L’aprovació en el consell de ministres de la Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació –coneguda com a llei Wert– ha provocat reaccions contràries tant al País Valencià com a Catalunya i les Balears.

Reaccions diverses –com diferent és la intensitat que les defineix– però generalitzades i comunes en l’àmbit on s’haurà d’aplicar: és a dir, el món de l’ensenyament. És a Catalunya on la resposta contrària és més intensa. Gairebé tots els partits polítics presents al Parlament –amb les excepcions òbvies del Partit Popular i Ciutadans– han fet pinya en contra de la reforma i han anunciat que coordinaran la seua esmena a la totalitat al Congrés i al Senat. Al País Valencià, Escola Valenciana i altres entitats han fet un exercici molt il·lustratiu que deixa en evidència les intencions reals del govern de Mariano Rajoy.

El ministre José Ignacio Wert ha redactat la nova llei amb dues intencions. En primer lloc, desmuntar la darrera reforma educativa que va aprovar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Després, i segurament amb intenció preferent, reintroduir el castellà com a llengua vehicular dins el sistema educatiu de Catalunya. La pretensió del PP en aquest darrer sentit va quedar clara en els programes electorals i les modificacions en la legislació autonòmica que han perpetrat els governs i les majories parlamentàries al País Valencià, les Balears i Aragó.

Aquesta mateixa setmana el president del govern balear, José Ramón Bauzà, ha afirmat que els grans responsables del fracàs escolar a les Illes han estat “la llei socialista i la immersió lingüística”. Tot això explica la llei Wert i la partida pressupostària –cinc milions d’euros– que el ministre ha reservat per finançar els centres privats catalans que accepten alumnes que vulguen ensenyament en castellà.Escola Valenciana calcula que caldrien 70 milions d’euros per a donar resposta satisfactòria a tots els pares que han demanat en aquest curs escolar que els seus fills puguen estudiar en una línia en català. Però la partida ministerial no contempla aquests supòsits.

Es tracta, exclusivament, de garantir “la llibertat d’opció” de les 17 famílies –Wert afirma que en són mil– que a Catalunya demanen ensenyament en castellà. La “llibertat” només s’expressa en un idioma. Els comptes d’Escola Valenciana fan curt perquè hi ha molts milers més d’alumnes valencians que estudien en castellà però que canviarien d’opció si se’ls poguera atendre. Fent una projecció de les peticions anuals, podríem estar parlant d’una xifra de 100.000 alumnes. A 5.000 euros per cap, això demanaria una partida extraordinària de cinc-cents milions d’euros. El ministre Wert ja pot anar preparant-la. Text extret de: http://www.eltemps.cat/article/1321/No-ministre