{"id":15508,"date":"2019-06-03T21:31:04","date_gmt":"2019-06-03T19:31:04","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/?p=15508"},"modified":"2019-06-03T23:37:30","modified_gmt":"2019-06-03T21:37:30","slug":"aquest-nou-cami-que-comencem","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/general\/aquest-nou-cami-que-comencem\/","title":{"rendered":"“Aquest nou cam\u00ed que comencem”"},"content":{"rendered":"

Compartim el text-discurs que l’Aina Prats Tapias i el Jordi Riera Toro van llegir als assistents a la festa de graduaci\u00f3<\/a> de l’alumnat de segon de batxillerat:<\/p>\n

<\/p>\n

\n

Primer dia d\u2019institut\u2026 Tens 11, 12 anys i est\u00e0s en aquella fase de plena pubertat que fa que tinguis les hormones ben revolucionades. Tens por, per\u00f2 alhora est\u00e0s intrigat per tot el que vindr\u00e0: nous amics, nous professors, ex\u00e0mens, noves assignatures, un nou estil de vida\u2026 Sembla mentida per\u00f2, de mica en mica, ja vas encaminant el teu futur cap una direcci\u00f3 (a vegades sense saber-ho). El pati sembla guai, per\u00f2 tampoc \u00e9s gran cosa. Ostres! Per\u00f2 quan veus la cantina ja t\u2019emociones. I en veure que tens una taquilla per a tu solet\u2026 S\u00ed que \u00e9s cert que quan vas pel passad\u00eds i et trobes amb alg\u00fa m\u00e9s gran de batxillerat, imposa, per\u00f2 tu fas com si no els veiessis i segueixes el teu cam\u00ed per no sentir-te gaire observat. Malgrat tot, de sobte ja fas 2n d\u2019ESO, 3r d\u2019ESO (s\u00ed, aquells cursos que ens semblaven inacabables, aquells en els quals amb estudiar el dia abans ja ens era suficient). I ja no parlem de 4t d\u2019ESO\u2026 Intercanvi amb els alemanys i viatge a Lisboa. \u00a1El que ens espera! Un Portugal incre\u00efble amb l\u2019\u00c0ngels, el Joan Terrassa, el Jes\u00fas i la Marisol, ple de farra, amor, bogeria, somriures, plors i sentiments. No podrem oblidar mai tampoc el conegut #TERREMOTOMAREMATOTSUNAMI i la nostra estimada guia Paula. Tamb\u00e9, una Alemanya espectacular amb el Javier, l\u2019Isidre i els companys alemanys, on aprenem que all\u00f2 s\u00ed que \u00e9s passar fred i no entendre res quan et parlen. Cal remarcar alhora, el festival de curtmetratges i tots els projectes que anem fent, activitats que ens ajuden a con\u00e8ixer nova gent i que, a m\u00e9s, reforcen els vincles que ja hav\u00edem creat anteriorment. Ja no parlem de les an\u00e8cdotes dins les aules\u2026 Les que recordarem ja sigui perqu\u00e8 un professor s\u2019ha passat la classe explicant tota la seva vida, o perqu\u00e8 alg\u00fa ha hagut de marxar a plorar al lavabo i les seves amigues i amics han anat rere seu, o perqu\u00e8 entre alumnes ens hem fet un fart de riure.<\/p>\n

Sense donar-nos compte ja arribem al batxillerat, el gran dimoni de tot el sistema educatiu. Sort que ens queda l\u2019estada ling\u00fc\u00edstica a Norwich i el viatge a Par\u00eds. Ah! I les festes de cada cap de setmana que no fallen per a alguns… Tot i aix\u00f2, el primer dia no pares de sentir repetidament les paraules: TR i selectivitat (quina tortura\u2026). Per\u00f2, primer de batxillerat sembla cinqu\u00e8 d\u2019ESO, acceptable. Anirem fent el gandul, posant-nos les piles per dissimular una mica. B\u00e9, el TR, no corre pressa\u2026 Per\u00f2, es que segon\u2026 La gran batacada. Ara s\u00ed que hem de donar el m\u00e0xim de nosaltres. Necessitem entrar a la universitat i la carrera que realment desitgem. Ens llancem tamb\u00e9 al nou m\u00f3n que ens espera?<\/p>\n

