0mic han empitjorat les coses.<\/p>\n

2. Nig\u00e8ria<\/strong>
\nEl grup islamista Boko Haram reclama l\u2019establiment de la xaria a Nig\u00e8ria i considera les seves institucions corruptes. Malgrat la forta repressi\u00f3 per part de Nig\u00e8ria, N\u00edger, el Txad i el Camerun, que van establir una for\u00e7a militar conjunta el 2016, la mil\u00edcia continua activa. El 2017 es van registrar en total gaireb\u00e9 dos mil morts en el conflicte, m\u00e9s que l\u2019any anterior, la qual cosa contradiu el discurs del govern nigeri\u00e0, que venia la imminent desarticulaci\u00f3 de Boko Haram. A m\u00e9s, el grup fa servir menors en atacs su\u00efcides.<\/p>\n

3. Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo (Kasai)<\/strong>
\nEl conflicte a la regi\u00f3 de Gran Kasai enfronta l\u2019ex\u00e8rcit congol\u00e8s amb diverses mil\u00edcies de la zona, que alhora combaten entre elles. La relaci\u00f3 entre l\u2019autoritat consuetudin\u00e0ria de caps territorials i la del president Joseph Kabila havia sigut complicada. L\u2019assassinat del l\u00edder tribal Jean-Pierre Pandi l\u2019agost del 2016 va portar a una insurrecci\u00f3. A la regi\u00f3 de Kasai els xocs entre el govern i la mil\u00edcia Kamwina Nsapu, i entre les diferents mil\u00edcies i grups \u00e8tnics, s\u2019han agreujat.<\/p>\n

4. Sudan del Sud<\/strong>
\nL\u2019acord de pau del 2005 al Sudan reconeixia el dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3 del sud mitjan\u00e7ant un refer\u00e8ndum. El Sudan del Sud es va convertir en un pa\u00eds independent el 2011, per\u00f2 les disputes pel control del territori, els ramats i el poder pol\u00edtic entre les comunitats sud-sudaneses no es van acabar. Un grup de militars es van al\u00e7ar contra el govern, al qual acusen de corrupci\u00f3 i de privilegiar l\u2019\u00e8tnia dinka. Les divisions internes en el bloc governamental i l\u2019opositor han agreujat el conflicte, mentre continua la greu crisi humanit\u00e0ria.<\/p>\n

5. Som\u00e0lia<\/strong>
\nEl 1988 una coalici\u00f3 de grups opositors es van al\u00e7ar contra la dictadura de Siad Barre, que va ser enderrocat tres anys despr\u00e9s. El buit de poder va donar lloc a una intervenci\u00f3 nord-americana fallida i a una guerra que ha convertit Som\u00e0lia en el prototipus d\u2019estat fallit, amb m\u00e9s de 300.000 morts. Els greuges entre els diversos clans i les inger\u00e8ncies d\u2019Eti\u00f2pia, Eritrea i els Estats Units han fet fracassar les iniciatives de pau. El centre i sud estan colpejats per la mil\u00edcia Al-Shabaab. El 2017 512 persones van morir en l\u2019atemptat m\u00e9s greu de la hist\u00f2ria del pa\u00eds.<\/p>\n

6. Egipte (Sina\u00ed)<\/strong>
\nDes del derrocament del dictador Hosni Mub\u00e0rak el 2011, la pen\u00ednsula del Sina\u00ed, la frontera entre Egipte i Israel, ha patit un augment de la insurg\u00e8ncia armada. Els grups jihadistes han reorientat les seves accions dels atacs contra Israel a les forces de seguretat eg\u00edpcies. Diversos factors compliquen una sortida al conflicte: la marginaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 bedu\u00efna, la tensi\u00f3 amb Israel i l\u2019expansi\u00f3 de l\u2019Estat Isl\u00e0mic.<\/p>\n

7. S\u00edria<\/strong>
\nDes de l\u2019esclat de la revolta contra el r\u00e8gim de Baixar al-Assad el 2011, el de S\u00edria s\u2019ha convertit en el conflicte m\u00e9s sagnant del planeta, i el que provoca m\u00e9s despla\u00e7ats a Europa. L\u2019any passat van morir almenys 10.000 civils com a conseq\u00fc\u00e8ncia del conflicte, segons les estimacions de la Xarxa Siriana pels Drets Humans. El conflicte t\u00e9 m\u00faltiples fronts i est\u00e0 marcat per la intervenci\u00f3 exterior de pot\u00e8ncies regionals i internacionals. L\u2019atenci\u00f3 se centra ara en la regi\u00f3 d\u2019Idlib, al nord del pa\u00eds, on el r\u00e8gim i el seu aliat R\u00fassia poden provocar una nova onada de morts i despla\u00e7ats<\/p>\n

8. Iraq<\/strong>
\nLa invasi\u00f3 de l\u2019Iraq per part de la coalici\u00f3 internacional liderada pels Estats Units el 2003 va suposar el derrocament del r\u00e8gim de Saddam Hussein i l\u2019inici d\u2019un conflicte en qu\u00e8 participen tropes internacionals (Estats Units i la seva coalici\u00f3, l\u2019Iran, Turquia), empreses de seguretat, els kurds i diverses mil\u00edcies. Despr\u00e9s de la derrota de l\u2019Estat Isl\u00e0mic a Mossul, el pa\u00eds encara t\u00e9 3,2 milions de despla\u00e7ats a causa de la viol\u00e8ncia i 11 milions de persones que necessiten ajuda humanit\u00e0ria. El refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3 de les regions kurdes del 2017 tampoc ha ajudat a trobar sortides pol\u00edtiques.<\/p>\n

