L’Alquimista relata el viatge del jove Santiago, que va deixar les seves ovelles als camps d’Andalusia per endinsar-se en el desert, camí de les Piràmides. A través d’un llenguatge planer, Coelho construeix un símbol cristal·lí sobre l’home, els seus somnis i la vida en el món. Comparada sovint amb El Petit Príncep i Joan Salvador Gavina, aquesta novel·la ha captivat milers de lectors d’arreu del món i ha obtingut un important reconeixement internacional.
Santiago estaba muy unido a su abuelo. Tenían frecuentes e interminables sesiones de oca, durante las cuales hablaban de todo… o de casi todo. Tras el fallecimiento del abuelo, Santiago encuentra sobre el tablero de la oca un sobre destinado a él. Cree que se puede tratar de un mensaje de despedida, o consejos sobre la vida, pero no, es una especie de jeroglífico. A través de las casillas de la oca, y recorriendo lugares por los que pasó su abuelo (la casa del pueblo, la cárcel…), irá desentrañando un misterio que sólo será la puerta hacia otra más insondable.