Abans, per\u00f2, m\u2019agradaria destacar certs aspectes\u2026 Actualment som unes seixanta persones al curs, per\u00f2 al llarg de tots aquests anys n\u2019hi han passat moltes m\u00e9s. Gent que ha marxat a altres escoles, que ha deixat els estudis per motius personals, gent que ha arribat nova i l\u2019hem acollida amb tota la nostra gratitud, gent que ja no hi \u00e9s\u2026 Gr\u00e0cies a aix\u00f2 ens hem anat nodrint d\u2019\u00e0nimes i mil tipus de personalitats diferents que han anat confluint dins nostre per crear la persona que ara som. El nostre curs segurament no \u00e9s el m\u00e9s unit de tots, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s veritat que es caracteritza per un respecte mutu, per la generositat, per l\u2019estima, per l\u2019empatia, per les ganes de superar-se cada dia m\u00e9s, per l\u2019esfor\u00e7\u2026 Tot el que hem arribat a fer \u00e9s gr\u00e0cies a aix\u00f2, al suport i als lligams que s\u2019han generat. Arribar fins aqu\u00ed potser no \u00e9s tan complicat com sembla, per\u00f2 requereix una petita empenta i rigor.<\/p>\n

Ara arriba el m\u00f3n adult, el m\u00f3n de les responsabilitats. Llibertat, per\u00f2 una mica de por, no? Se suposa que ara s\u00ed que sabem que volem ser i cap a on volem anar, per\u00f2 alg\u00fa t\u00e9 clar quin tipus de persona vol arribar a ser? \u00c9s complicat. Per\u00f2, de ben segur, que d\u2019aqu\u00ed sortiran grans enginyeres i enginyers, mestres, cient\u00edfiques i cient\u00edfics, metgesses i metges, m\u00fasiques i m\u00fasics, escriptores i escriptors, advocades i advocats, inform\u00e0tics i inform\u00e0tiques, empres\u00e0ries i empresaris, i tot el que us proposeu. Les nostres fam\u00edlies i amics sempre estaran all\u00e0, com ho han fet fins ara suportant els nostres nervis, angoixes, il\u00b7lusions i les nostres edat del \u201cpavo\u201d. Els professors\u2026 B\u00e9, sempre hi haur\u00e0 algun que recordar\u00e0 aquelles classes amb tu, converses als despatxos, les reclamades de nota, els plors, les xerrades profundes, i potser alguna que altra bronca.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, moltes gr\u00e0cies al professorat, al director, a les conserges, a l\u2019equip de neteja, a l\u2019equip docent i tots els altres membres de l\u2019institut. Per\u00f2, tamb\u00e9 gr\u00e0cies a les mares, pares, \u00e0vies, avis, tietes, tiets, germanes, germans per donar-nos suport. I, finalment, gr\u00e0cies a les companyes i companys del curs, per tots aquests anys. La hist\u00f2ria no s\u2019acaba aqu\u00ed, sin\u00f3 que comen\u00e7a. Sort i fins aviat. Us deixo amb en Jordi.<\/p>\n

Bona nit a tothom. No m’entretindr\u00e9 gaire perqu\u00e8 tanquem aviat, per\u00f2 no voldr\u00edem que s\u2019acab\u00e9s aquesta festa sense dir unes paraules en nom de tot l\u2019alumnat de batxillerat.<\/p>\n

D\u2019entrada, dues frases que a mi m\u2019han marcat durant aquesta etapa:
\n– No esperis l\u2019ocasi\u00f3, ves a buscar-la.
\n– Un desig no canvia res, una decisi\u00f3 ho canvia tot.<\/p>\n

