{"id":2542,"date":"2019-06-25T08:07:51","date_gmt":"2019-06-25T06:07:51","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/institutgranollers\/?p=2542"},"modified":"2021-01-29T14:06:19","modified_gmt":"2021-01-29T13:06:19","slug":"primera-marxa-nocturna-ins-ampa-marta-estrada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutgranollers\/general\/primera-marxa-nocturna-ins-ampa-marta-estrada\/","title":{"rendered":"Primera Marxa Nocturna INS\/AMPA Marta Estrada"},"content":{"rendered":"

Sobre les 10:30 del divendres 14 de juny ens vam reunir 21 persones de l’Institut Marta Estrada per realitzar la Ia Marxa Nocturna. La trobada va ser distesa i relaxada acompanyada per un petit \u00e0pat que cada fam\u00edlia va portar per l’ocasi\u00f3. Els nois i noies de la marxa sobre els primers moments van decidir que amb els grans no feien res i van decidir sortir al carrer a parlar de les seves coses, hi havia joves de 1r, 2n i 3r de l’ESO. Mentre, els adults an\u00e0vem fent la xerrada esperant l’hora de la sortida.
\nCap a les 12’00 de la nit, i despr\u00e9s d’unes breus instruccions, la caminada va arrancar donant la primera passa des de l’Espai Congost en direcci\u00f3 La Torreta passant per l’Hospital i el pol\u00edgon El Ramassar. L’ambient era euf\u00f2ric, ens f\u00e8iem les primeres fotos caminant, rient i amb ganes de menjar-nos la nit, els kil\u00f2metres, les muntanyes i al final de mullar-nos els peus a la platja. La temperatura era ideal, i les converses queien ara amb un, ara amb un altra. Molts d’ells no tenien ben clar que suposava caminar durant 7 hores de nit i travessant 24 km, per\u00f2 aix\u00f2, en aquell moment no era important, l’important era el moment, la companyia i les ganes de menjar-se el m\u00f3n.
\nUn cop arribats a La Torreta, deix\u00e0vem enrere l’asfalt i 3’5 Km caminant per trepitjar la sorra de la muntanya en direcci\u00f3 al mirador dels 40 Pins. La pujadeta va arrancar les primeres gotes de suor, per\u00f2 amb la fresca de la nit no suposava cap inconvenient.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

V\u00e0rem entrar a La Roca travessant el riu Mogent quan port\u00e0vem 7’5 km de marxa. Aqu\u00ed estava previst fer la primera aturada per reposar alguns l\u00edquids. Tot i que la temperatura era bona, el fet d’aturar-nos va fer que comenc\u00e9s a refrescar i, els m\u00e9s fredolics, van decidir posar-se alguna m\u00e0niga m\u00e9s. La marxa va continuar pel Reg del Mol\u00ed (sota els castell de La Roca, invisible a aquella hora de la nit) en direcci\u00f3 a la pista de Can Plana, passant per corriols dins el bosc. Aqu\u00ed s\u00ed que comen\u00e7ava realment la pujada i es comen\u00e7aven a sentir alguns comentaris a la cua del grup. El passeig pel bosc, amb l’acompanyament de la lluna i el seguit de frontals i lots, donava un paisatge brutal i preci\u00f3s.<\/p>\n

Un cop a la pista que ens duria al GR 92, les passes s’anaven retallant fruit de la pendent de la pujada. La roba comen\u00e7ava a fer nosa. Uns optaven per callar i concentrar-se en el llum del lot, les tres o quatre passes seg\u00fcents que havien de donar i pensar perqu\u00e8 estaven all\u00e0 i no dormint a casa seva. D’altres, les m\u00e9s joves, no paraven de xerrar, riure, saltar mentre la pujada anava guanyant graus de desnivell. A dreta i esquerra sortien dolmens, menhirs, per\u00f2 sobretot foscor i ombres produ\u00efdes pels lots. Aix\u00f2 de caminar pel bosc a aquelles hores no era habitual, per\u00f2 era emocionant i atractiu. De tan en tan an\u00e0vem fent petites parades per reorganitzar el grup, i en cada una d’elles, es repetia el mateix mantra: \u00abqueda molt de pujada?\u00bb \u00abEns pararem m\u00e9s estona, no?\u00bb Comen\u00e7aven els primes signes de cansament i port\u00e0vem al voltant de 10 km. Per\u00f2 com el que no vol la cosa, sobre el km 13 travess\u00e0vem la carretera BV-5106 (carretera de La Roca a \u00d2rrius) i f\u00e8iem la segona parada del vespre als peus de l’ermita de Sant Bartomeu. La vista il\u00b7luminada del Vall\u00e8s Oriental era espectacular. Hav\u00edem completat la part m\u00e9s dura de la marxa i all\u00e0 est\u00e0vem, 21 persones sobre les 3 de la matinada menjant uns entrepans amb un lot al cap, mirant el Vall\u00e8s sota la influ\u00e8ncia de la lluna quasi plena.<\/p>\n

