La setmana passada, la Generalitat Valenciana acceptava finalment repetir l’adjudicació de les llicències de Televisió Digital Terrestre (TDT) que va culminar el 2006. El govern que presideix Alberto Fabra valorarà de nou les peticions de les diferents empreses interessades que en aquell moment van aspirar a una i decidirà les concessions segons els seus mèrits. Així és com hauria d’haver anat des del principi. Però les coses van anar d’una altra manera. Com sol passar al País Valencià.
La Generalitat presidida per Francisco Camps –amb Esteban González Pons, tan digne en les seves proclamacions actuals, com a conseller directament responsable– va atorgar les llicències de TDT fins ara vigents a través d’un procés que es va caracteritzar per l’opacitat i l’amiguisme. Una de les empreses que hi optaven, Tele Elx, va veure com la seua oferta era rebutjada sense contemplacions ni explicacions. Santament indignats, els seus directius van recórrer contra la decisió de la Generalitat al Tribunal Suprem, que el juliol passat va determinar la il·legalitat –ni que siga formal– de les decisions preses per la mesa adjudicatària. Segons els magistrats, la Generalitat va vulnerar els principis de pluralitat i va imperar el tracte de favor a una sèrie d’empreses clarament afins al Partit Popular.
El Suprem va instar el Consell a anul·lar totes les adjudicacions i retornar a l’obertura de les pliques, cosa que el vice-president actual, José Ciscar, va acatar de manera oficial el proppassat 25 de febrer. L’endemà, la postura del Consell ja apareixia reflectida al DOCV.L’episodi de la TDT –l’embull de la TDT– no és cap excepció. Durant tots els anys que el Partit Popular ha controlat la majoria de les institucions valencianes la política que han perpetrat els seus dirigents s’ha identificat pel sectarisme rabiós i l’hostilitat desbocada contra tots aquells que consideraven ideològicament enemics. El PP ha actuat sempre des d’una arrogància insuportable i amb una impunitat absoluta. Però el poder absolut, també al País Valencià, té límits. Ara que el president ha hagut d’embeinar-se un procediment descaradament irregular convé també recordar altres actituds igualment sectàries. Extret de: http://www.eltemps.cat/portada