El govern de Mariano Rajoy s’ha enredat aquests dies en una discussió que por costar-li molt cara a la llarga. Tant el mateix president com el seu ministre d’Economia, Luis de Guindos, s’han compromès a reduir la pressió fiscal l’any 2015 si el 2014 l’economia espanyola inicia el camí de la recuperació.
Qui més qui menys sap que aquesta proposta amaga bàsicament un càlcul electoralista. El 2015 és any d’eleccions al Parlament espanyol. Ara per ara, les enquestes castiguen durament el Partit Popular i afavoreixen opcions que li plantegen una competència directa, per exemple Unión Progreso y Democracia. Per tant, un gest com una reducció d’impostos podria alleujar el càstig i fins i tot tornar al PP una mica de la credibilitat perduda després que Rajoy haja incomplit el seu programa electoral en un punt profundament impopular.

Però la pretensió pot girar-se en contra de qui la proposa senzillament perquè hi ha molt pocs símptomes de recuperació. Més aviat al contrari. La darrera previsió del Fons Monetari Internacional del mes passat empitjora les del govern espanyol. Segons l’FMI, l’economia espanyola es contraurà aquest 2013 l’1,5 per cent del PIB i repuntarà el 2014 fins al 0,7 per cent. Mariano Rajoy havia previst una contracció del 0,5 per a enguany (ha hagut de revisar, doncs, els seus càlculs i el seu pressupost) i un repunt l’any que ve fins a l’1,2 per cent.

Si les tendències que determina el creixement europeu es confirmen, és possible que aquest 0,5 per cent que aventura el Fons Monetari Internacional acabe invertint-se. Per tant, les pretensions i la promesa del govern del Partit Popular poden tornar a deixar-lo en la més crua de les evidències.Però, més enllà de les aspiracions i les frustracions de Mariano Rajoy, hi ha una realitat molt més dura. Una realitat que es concreta cada dia en destrucció de llocs de treball, tancament d’empreses i unes xifres d’atur insuportables, que no admeten la comparació amb cap altre estat de la Unió. Per ara, deixant xifres puntuals i anècdotes a part, la crisi no ha cessat d’agreujar-se.

Què ha fet el govern de l’estat per invertir la tendència? Com ha fomentat el consum? Quins sectors de l’economia productiva ha incentivat per substituir l’enorme forat que ha deixat la promoció immobiliària? No hi ha manera de contenir el dèficit públic i el deute espanyol està arribant a una magnitud que fa pensar en un ròssec pressupostari insuportable que s’allargarà més d’una dècada. Aquest és el problema real. Els impostos hi estan relacionats? I tant! Però res fa pensar en una alegria que permeta reduir-los si el Partit Popular manté la seua política econòmica actual. (Extret de: http://www.eltemps.cat/portada)