{"id":1206,"date":"2013-06-20T16:46:01","date_gmt":"2013-06-20T15:46:01","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/institutcanplanas\/?p=1206"},"modified":"2016-11-07T19:02:49","modified_gmt":"2016-11-07T18:02:49","slug":"fer-de-pescador-a-la-fosca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutcanplanas\/portada\/fer-de-pescador-a-la-fosca\/","title":{"rendered":"Fer de pescador a La Fosca"},"content":{"rendered":"
\n

Hi havia una vegada un grup de noies i nois de tercer d\u2019ESO que se’n van anar a La Fosca\u2026<\/p>\n

\"pala\"<\/a><\/p>\n<\/div>\n

<\/p>\n

…, una casa de col\u00f2nies situada al poble de Palam\u00f3s, el dia 17 de juny i van tornar el dia 19.<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

La nit anterior molts van dormir intranquils i desvetllats, fins al punt de que alguns van portar la motxilla del cole, amb la carpeta i algun llibre, en lloc dels entrepans, la crema solar i la gorra, per\u00f2 al final tothom va tenir amb que fer un most a mig mat\u00ed. La Fosca es tamb\u00e9 el nom d\u2019una cala molt maca de Palam\u00f3s.<\/p>\n

Els protagonistes d\u2019aquesta hist\u00f2ria ocupaven la tercera planta de l\u2019edifici, entre els monitors i el personal de la casa, a la quarta planta, i els nens d\u2019una escola francesa, a la segona. Els que van tenir m\u00e9s sort disposaven de balc\u00f3 amb comunicaci\u00f3 amb les habitacions dels companys. A la nit arribaven des de lluny les remors d\u2019aquestes comunicacions que es colaven per les finestres obertes. El quadre es completa amb un pati de sorra i enormes eucaliptus, per perfumar l\u2019aire amb frag\u00e0ncies anticatarrals, i una piscina no ben b\u00e9 ol\u00edmpica. A l\u2019exterior la resta del mon, alguna masia el raval, el poble, el port i la immensitat de La Mediterr\u00e0nia. D\u2019aquest port surt una gran part del peix de platja que es menja a Catalunya, anxoves i gambes incloses.<\/p>\n

El dilluns a mig mat\u00ed van arribar a la casa que ja estava ocupada per un grup de nines i nins de l\u2019escola La Bressola<\/a><\/strong> de Perpiny\u00e0. El sistema d\u2019estudis franc\u00e8s acaba la prim\u00e0ria al que nosaltres anomenar\u00edem cinqu\u00e8, per la qual cosa els alumnes del centre convivien amb nens i nenes de 3 a 11 anys, rossos la majoria i molts amb unes galtes rodones i vermelloses que feien goig de veure. Aquest centre del pa\u00eds ve\u00ed forma part d\u2019una xarxa d\u2019escoles catalanes de la Catalunya Nord, amb contracte amb l\u2019Estat Franc\u00e8s des de 1995 i el suport de la Generalitat i altres institucions franceses i catalanes.<\/p>\n

Despr\u00e8s de menjar-se l\u2019arr\u00f2s i el pollastre tota la colla, amb els seus monitors, va anar caminant fins al port de Palam\u00f3s a on van poder veure les diferents parts, l\u2019esportiva, la pesquera<\/a><\/strong> i la comercial, a on de vegades es pot veure algun creuer ancorat, i que ara traginava carregant estelles de fusta, procedents dels municipis de Fogars de la Selva, Tossa de Mar, Tordera, Fonteta, Foix\u00e0, Mont-ras i Jafre, per portar cap a It\u00e0lia. A algunes barques de pesca descarregaven caixes de peix i una de les monitores va aconseguir un peix gat per poder tocar-ho i comprovar com la seva pell es suau anant cap a la cua i aspra anant cap a l\u2019ull. Alhora carregaven fins a 2.000 litres de gasoil mar\u00ed per tornar a sortir a la matinada.<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

Despr\u00e9s de passejar pel port van anar a veure la subhasta del peix<\/a><\/strong>. Des d\u2019uns vidres es podien veure les grades a on seuen els compradors i al mig la cinta que mou les caixes de peix amb gel. A la pantalla apareix el nom de la barca que ha portat les caixes, el tipus de peix, el pes i el preu de sortida. El preu comen\u00e7a a baixar, fins que un del compradors prem el bot\u00f3, per que el sistema electr\u00f2nic l\u2019identifiqui. A llavors, a la pantalla apareix el nom del comprador que se l\u2019ha quedat i el preu final i la cinta torna a rodar i es subhasta una altra caixa.<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

Aquella tarda tamb\u00e9 van visitar el Museu de la pesca<\/a> a on es pot veure una palangrera de fusta i tot tipus d\u2019estris de la pesca tradicional amb les seves arts majors i menors. Xarxes, hams, nanses i les maquetes dels vaixells d\u2019arrossegament i encerclament.<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

Per acabar la tarda es van quedar a la platja remullant-se a unes aig\u00fces netes i lleugerament fredes. Cap a les 7 de la tarda tornaven a la casa cercant un merescut descans i les reparadores mongetes verdes amb patates i les hamburgueses amb que van sopar aquell dia.<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