Les he triat perqu\u00e8 crec que reflecteixen els moments viscuts durant aquests dos anys, que han implicat prendre moltes decisions fins arribar on som ara. Tenim motius per estar orgullosos d\u2019haver arribat fins aqu\u00ed. Mireu enrere i fixeu-vos en les repercussions que ha tingut cada decisi\u00f3 que heu pres. No \u00e9s f\u00e0cil: prendre un cam\u00ed tamb\u00e9 implica renunciar a fer-ne d\u2019altres. Per\u00f2 us puc assegurar que a mi totes les cru\u00eflles m\u2019han servit per cr\u00e9ixer, per avan\u00e7ar. I de moment he arribat aqu\u00ed.<\/p>\n

Ara fa set anys acab\u00e0vem una etapa en un altre centre per iniciar-ne una de nova a l\u2019institut: alguns de nosaltres hi vam arribar en grup, d\u2019altres, sols. I avui, 31 de maig, diem ad\u00e9u a aquestes aules, al pati, al professorat, per endinsar-nos en un viatge encara m\u00e9s incert. No s\u00e9 si estareu d\u2019acord amb mi, per\u00f2 crec que no som una promoci\u00f3 qualsevol. Qu\u00e8 ens fa especials? Doncs que cadasc\u00fa ha fet les seves amistats i ha tingut el seu grup, ha trobat les persones amb qui compartir experi\u00e8ncies, amb qui s\u2019entenia millor. Ara b\u00e9, en aquells moments en qu\u00e8 ens hem volgut reivindicar com a estudiants (si \u00e9s que ens hi podem considerar, perqu\u00e8 amb la quantitat de vagues que hem arribat a fer…), ha estat en moments clau que hem anat tots a una; ja fos per abordar un tema important a classe o canviar una data d\u2019examen. Entre nosaltres sempre hi ha hagut la certesa que, m\u00e9s enll\u00e0 de les amistats, tothom podia comptar amb la resta de companys i companyes. Hi ha hagut fets que ens han ajudat a fer pinya, \u00e9s clar: Can Drag\u00f3, Lisboa, la diada Sempre Joves, les cantades de Nadal… tot aix\u00f2 quedar\u00e0 gravat a la nostra mem\u00f2ria.<\/p>\n

La persona que tinc aqu\u00ed al costat, sis cursos enrere va ser la meva companya de taula. El nostre primer contacte va ser quan ella em va demanar una goma! A dia d\u2019avui \u00e9s una gran amiga, una de les persones amb qui tinc m\u00e9s confian\u00e7a, i us puc assegurar que aix\u00f2 no s\u2019aconsegueix amb una setmana de curs.<\/p>\n

Molts de vosaltres sabeu que el b\u00e0squet \u00e9s la meva passi\u00f3: m\u2019agrada jugar-hi i entrenar equips. Jo sempre els dic a les Infantils (qui no m\u2019hagi sentit parlar d\u2019elles, n\u2019hagi vist una foto o un v\u00eddeo durant els darrers dos anys \u00e9s que no sap res de la meva exist\u00e8ncia), sempre els dic que formen el millor equip del m\u00f3n pel simple motiu que \u00e9s el meu equip, que tant les jugadores com els entrenadors som com som, i que som les millors amb el que sabem fer. Doncs b\u00e9, el mateix puc dir de la promoci\u00f3 amb qui he compartit aquesta etapa: jo no he triat els companys d\u2019equip, per\u00f2 heu estat tots vosaltres i estic molt orgull\u00f3s d\u2019haver tingut aquesta oportunitat.<\/p>\n

Tinguem-ho present d\u2019ara endavant i sapiguem treure el millor de les persones amb qui ens trobarem en aquest nou cam\u00ed que comencem.<\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies.<\/p>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Compartim el text-discurs que l’Aina Prats Tapias i el Jordi Riera Toro van llegir als assistents a la festa de graduaci\u00f3<\/a> de l’alumnat de segon de batxillerat:<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":15516,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[67,246,1,29],"tags":[],"class_list":["post-15508","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-de-batxillerat","category-curs-2018-19","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15508","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15508"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15508\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15515,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15508\/revisions\/15515"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/media\/15516"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15508"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15508"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutmontserratroig\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15508"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}