Els resultats de les eleccions basques han complert les previsions que havien anat insinuant les enquestes. El front espanyolista que es va estructurar contra el pacte de Lizarra ha fracassat després dels tres anys de govern de Patxi López. Tant el PSE-PSOE com el PP han perdut suport popular. En el cas dels socialistes el càstig electoral ha estat molt més sever. A l’altre costat de la balança, nacionalistes bascos i abertzales han obtingut una representació extraordinària: entre el PNB i Bildu sumen dues terceres parts del Parlament. El Partit Nacionalista Basc ha aconseguit una còmoda victòria que li permetrà governar en solitari o triar company de viatge. La geometria variable serà ara possible perquè PP i PSE-PSOE sumen un diputats menys (26) que els nacionalistes bascos (27). I sempre queda el recurs a Bildu. En l’hipotètic i estrany cas que l’esquerra abertzale i els socialistes s’uniren en un bloc “social” per fer front a alguna iniciativa de govern del PNB, Iñigo Urkullu podria recórrer al Partit Popular. No és una situació òptima, però la governabilitat en solitari és possible.
I encara serà més possible perquè des del primer moment Urkullu va deixar ben clar que la prioritat del seu govern en aquesta legislatura seria la crisi. Precisament això és el que demanen tant el PP com el PSE-PSOE. Si el nou lehendakari no proposa cap alternativa sobiranista excessivament transgressora, com és la seua intenció, trobarà aliats entre el “constitucionalisme”. D’altra banda, si en algun moment Iñigo Urkullu volguera anar més lluny, li quedaria el recurs de l’esquerra abertzale.

El PNB, doncs, podrà governar amb una certa estabilitat. I no haurà de patir els embats d’una esquerra abertzale que tampoc considera prioritari obrir un procés com el que viu Catalunya. Bildu, a més, marca uns terminis llargs perquè considera necessari que siga “tot Euskal Herria” qui avance cap al sobiranisme. No cal dir que les realitats tan diferents de cada territori delimiten una agenda dilatada. Però, en tot cas, aquestes eleccions sense ETA i amb la llei de partits neutralitzada han demostrat que a Euskadi els dos blocs nacionals no són numèricament equiparables. Que el basquisme és hegemònic. I que el País Basc pot convertir-se en una foguera més en qualsevol moment. Perquè, senzillament, l’envit del PP i del PSE-PSOE –del denominat “bloc constitucional”– ha fracassat.

(Extret de: http://www.eltemps.cat/article/806/Euskadi-mes-llenya)