{"id":1574,"date":"2010-06-14T11:03:55","date_gmt":"2010-06-14T09:03:55","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/institutcanplanas\/?p=1574"},"modified":"2016-11-07T19:37:57","modified_gmt":"2016-11-07T18:37:57","slug":"viatge-destudis-dels-alumnes-de-quart-deso","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutcanplanas\/portada\/viatge-destudis-dels-alumnes-de-quart-deso\/","title":{"rendered":"Viatge d’estudis dels alumnes de quart d’ESO"},"content":{"rendered":"
\n

Entre els dies 8 i 13 de juny els alumnes de quart d\u2019ESO han fet el seu viatge d\u2019estudis que, tradicionalment al nostre institut, t\u00e9 com a marc el renaixement itali\u00e0. Van visitar tres ciutats: Ven\u00e8cia, Flor\u00e8ncia i Siena, en aquest ordre cronol\u00f2gic, per\u00f2 tamb\u00e9 van fer moltes altres coses i sobretot conviure…<\/p>\n

<\/div>\n
<\/a><\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\n

<\/p>\n

A les 12 i un quart del dimarts els nostres cors comen\u00e7aven a bategar for\u00e7a, quan els motors del Airbus 320 s\u2019acceleraven, en aquests 5 segons que l\u2019avi\u00f3 espera amb els frens continguts, abans de iniciar la seva passejada esbojarrada per una pista que ens porta cap a \u201cLa insoportable levedad del ser\u201d.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

<\/a><\/span><\/span><\/div>\n


\n<\/span><\/span>Per sobre d\u2019un mar de n\u00favols van arribar a l\u2019aeroport de la marinera ciutat de Ven\u00e8cia que, com no podia ser d\u2019una altra forma, es diu Marco Polo. Sortim per la Via Orlanda, per acostar-nos al port de Porto Marghera, a on veiem uns grans creuers amarrats, a continuaci\u00f3, travessant el fil umbilical que lliga Ven\u00e8cia amb terra ferma, per on passen les vies del tren i la carretera i que es coneix com a Ponte della Libert\u00e0, arribem a Tronchetto, un port industrial a on hem d\u2019agafar el vaporetto.<\/span>
\n<\/span><\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/span><\/div>\n


\n<\/span><\/span>A Ven\u00e8cia a tot arreu es va amb vaporetto, que \u00e9s sin\u00f2nim de cosa que flota, va amb motor i porta gent d\u2019un lloc a un altre. El nostre vaporetto \u201cparticular\u201d (Va acabar sent molt particular) ens porta cap a la Piazza San Marco, el centre del nostre univers al llarg de dos dies.<\/span><\/p>\n

La immensa majoria es van enamorar de la ciutat, encara que aix\u00f2 no es pot dir ciutat, tal com nosaltres ho entenem. Alguns, molt pocs, ja n\u2019estaven d\u2019enamorats i van acabar refermant aquest sentiment.<\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/span><\/div>\n


\n<\/span><\/span>A Ven\u00e8cia has de respirar pels pulmons i tamb\u00e9 per la pell, i deixar que l\u2019esperit de la ciutat t\u2019entri pels porus i quedis ben sucat en l\u2019ambient, en aquesta p\u00e0tina de segles d\u2019hist\u00f2ria que impregna cada ma\u00f3 que apareix pels desconxats de les parets humitejades per l\u2019aigua dels canals. \u00c9s clar, tamb\u00e9 pots comprar les t\u00edpiques m\u00e0scares de carnaval i tot el que vulguis, alguns productes de les f\u00e0briques de Murano tenen noms de tres ordres de magnitud.<\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/span><\/div>\n


\n<\/span><\/span>Tot t\u00e9 un preu a It\u00e0lia, i tamb\u00e9 a Ven\u00e8cia, per\u00f2 l\u2019anima de la ciutat t\u00e9 la pots emportar de franc, enganxada a algun rac\u00f3 de les m\u00faltiples connexions neuronals del nostre cervell.<\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/span><\/p>\n

