A mitjan dècada dels cinquanta Pedro Zaragoza Ors, alcalde de Benidorm i home d’una personalitat poc ordinària, va decidir fer un pas enormement ambiciós i arriscat: convertir un poblet de la Marina Baixa que no arribava als 3.000 habitants en una enorme ciutat turística dedicada a l’oci. Eren els temps en què tota la costa valenciana començava a remoure’s alterada per allò que el règim va denominar “el boom del turisme”, una de les escasses fonts d’entrada de divises amb què podia comptar la dictadura, en una Espanya autàrquica que patia tots els mals de la postguerra. Benidorm va créixer de manera desbocada i en pocs anys es va transformar en el millor exemple, per als uns, i en el pitjor, per als altres. Avui dia és un referent turístic internacional amb una població de fet pròxima als 80.000 veïns i una de flotant que sovint supera el mig milió, encabits dins un paisatge urbà densíssim on destaquen els gratacels més grans de la península.El model de Benidorm va suscitar una polèmica enorme en els darrers anys del franquisme. Els seus nombrosos detractors –identificats amb els partits i les organitzacions socials que integraven l’oposició– en criticaven el creixement desorbitat i la falta de planificació. Però totes aquestes crítiques, amb el temps, han anat suavitzant-se. Ara hi ha urbanistes i ecòlegs molt més comprensius amb un fenomen que podrien arribar a acceptar sempre que s’haguera limitat a uns punts molt específics de la costa.

Benidorm i alguna altra urbs semblant més –vénen a dir– podrien haver racionalitzat el creixement turístic i el desenvolupament urbanístic de la costa valenciana, sempre que la resta haguera anat creixent de manera molt més ordenada i raonable.El debat, doncs, es manté, però, més enllà d’aquell encert i d’altres errors molt més generals que han anat encadenant-se, les preguntes ara són unes altres. Qui controla aquest gegant? La gran explosió de Benidorm ha comportat, amb el pas dels anys, la total despersonalització del municipi? Els empresaris que en trauen més profit són locals o pertanyen a grans corporacions hoteleres i turístiques alienes i agressives? Què se n’ha fet, dels benidormers? En queden o els ha arrasat el gran canvi? Una anàlisi detallada dels grans empresaris i dels grans propietaris de la Marina Baixa ens porta a la conclusió que són encara els valencians autòctons els qui controlen tot aquest gegant de l’oci i del turisme. I que el Benidorm “de sempre” és molt més viu del que des de fora es podria arribar a pensar. Extret de: http://www.eltemps.cat/article/812/Un-model-discutit