En Pau viu a la part alta de Barcelona, amb luxes i confort, i té una actitud ingènua i irresponsable enfront a les seves coses. Un dia coneix la Judit, filla d’immigrants, que estima la música, concretament el violoncel, per sobre de totes les coses. Els dos joves s’enamoren i viuen intensament el seu desig. Nocturn a quatre mans és la història d’aquest amor intens i difícil, perquè tant un com l’altre viuen en frisança l’espera dels caps de setmana, i les estones que poden estar junts. Fan l’amor amb la mateixa innocència amb què s’estimen amb què s’estimen però la realitat els fa prendre decisions dures, que no havien ni tan sols imaginat, s’adonen que la vida no és tan fàcil com suposaven, ni els pares són tots iguals, ni tan sols ells són ja el que eren. Al cap dels anys, però, queda el record i un camí d’esperança: una esperança que la música embolcallarà com els nocturns han unit tantes parelles romàntiques.