Cada cantonada, pont, jard\u00ed o vorera t\u00e9 el seu encant, per\u00f2 si hem de quedar-nos amb una cosa, potser sigui aquesta la vista des de dalt del Campanile. Tot i ser una cosa volunt\u00e0ria, gaireb\u00e9 tothom va pujar-hi. Des d\u2019aqu\u00ed hi ha una vista de 360\u00ba de la ciutat, i aix\u00f2 inclou la incessant activitat de tot tipus de vaixells pels canals principals. \u00c9s com estar a dins d\u2019un documental del National Geogr\u00e0fic, en el moment del rodatge. Com que, a m\u00e9s, quan varem arribar a dalt faltaven pocs minuts per les dotze del migdia, en un moment donat va comen\u00e7ar el balanceig de la gran campana, fins arribar a topar amb viol\u00e8ncia amb el \u201cbadajo\u201d de ferro, produint un so ensordidor i a la vegada musical.<\/span><\/span><\/p>\n

<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
\n

L\u2019hotel al Lido di Jesolo \u00e9s molt acollidor, fins i tot t\u00e9 una piscina, encara que no la fem servir, tot el dia anem amunt i avall i quan arribem a aqu\u00ed passen de les nou del vespre. La nit del dimecres toca discoteca. Ens han dit que trobarem un altre grup d\u2019espanyols, i \u00e9s aix\u00ed. Quan la cosa est\u00e0 m\u00e9s animada i som els \u201camos\u201d de la pista hem de marxar. El dijous canviem de ciutat i fem cam\u00ed cap a Flor\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n

Ja som a l\u2019autocar, hem fet uns quil\u00f2metres i ens avisen pel tel\u00e8fon que la mestressa de l\u2019hotel, una italiana encantadora, s\u2019ha trobat a dins d\u2019una bossa del Mercadona a damunt del llit un passaport d\u2019un company, (\u00c9s clar, no direm de qui) tornem sobre les nostres passes i cap a la ciutat dels Medicis.<\/span><\/p>\n

L\u2019alberg es troba a la falda d\u2019un tur\u00f3. Un antic palau d\u2019estil neocl\u00e0ssic, porxos i vest\u00edbul de marbre. Els nois i les noies dormen separats, \u00e9s el costum d\u2019aqu\u00ed. A part d\u2019altres alberguistes de dues cames comencem a veure altres companys de sis potes i ales, aix\u00f2 est\u00e0 ple de mosquits, segons diuen, jo no he arribat a veure cap. A les nits aqu\u00ed corre una mica d\u2019aire i s\u2019est\u00e0 b\u00e9, no com a la ciutat que no arriba a refredar-se l\u2019ambient. Una curiositat, hi ha unes cuques de llum que volen d\u2019aqu\u00ed cap all\u00e0 fent intermit\u00e8ncies, all\u00e0 a on no se les destorba.<\/span><\/p>\n

\n

A mig mat\u00ed del dia seg\u00fcent Miquel ens explica els qu\u00e8s i perques de la pintura del renaixement sobre les obres de la Galleria degli Uffizi<\/a>. Llum, perspectiva i personatges representats, aquestes son les claus. \u00c9s clar, tamb\u00e9 la import\u00e0ncia relativa de l\u2019esgl\u00e9sia i de la burgesia naixent. Al mig dia cau un Sol que et xafa contra el terra, tens set, veus miratges i tamb\u00e9 el David de Michelangelo. Uns quants acabem asseguts darrera d\u2019ell veient-li l\u2019esquena, perqu\u00e8 per que no dir-ho, estem cansats. Aquest banc hauria d\u2019estar a un altre lloc.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

Unes amanides i uns sucs de s\u00edndria ens recomponen una mica i tornem a la c\u00e0rrega. La ciutat ens espera, Caravaggio<\/a> no tant. Al Palazzo Pitti<\/a> hi ha una exposici\u00f3 itinerant de les seves obres i d\u2019artistes de la seva escola. Arribem tard, conven\u00e7uts de que pod\u00edem passar amb la mateixa entrada. Al final la dona de la porta s\u2019apiada de nosaltres i passem sense dret, i fora de temps, a veure l\u2019exposici\u00f3. Una visita privada podem dir.<\/span><\/p>\n

De bon mat\u00ed ens anem del V\u00e9neto, deixem els seus canals, els camps de conreu i enfilem cap a Civitavecchia, el port a on espera al vespre la nau dels Grimaldi.<\/p>\n