Despr\u00e9s de sopar els monitors els esperaven per fer el joc de nit amb les llanternes enceses. La cosa anava de portar macarrons d\u2019una banda a l\u2019altra del camp d\u2019herba. L\u2019equip que aconsegu\u00eds transportar m\u00e9s quantitat guanyava i l\u2019equip verd i el groc s\u2019afanyaven a amagar-se el macarrons i a escorcollar als jugadors de l\u2019equip contrari que aconseguien aturar. Tant anar amunt i avall era prou divertit, per\u00f2 molts dels macarrons es perdien entre l\u2019herba segada. En opini\u00f3 d\u2019una confident potser ella no havia ent\u00e8s les regles del joc, per\u00f2 li semblava que o no s\u2019havia jugat b\u00e9 o s\u2019havien fet trampes. Tot \u00e9s possible, fins i tot que el menjar de tots els menjadors escolars estigui fet a la mateixa cuina, tingui el mateix gust i estigui molt bo. \u00c9s una altra teoria de la mateixa confident.<\/p>\n

Cap a les 12 de la nit, o les zero hores del dimarts, van anar a dormir, b\u00e9 aix\u00f2 els van dir els professors per\u00f2 la intenci\u00f3 dels infants i d\u2019alguns joves era molt diferent. Per ells es tractava de no dormir gaire, xerrar de tot en grans quantitats, encara que fos \u201cirrellevant\u201d (Rub\u00e9n ja ho ent\u00e9n), esgotar varies vegades la bateria del m\u00f2bil, jugar a p\u00f2quer, aix\u00f2 si, sense fer gaire soroll. Al mat\u00ed alguns estaven desperts perqu\u00e8 no havien dormit gaire, es a dir no feia gaire que s\u2019havien dormit i el cos hum\u00e0 aguanta molt quan \u00e9s jove.<\/p>\n

Esmor\u00e7ar i dividir la tropa. Uns cap a Palam\u00f3s i els altres fent tallers a La Fosca. Els tallers tenien a veure amb els aquaris, o m\u00e9s aviat amb els peixos i altres animals que viuen a diferents entorns marins, els pel\u00e0gics, els bent\u00f2nics, el congre, el cranc ermit\u00e0, el cogombre de mar i molts d\u2019altres. Tamb\u00e9 van fer un taller anomenat tots a bord per treballar termes mariners i controlar una petita barca que passava per tota mena d\u2019esdeveniments meteorol\u00f2gics i havia de recollir el peix. El tercer taller va ser el de nusos, el pla, el de pescador i el fix.<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

Al port de Palam\u00f3s, m\u00e9s aviat a la cuina de l\u2019Espai del peix<\/a><\/strong>, van fer un fumet amb alls, tom\u00e0quet, congre, rap i maires. Amb aquest fumet i sota la direcci\u00f3 del cuiner es va fer una fideu\u00e0 amb allioli de la que tothom va gaudir, fins i tot alguns que no van cuinar. Per cert a les maires els hi agrada menjar gambetes de Palam\u00f3s, com a tothom, i en tenien la panxa plena perqu\u00e8 elles no les ha de pagar a 80 euros el quilo.<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

A la tarda tot el grup va anar de La Fosca a La Fosca, es a dir, de la casa de col\u00f2nies fins a la cala. El mar estava una mica mogut i els surfaires remaven cap dins amb la tabla per deixar-se anar per l\u2019onada i intentar continuar drets a sobre de les dues. Vorejant la platja van anar sota el comandament dels monitors a una zona de roques de f\u00e0cil acc\u00e9s i es van disposar a remullar-se els peus, sense arribar als genolls per remoure la sorra i gratar les roques, cercant per les esquerdes crancs i cargols.<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

La sort i l\u2019esfor\u00e7 dels exploradors van posar a les safates de pl\u00e0stic crancs, crancs ermit\u00e0, cargols, lapes, una estrella, un immens cogombre de mar de 25 cent\u00edmetres de llarg, enciam de mar i altres algues. Com que el mar no els oferia gaire seguretat el bany a la tarda va ser a la piscina que van cedir, en part, als petits catalans del nord.<\/p>\n

Despr\u00e9s de sopar els monitors van muntar la discoteca i tots empolainats d\u2019una o d\u2019una altra manera van anar a ballar. Les llums i les c\u00f2reos van escalfar l\u2019ambient al ritme del \u201cGangnam Style\u201d i de Paquito el Chocolatero.<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

A dos quarts d\u2019onze \u00e9s una mica aviat per anar a dormir i bona hora per anar al poble a la recerca d\u2019un lloc a on menjar un gelat. L\u2019ambient es troba al costat del port i de la baixada del can\u00f3. La gelateria s\u2019omple i molts ataquen amb la vainilla, la xocolata i tot tipus de fruits nedant dins els gelats. De tornada a la casa mitja hora i anar a dormir en silenci, si \u00e9s que aix\u00f2 fos possible, per\u00f2 gaireb\u00e9 ho van aconseguir, 62 nois, tres plantes i una escala i el silenci de prop de les dues de la matinada.<\/p>\n

Un \u00e8xit t\u00e0ctic. Aquella nit tothom va dormir millor i a tres quarts de vuit podia caure un llamp o un meteorit i pocs s\u2019haguessin adonat, per\u00f2 era hora de recollir la impedimenta i deixar el camp pel grup de ve\u00efns de Sant Cugat que els havien de rellevar cap al migdia. Al mat\u00ed es van repetir les feines del mat\u00ed anterior, per\u00f2 invertint els grups, m\u00e9s fumet i babord i estribord.<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

\"pala\"<\/p>\n

Ja han tornat i es poden explicar moltes an\u00e8cdotes i algunes trobades i allunyaments, al camp de lo personal, amanides amb petites ferides, per\u00f2 sembla que van guanyar uns dies d\u2019emocions i amistat.<\/p>\n