Catalunya-Espanya. Els moments clau de cinc segles d’entesa impossible
REPORTATGES / HISTÒRIA MEDIEVAL
La unió de corones. Junts, però no del tot
La unió de les velles corones de Castella i Catalunya i Aragó, l’impuls d’aventures èpiques per descobrir noves terres, l’embrió d’un imperi on mai no es ponia el sol… Si hi ha un símbol de la ‘unitat’ d’Espanya i de la seva grandesa en l’imaginari col·lectiu aquest és els Reis Catòlics. Però la història a la menuda, com acostuma a passar, és molt més prosaica.
Agnès Rotger (text), Àngel Casas (assessorament)
PROMOCIÓ ESPECIAL
Petita història de Rafael Casanova i l’Onze de Setembre
Amb aquest número especial de SÀPIENS, emporta’t aquest volum de l’editorial Mediterrània per només 9,95 €
REPORTATGES / HISTÒRIA MODERNA
Felip II. Catalunya a l’ombra de l’imperi mundial
Carles I va dividir el seu extens imperi entre els seus descendents, i al seu primogènit Felip, nascut a Valladolid, li va cedir el control de les corones de la península Ibèrica. El seu govern es va caracteritzar per l’absolutisme centralitzador, la cessió de privilegis a la Inquisició i l’anhel d’un imperi on mai no es pongués el sol.
Arnau Cònsul (text), Valentí Gual (assessorament)
REPORTATGES / HISTÒRIA MODERNA
Quan convé seguem cadenes…
La revolta que va canviar el curs d’una guerra
El 1640 Felip IV va obligar la pagesia catalana a allotjar milers de soldats del seu exèrcit per la lluita que la monarquia hispànica mantenia contra França en l’última etapa de la guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Els abusos d’aquests soldats a les cases i a les poblacions catalanes van provocar que els pagesos organitzessin avalots i que alguns segadors comencessin a esmolar les armes.
Sebastià Benassar (text), Valentí Gual (assessorament)
REPORTATGES / HISTÒRIA MODERNA
Dos models d’estat oposats
L’enfrontament decisiu de les dues corones
La disputa dinàstica entre la casa d’Àustria i la de Borbó per heretar la corona de Carles II, fora del context internacional que va implicar Europa en la guerra de Successió, va ser en l’escenari ibèric un combat de caràcter polític i econòmic, a més de bèl·lic, entre models d’estat oposats. Catalunya i Castella van defensar, rere del respectius candidats al tron hispànic, maneres diferents d’entendre la monarquia i de governar.
Jordi Mata (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
REPORTATGES / SEGLE XIX
Cent anys d’estira-i-arronsa
El convuls segle XIX va accentuar les divergències entre Espanya i Catalunya
Revoltes populars, bullangues, aixecaments carlins, divergències entre liberals i absolutistes i la consolidació de dues classes emergents: la burgesia i l’obrera. La revolució industrial va anar acompanyada d’una tensió política constant, que va esclatar a l’hora de definir un nou model d’estat: centralisme contra regionalisme.
Antoni Sella (text), Giovanni Cattini (assessorament)
REPORTATGES / SEGLE XIX I SEGLE XX
1898 versus 1901
Decadència espanyola contra prosperitat catalana
Mentre que a Espanya el declivi del que havia estat un gran imperi marcarà amb foc una generació pessimista i molt escèptica respecte a Europa, a Catalunya la pèrdua de les darreres colònies d’ultramar esperona la societat a avançar en una direcció diametral oposada. Per primera vegada, s’uneixen forces entorn d’una nova fomració política, la Lliga Regionalista.
Anna Sàez (text), Josep M. Solé Sabaté (assessorament)
REPORTATGES / SEGLE XX
De la malfiança a la desfeta
De la Segona República a la Generalitat de Catalunya
L’establiment d’un govern republicà no va servir per acostar Catalunya i Espanya. Tot i l’espai per una proposta d’autogovern que es va materialitzar en l’Estatut de Núria, les reticències i malfiances en van impedir l’execució. L’entesa arribaria cinc anys més tard, per fer front a l’amenaça feixista.
Jordi Finestres (text), Joan Villarroya (assessorament)
REPORTATGES / SEGLE XXCafè per a tothom i ningú content
La transició que va gestar el model autonòmic
La mort de Franco va desencadenar el procés de transformació de l’Estat espanyol en una democràcia, però un dels principals esculls va ser la distribució del poder territorial. S’acabaria resolent amb la creació de disset autonomies, un sistema que no va tenir en compte el fet diferencial català.
Víctor Gavín (text)