De cam\u00ed i per estretes carreteres, xiprers i camps de vinya pels turons, al mig de la Toscana, arribem a Siena. Jo hauria dit que hi havia estat, per\u00f2 no me\u2019n recordo de res, per tant, arribo a la conclusi\u00f3 que mai havia estat. Siena est\u00e0 entre un poble gran i una ciutat petita, aix\u00f2 si, medieval. Cap a la Piazza del Campo conflueixen tots els carrerons, \u00e9s impossible de perdre\u2019s. A la pla\u00e7a uns quants bars a on dinar i el Palazzo Pubblico, avui l\u2019Ajuntament de la ciutat.<\/span><\/p>\n

A mitja tarda arribem al port de Civitavecchia, a prop de Roma, per agafar el vaixell \u201cRoma\u201d de la companyia Grimaldi. Primer els nervis de la recollida dels passaports, i els bitllets. Despr\u00e8s els nervis de la tornada dels mateixos. Si els perdem no pugem al \u201cbarco\u201d i aqu\u00ed a Civitavecchia no se\u2019ns ha perdut res. Un grup d\u2019avis italians col\u2022lapsen el control i s\u2019acaba no controlant res, per\u00f2 acabem pujant tots a dalt.<\/span><\/p>\n

Des de coberta veiem entrar els \u00faltims camions i autocars i un grup de Ferraris que a tots ens han fet molta gracia. El nostre autocar entra dels \u00faltims i despr\u00e9s un cami\u00f3 amb una gran pe\u00e7a de maquinaria. Ens quedem una estona per veure com ens deslliguen i sortim de port. A la llum de dos quarts d\u2019onze de la nit anem deixant, el port, la ciutat i la bota cada vegada m\u00e9s lluny. \u00c9s hora de comen\u00e7ar a fer nostre el vaixell. Aqu\u00ed hem de passar 20 hores, algunes i per alguns dormint. \u00c9s l\u2019aniversari de la Marina i ho celebrem.<\/span><\/p>\n

No hi ha gaire gent, els avis i les avies, camioners i algun altre grup d\u2019escolars. A la nit ens trobem tots a la discoteca, que \u00e9s l\u2019\u00fanic lloc animat de tot el vaixell. Alguns de nosaltres aprofitem tota la nit, o casi, i la sirena del simulacre d\u2019evacuaci\u00f3 de les deu del mat\u00ed ens desperta i male\u00efm al oficial de gu\u00e0rdia que ha aprofitar per entretenir a la resta del passatge.<\/span><\/p>\n

El dia es va espavilant, ja no plou i al migdia surt el Sol. No hi ha com per ficar-se a dins de la piscina, per\u00f2 si per prendre el Sol. Alguns juguem a cartes amb uns amics que hem fet, altres xerrem.<\/span><\/p>\n

A mitja tarda comencem a veure la silueta de Barcelona. Les torres de la Vila Ol\u00edmpica, la torre Agbar… No triguem gaire en entrar a port. El capit\u00e0 mou aquest monstre d\u2019acer de tres anys com si d\u2019un SEAT es tract\u00e9s i l\u2019aparca girant marxa enrere. No hem baixatr i ens en recordem de que el curs que ve molts de nosaltres ja no estarem junts i un comen\u00e7a a plorar i despr\u00e9s un altre i un altre. Hem estat molt feli\u00e7os aquests dies i aquests darrers quatre anys hem vis<\/span>cuts moltes cosses junts.<\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entre els dies 8 i 13 de juny els alumnes de quart d\u2019ESO han fet el seu viatge d\u2019estudis que, tradicionalment al nostre institut, t\u00e9 com a marc el renaixement itali\u00e0. Van visitar tres ciutats: Ven\u00e8cia, Flor\u00e8ncia i Siena, en aquest ordre cronol\u00f2gic, per\u00f2 tamb\u00e9 van fer moltes altres coses i sobretot conviure…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[29],"tags":[126],"class_list":["post-1574","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-portada","tag-viatge-estudis"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutcanplanas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1574","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutcanplanas\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutcanplanas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutcanplanas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutcanplanas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1574"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutcanplanas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1574\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2211,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutcanplanas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1574\/revisions\/2211"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutcanplanas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1574"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutcanplanas\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1574"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutcanplanas\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1574"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}