9. Iemen<\/strong>
\nEl pa\u00eds m\u00e9s pobre del m\u00f3n \u00e0rab afronta reptes socials i diversos fronts de conflictivitat. En el marc de les revoltes \u00e0rabs del 2011, el Iemen va viure una transici\u00f3 accidentada que va descarrilar quan els houthis (el grup de la minoria xi\u00efta que des del 2004 protagonitza una insurrecci\u00f3 intermitent contra el govern central) van prendre el control de San\u00e0 i en van expulsar el govern. La viol\u00e8ncia va escalar el 2015 despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 militar liderada per l\u2019Ar\u00e0bia Saudita en suport del govern derrocat i contra els houthis, que considera peons de l\u2019Iran. El conflicte ha causat milers de v\u00edctimes civils i ha portat el pa\u00eds a la pitjor crisi humanit\u00e0ria del planeta.<\/p>\n

10. Afganistan<\/strong>
\nImmers en la guerra des de la invasi\u00f3 sovi\u00e8tica del 1979, el pa\u00eds va viure sota el jou dels talibans, que van ser derrocats per la invasi\u00f3 nord-americana del 2001. Despr\u00e9s de dues eleccions, la major part de les tropes internacionals es van retirar a finals del 2014, per\u00f2 sobre el terreny va quedar una missi\u00f3 de l\u2019OTAN per entrenar l\u2019ex\u00e8rcit afgan\u00e8s i una altra de nord-americana. El pa\u00eds continua registrant alts nivells de viol\u00e8ncia: l\u2019any passat hi va haver m\u00e9s de deu mil morts civils.<\/p>\n

11. Pakistan<\/strong>
\nDespr\u00e9s de la intervenci\u00f3 del 2001 a l\u2019Afganistan, membres dels talibans i grups insurgents, com Al-Qaida, van trobar refugi en zones tribals del Pakistan. El 2014 l\u2019ex\u00e8rcit va llan\u00e7ar una gran operaci\u00f3 per eliminar aquesta insurg\u00e8ncia en la qual tamb\u00e9 ha trobat espai l\u2019Estat Isl\u00e0mic. A m\u00e9s, el pa\u00eds t\u00e9 obert un altre front al Balutxistan, la prov\u00edncia m\u00e9s rica en recursos, que reclama m\u00e9s autonomia. La viol\u00e8ncia s\u2019est\u00e0 reduint per\u00f2 encara ha deixat centenars de morts.<\/p>\n

12. Birm\u00e0nia<\/strong>
\nDes del 1948 desenes de grups insurgents s\u2019enfronten al govern de Birm\u00e0nia per reclamar autonomia, independ\u00e8ncia o el reconeixement dels seus drets culturals. La situaci\u00f3 s\u2019ha deteriorat amb l\u2019escalada de viol\u00e8ncia a l\u2019estat de Rakhine el 2017, quan l\u2019ex\u00e8rcit va engegar una operaci\u00f3 a gran escala contra el grup ARSA de l\u2019oposici\u00f3 rohingya. El resultat van ser almenys 6.700 morts i m\u00e9s de 700.000 despla\u00e7ats for\u00e7ats a Bangladesh el 2017. L\u2019ONU ho qualifica de genocidi.<\/p>\n

13. Filipines<\/strong>
\nDiversos grups armats s\u2019enfronten al govern filip\u00ed des del conflicte iniciat el 1991 entre Manila i les organitzacions armades del poble Moro. El 1996 es va arribar a un acord de pau amb el Front Moro d\u2019Alliberament, per\u00f2 algunes faccions no van arribar a desmobilitzar-se. Els \u00faltims anys, Mindanao ha viscut una escalada amb els enfrontaments entre l\u2019ex\u00e8rcit i el grup Maute, que han deixat m\u00e9s de 1.100 morts i m\u00e9s de 600.000 despla\u00e7ats, i tamb\u00e9 s\u00f3n actius a la zona grups islamistes com Abu Saiaf i, durant el 2017, hi ha pujat la seva activitat l\u2019Estat Isl\u00e0mic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

<\/a>Invasi\u00f3 russa d\u2019Ucra\u00efna del 2022: La invasi\u00f3 russa d\u2019Ucra\u00efna \u00e9s un enfrontament armat que comen\u00e7a el 24 de febrer del 2022, quan R\u00fassia inicia accions militars contra Ucra\u00efna.
\nEsperem que no duri l\u2019absurd de la guerra.
\n<\/a>
\n<\/a>
\nEn l\u2019\u00faltima d\u00e8cada, la guerra s\u2019ha… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":23084,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[361,325],"tags":[485],"class_list":["post-23083","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-curs-2021-22","category-ins-montserrat-roig","tag-per-una-cultura-de-la-pau"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23083","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23083"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23083\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23441,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23083\/revisions\/23441"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23084"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23083"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23083"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23083"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}