Com es van unir Catalunya i Aragó. Ramon Berenguer IV i Peronella: el matrimoni que va forjar la Corona catalanoaragonesa
UN REGAL INÈDIT
El número de març s’acompanya de l’edició gairebé inèdita del primer dia de la Guerra Civil d’aquest diari
PER QUÈ PASSA? / SEGLE XX I SEGLE XXI
Algèria: el fantasma de la violència
Les raones per les quals Bouteflika serà reelegit per quart cop tot i la paràlisi democràtica del seu govern
El futur immediat de l’estat nord-africà més gran, actor clau per a la seguretat i estabilitat d’una regió extremadament convulsa, és inquietant. L’interrogant plana sobretot al voltant la figura del seu cap d’estat, Abdelaziz Bouteflika, i de si la delicada salut del veterà mandatari de setanta-sis any d’edat el capacita per prolongar el seu mandat tal com ell vol.
David Alvarado (text)
L’ENTREVISTA / SEGLE XIX I SEGLE XX
Josep Maria Figueres
“La Mancomunitat no hauria pogut existir sense ‘La Veu de Catalunya”
Repassem la història del diari en català de més llarga durada i descobrim la relació entre la premsa i el catalanisme política al llarg dels segles XIX i XX.
Josep Maria Figueres (text), Rosa Maria Vila (fotografia)
REPORTATGES / HISTÒRIA MEDIEVAL
Ramon Berenguer IV
El forjador de Catalunya i Aragó
Les imponents sudes de Lleida i Tortosa, el magnífic pòrtic del monestir de Ripoll, els monestirs de Poblet i Santes Creus… Convivim encara avui amb grans monuments del llunyà segle XII, del temps de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d’Aragó. Estadista excepcional, Ramon Berenguer IV va bastir el Principat català i alhora va establir els fonaments de la Corona catalanoaragonesa en rebre de Ramir II -el rei monjo- el reialme d’Aragó i la seva filla, Peronella.
Montse Armengol i Josep-David Garrido (text), Leo Flores (Il·lustració)
Un bocí de Roma sota el mar
Un tresor arqueològic emergeix de la costa d’Alacant
El ‘Bou Ferrer’ és el vaixell antic més gran del món en procés d’excavació. Va naufragar davant de la costa de la Vila Joiosa a mitjan segle I, quan es dirigia cap a Roma. La nau transportava tres mil àmfores plenes de salsa de peix, una ‘delicatessen’ de l’època. El seu magnífic estat de conservació l’ha convertida en un jaciment arqueològic subaquàtic únic.
Eva Terol (text), Carles de Juan i Albert Angles (assessorament)
REPORTATGES / SEGLE XX
Bombes atòmiques a les Illes Marshall
Les esfereïdores conseqüències dels experiments dels EUA al paradís
Entre el 1946 i el 1958, en plena guerra freda, els EUA van dur a terme proves atòmiques sistemàtiques a les Illes Marshall amb una potència 7.000 vegades superior a la bomba llançada sobre Hiroshima, que van convertir aquest atol del Pacífic en el lloc més contaminat per radiació del món. Les conseqüències per a la salut dels seus habitants van propiciar la creació, el 1988, del Tribunal de Reclamacions Nuclears, la documentació del qual es troba, avui, custiodiada a l’Arxiu Municipal de Girona.
Clàudia Pujol (text), Andreu Mayayo (assessorament)
REPORTATGES / HISTÒRIA MODERNA
Gent d’Arbúcies, gent d’astúcies
Revivim la desconeguda victòria catalana del 1714
Fa tres-cents anys, la vall d’Arbúcies va viure el combat més èpic de la seva història. Amb l’ajuda dels sometents de les viles veïnes, els arbuciencs van derrotar dos regiments de tropes professionals borbòniques. Aquests fets van provocar el desplaçament de soldats que assetjaven Barcelona, per tal de castigar els territoris revoltats.
Arnau Cònsul (text), Àngel Casals (assessorament), Francesc Riart (il·lustració)
REPORTATGES / HISTÒRIA ANTIGA
Les línies de Nazca
Paisatges rituals al desert peruà
A la costa meridional del Perú, entre l’oceà Pacífic i la serralada dels Andes, hi ha el desert d’Ica, una faixa de terra allargassada on el vent bufa nit i dia, el sol crema sense clemència i la pluja és pràcticament inexistent. Però en aquesta regió ara tan poc propícia per a la vida, entre els segles III i IX es va desenvolupar l’esplendorosa cultura del Nazca, responsable d’un conjunt de dibuixos i línies de mides colossals anomenats geòglifs que han donat peu a les més variades teories científiques i les més atrevides explicacions místiques. Encara avui continuen fascinant arqueòlegs i viatgers.
Eva Terol (text), Meritxell Tous (assessorament)
REPORTATGES / SEGLE XX
Catalunya mira el cel
Els pioners de la meteorologia moderna
Som un país especialment iteressat en els fenòmens meteorològics. I és possible que tinguem aquesta fal·lera pels núvols, les boires i les tempestes perquè som descendents directes dels primers científics que van liderar la professionalització i el desenvolupament de la meteorologia moderna europea. Us expliquem qui van ser i les fites que van aconseguir.
Carla Galisteo (text), Marc Prohom (assessorament)
VIU LA HISTÒRIA / HISTORIA ANTIGA
Catalunya s’omple de passions
La representació de la Passió de Crist arreu del territori es remunta a segles enrere
Daniel Fernández (text)
PAISATGE AMB FIGURA / SEGLE XIX I SEGLE XX
Duros a quatre pessetes vora el Ter
Santiago Rusiñol, l’hereu de l’alta burgesia convertit en líder del moviment modernista
Anna Sàez (text)
POSTALS DES DE… / HISTORIA ANTIGA
Elogi reial a l’Acròpolis
Una inscripció recorda la lloança de Pere el Cerimoniós
Mia Salarich (text)
VIU LA HISTÒRIA / HISTÒRIA MEDIEVAL
Poder feudal de Ponent
Recorrem les principals fortaleses medievals de la comarca de la Noguera
Víctor Farradellas (text)
VIU LA HISTÒRIA / SEGLE XX
Sant Feliu de Llobregat
La catedral més jove de Catalunya
Delfí Dalmau (text)
VIU LA HISTÒRIA / HISTÒRIA MODERNA

Cervantes, al ‘súper’
Enric Calpena (text)
VIU LA HISTÒRIA / SEGLE XIX
La vida al voltant de ‘lo riu’
El Museu de les Terres de l’Ebre compila la història etnològica i natural del Delta
Roger Costa (text)