La veritat \u00e9s que ha estat un grup fant\u00e0stic. Quan es deia \u00aben un parell de minuts aixequem els culs i tonem a caminar!!!\u00bb estiraven les cames per aixecar-se i qui m\u00e9s qui menys ja allargava el bra\u00e7 per que el que tingu\u00e9s al costat l’ajud\u00e9s a aixecar-se. Els km ja s’acumulaven a les cames, per\u00f2 continu\u00e0vem pel trenca-cames que suposava la pista d’ara pujo, ara baixo, que ens conduiria fins la seg\u00fcent aturada on comen\u00e7aria l’esperada baixada, al Dolmen de Can Boquet (o d’en Toni). Un monument funerari de m\u00e9s de 4.000 anys d’exist\u00e8ncia que ens va acollir quan port\u00e0vem 18 km recorreguts. La veritat es que ja no se sentia cap comentari de cansament. Hi era, el cansament, per\u00f2 la companyia, la lluna, el paisatge, i les ganes d’arribar feien que pos\u00e9ssim una passa darrera de l’altra sense m\u00e9s, per que s\u00ed, per que hav\u00edem anat a fer all\u00f2 i per que ens agradava.<\/p>\n

Est\u00e0vem segurs que el sol tenia ganes de sortir, per\u00f2 la lluna estava mandrosa i no volia deixar-nos encara. La marxa continuava amb uns \u00e0nims diferents. L’arribada de la baixada ens donava forces a tothom i comen\u00e7\u00e0vem a sentir la olor de la sal del mar. Per corriols, endinsant-nos un altre cop pel bosc, veiem les primeres cases de la vila de Cabrils. Torn\u00e0vem a trepitjar l’asfalt que ens duria a la seg\u00fcent parada al cementiri del poble. Les parades s’havien de dosificar per tal de conservar les forces. Port\u00e0vem 20 km, aix\u00f2 ja casi estava fet. A la sortida del cementiri, es va incorporar a la marxa un nou convidat. Ja l’esper\u00e0vem, i quan ens va escalfar amb els seus primers raigs, tots sab\u00edem que la nostra aventura tocava a la fi. Fins i tot, amb la sortida del sol ja veiem el mar. Estava all\u00e0, semblava que arribar\u00edem molt abans per que estava all\u00e0, casi el pod\u00edem olorar….. per\u00f2 encara ens quedaven passes per donar. A l’altra costat, la nostra vella amiga lluna que ens havia acompanyat tota la nit es resistia a marxar, per\u00f2 entenia que el sol ens donaria les forces necess\u00e0ries per arribar al mar. Uns gossos per aqu\u00ed bordant, unes cases per all\u00e0, una h\u00edpica i uns camps de conreu m\u00e9s enll\u00e0 era el paisatge que ens acostava a Vilassar de Mar. Baix\u00e0rem la Riera de Cabrils quan, de sobte, veiem que ja estava, que el mar ara si que estava all\u00e0, nom\u00e9s ens quedava passar el t\u00fanel sota la N II i les vies del tren i…. estava all\u00e0, amb la for\u00e7a de les seves onades, amb els surfistes esperant l’onada perfecta. All\u00e0, la sorra tova, les cames cansades. Abra\u00e7ades, cares felices, rialles, \u00abho hem fet\u00bb \u00abhem arribat\u00bb.<\/p>\n

\"\" \u00a0<\/a><\/p>\n

24’42 km, 4h 40 m de temps en marxa i 7h 10m de temps real. 505 m de desnivell de pujada i 642m de baixada a una velocitat mitjana de 5 km\/h. Per\u00f2 la marxa va ser tamb\u00e9 con\u00e8ixer-nos, xerrar, suar, patir, divertir-se, superar-se, ajuntar-nos, emocionar-nos…. i sobretot fer-nos veure que ens van els reptes, ens va dir-li a la vida que aqu\u00ed estem, que dia i nit seguirem posant una passa rere l’altra.<\/p>\n

Fins l’any vinent, fins la IIa Marxa nocturna Ins\/AMPA Marta Estrada.
\nGr\u00e0cies.<\/p>\n

Jos\u00e9 Luis Romero.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sobre les 10:30 del divendres 14 de juny ens vam reunir 21 persones de l’Institut Marta Estrada per realitzar la Ia Marxa Nocturna. La trobada va ser distesa i relaxada acompanyada per un petit \u00e0pat que cada fam\u00edlia va portar per l’ocasi\u00f3. Els nois i… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2544,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1,29],"tags":[39],"class_list":["post-2542","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada","tag-sortides"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutgranollers\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2542","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutgranollers\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutgranollers\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutgranollers\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutgranollers\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2542"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutgranollers\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2542\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2627,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutgranollers\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2542\/revisions\/2627"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutgranollers\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2544"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutgranollers\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2542"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutgranollers\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2542"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutgranollers\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2542"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}