Negligència encadenada
Són necessaris els grans dipòsits de gas? Sí, si es vol disposar d’una autonomia energètica sòlida. Les actuals empreses gasistes que treballen a Espanya han arribat a la conclusió que, a partir del 2020, quan la crisi haja remès i es recuperen els nivells més habituals de consum, tant particular com empresarial, es podrà arribar a situacions de demanda punta en què caldrà comptar amb les reserves d’uns dipòsits que a la resta del món sumen 627.
Grans ciutats com Londres o París compten amb instal·lacions semblants. Concretament a la capital francesa n’hi ha sis de subterranis i mai no hi ha hagut cap incident sísmic que calguera considerar perquè els informes preceptius que van haver de presentar els seus impulsors són homologables.Aquests informes són els que mai es van demanar, ni mai es van presentar, per a dur a terme el projecte denominat Castor. L’empresa EscalUGS, de la qual és accionista majoritari Florentino Pérez, tenia la intenció inicial de construir el dipòsit marí de Vinaròs una mica més al nord.
Concretament, davant Alcanar. Però, tal com reconeixen ells mateixos, les traves administratives de la Generalitat de Catalunya els van fer veure que, desplaçant-lo on és exactament ara, les facilitats augmentaven. De tots els informes que els va demanar la Generalitat Valenciana cap no feia referència als estudis sísmics que garantiren la seguretat dels habitants de la zona afectada. Una zona on l’antic jaciment de petroli i les característiques geològiques així ho aconsellaven. Els errors es van encadenar, perquè tampoc el govern espanyol ni les autoritats europees corresponents van imposar-los després aquesta condició necessària.Les conseqüències d’aquesta falta de rigor han dut a la situació actual. Amb uns moviments sísmics que han alertat –amb raó– tots els veïns de la zona, a banda i banda de la Sénia.
Addueix ara el govern de Mariano Rajoy que la tramitació de tots els permisos va correspondre a l’anterior executiu, el que presidia José Luis Rodríguez Zapatero. Això és cert. Com també ho és que el govern actual no ha actuat amb el zel ni amb la rapidesa de reflexos necessaris. Abans de reconèixer allò que les evidències demostraven, van haver de passar dies plens de declaracions oficials retòriques.
L’empresa EscalUGS no pot continuar treballant en una instal·lació que s’ha demostrat insegura i que fa ploure sobre mullat. Sobre un territori castigat pels oblits o les accions selectives d’unes administracions que hi han abocat instal·lacions molestes o perilloses. Quan s’arribe a aquesta conclusió necessària, el problema serà qui pagarà la broma de mal gust. El president del Reial Madrid, segur que no. Extret de: http://www.eltemps.cat/portada