![](\"http:\/\/2.bp.blogspot.com\/-Wyt6pw7pkaA\/UVxPW7KorhI\/AAAAAAAAAhA\/f2yIvtSOJ3U\/s1600\/1503_0001.jpg\")
<\/a><\/div>\nL\u2019Esgl\u00e9sia catalana s\u2019ha mogut sempre entre equilibris nacionals. D\u2019un costat, els bisbes de les di\u00f2cesis del Principat suporten una incomoditat cr\u00f2nica com a membres de la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola. Hi ha actituds que al Principat no comparteix gaireb\u00e9 ning\u00fa, ni tan sols el Partit Popular, i que a Espanya s\u00f3n considerades raonables, gaireb\u00e9 d\u2019obedi\u00e8ncia obligada.<\/div>\n
De l\u2019altre, hi ha una Esgl\u00e9sia catalana de base \u2013creients i pastors\u2013 amb uns plantejaments sobiranistes tan ambiciosos com els de la majoria dels electors. Plantejaments que es van concretar en la petici\u00f3 d\u2019una Confer\u00e8ncia Episcopal pr\u00f2pia i que sempre han xocat contra una realitat jer\u00e0rquica no tan compromesa, desconfiada o fins i tot hostil.Ja fa molt de temps que des d\u2019aquestes inst\u00e0ncies m\u00e9s compromeses s\u2019adverteix que el principal obstacle per a donar una visibilitat \u201cd\u2019estat\u201d a l\u2019Esgl\u00e9sia catalana s\u2019ha de buscar al Vatic\u00e0, on la influ\u00e8ncia dels seus bisbes i els seus ressorts de poder \u00e9s inexistent. Hi va haver uns anys en qu\u00e8 l\u2019obsessi\u00f3 dels sectors m\u00e9s combatius de la cultura catalana era aconseguir un premi Nobel que donara visibilitat a la literatura en aquesta llengua. Seguint aquest exemple, la recerca d\u2019influ\u00e8ncia entre la c\u00faria vaticana ha acabat convertint-se en una obsessi\u00f3.<\/div>\n
L\u2019Esgl\u00e9sia catalana s\u2019ha de fer sentir a Roma, contra el gran pes que hi t\u00e9 la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola, perqu\u00e8 finalment hi puga obtenir el reconeixement que demana. Tots aquests intents han anat sumant algunes petites vict\u00f2ries, per\u00f2 massa migrades perqu\u00e8 es puga considerar que el Vatic\u00e0 \u201cent\u00e9n el problema catal\u00e0\u201d. Potser considerar-se un \u201cproblema\u201d no ajuda exactament a fer les passes necess\u00e0ries en aquest reconeixement necessari. Potser per aix\u00f2 des de l\u2019alta jerarquia espanyola s\u2019insisteix a presentar la realitat catalana com un \u201cconflicte\u201d permanent i irresoluble.Per\u00f2 ara el plantejament encara s\u2019ha complicat m\u00e9s. No es tracta nom\u00e9s de demanar per a l\u2019Esgl\u00e9sia catalana un tracte excepcional, o, encara m\u00e9s, de representant d\u2019una naci\u00f3 sense estat. Creients i laics van m\u00e9s enll\u00e0 i comencen a preguntar-se si el Vatic\u00e0 ent\u00e9n els anhels democr\u00e0tics de la majoria dels catalans i, si en el cas d\u2019una proclamaci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia, reconeixeria el nou estat catal\u00e0.<\/div>\n