Egipte: no hi ha treva per als Germans Musulmans
Repassem la història d’aquesta confraria que ha esdevingut un referent mundial de l’islamisme
Des que va ser deposat el president Mohamed Mursi, l’actualitat d’Egipte està marcada pels violents enfrontaments entre les forces de l’ordre i els Germans Musulmans. La condemna occidental a la repressió protagonitzada per l’Exèrcit contrasta amb el suport de països com l’Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs. Fins i tot Qatar, el tradicional aliat i mecenes de la confraria, intenta distanciar-se’n.
David Alvarado (text)
ENTREVISTA / PREHISTÒRIA I SEGLE XXI
Jordi Serrallonga
“El bipedisme no sorgí com a adaptació al medi, va ser una mutació atzarosa”
Parlem amb aquest membre del Grup d’Estudis d’Evolució dels Homínids i d’altres Primats de Darwin, de l’evolució humana i dels seus estudis antropaleontològics a l’Àfrica.
Sònia Casas (text)
REPORTATGES / SEGLE XX
La construcció d’un país modern
L’obra de la Mancomunitat de Catalunya, primer embrió d’autogovern
Aquest 2014 es compleix el centenari de la Mancomunitat de Catalunya, la primera institució de govern pròpiament catalana després del 1714. Va ser un camí ple de dificultats econòmiques i traves competencials, però la unió de les diputacions provincials va reforçar una identitat mancada fins llavors d’una institució que la representés.
Antoni Sella (text), Enric Pujol (assessorament)
REPORTATGES / HISTÒRIA ANTIGA
Ser sacerdot a l’antic Egipte
Descobrim com vivien els clergues de la terra dels faraons
La casta sacerdotal de l’antic Egipte es regia per unes normes molt estrictes que tenien com a objectiu complaure els déus. Durant segles, tant homes com algunes dones van exercir les funcions religioses que delegava el faraó, fins que van acumular prou poder per desafiar la seva autoritat.
Sònia Casas (text), Emma González (assessorament)
REPORTATGES / SEGLE XX
La meva família va amagar Escrivá de Balaguer
Reconstruïm la fugida del fundador de l’Opus Dei
Durant la guerra civil els passadors catalans van tenir molta feina guiant grups de fugitius d’un i altre bàndol a través dels Pirineus. Un d’ells va ser l’ideòleg de la controvertida Obra de Déu i futur sant de l’Església, Escrivá de Balaguer. Resseguim el seu camí amb els familiars dels qui el van acollir entre boscos i muntanyes.
Felip Solé (text)
REPORTATGES / HISTÒRIA MODERNA I SEGLE XIX
Els Romanov i la Rússia imperial
Grandeses i misèries dels tsars més cèlebres
Van assolir el poder amb l’entronització de Miquel III el 1613 després d’una etapa de disturbis i el van perdre 304 anys més tard a conseqüència d’un nou període tumultuós, amb Nicolau II com a darrer sobirà. Entre un principi i un final tan similars, la dinastia Romanov, amb dements i estadistes en el seu historial, va governar Rússia despòticament i va transformar-la en una gran potència.
Jordi Mata (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
REPORTATGES / HISTÒRIA MODERNA
Quan es va perdre el nord
Revivim el setge de Castellciutat, la fortalesa clau per dominar els Pirineus
Guerra de Successió. Una data: 11 de setembre de 1714. Una ciutat: Barcelona. Un nom propi: Rafael Casanova. Aquest és, efectivament, l’episodi icònic i determinant del conflicte. Però la guerra va ser més llarga i més cruel. Ara fa exactament tres-cents anys que l’acció es concentrava al Pirineu, on s’estava pendent del setge de Castellciutat, la fortalesa clau per dominar la frontera pirinenca
Anna Sàez (text), Albert Villaró (assessorament)
VIU LA HISTÒRIA / SEGLE XXI
Montblanc: la història en ‘clicks’
‘Clickània’
Laura Alberch (text)
VIU LA HISTÒRIA / SEGLE XXI
La fira catalana de més de cent anys
Girona es vesteix de festa durant vuit dies amb les Fires de Sant Narcís
Laura Alberch (text)
PAISATGE AMB FIGURA / SEGLE XIX
Frederic Marès, escultor de la postguerra
Anna Sàez (text)
TRESORS INSOSPITATS / HISTÒRIA ANTIGA
Quan els grecs bevien a galet
Els dos becs del càntir ‘askos’ permetien buidar-lo fàcilment
Roger Costa (text)
UN CAP DE SETMANA A… / PREHISTÒRIA, HISTÒRIA MEDIEVAL, HISTÒRIA MODERNA, SEGLE XX
Tresors a l’ombra d’oliveres
Passegem per les Garrigues des de la prehistòria fins al segle XX
Coneguda arreu per la qualitat del seu oli, la comarca de les Garrigues sorprèn per la riquesa del seu patrimoni històric. Coves farcides d’art rupestre, imponents castells medievals i un gran nombre de museus i espais d’interpretació es reparteixen pels diversos municipis. Un viatge únic del temps, entre oliveres i ametllers.
Víctor Farradellas (text)