L’acord que han subscrit Convergència i Unió i Esquerra Republicana ha estat pensat i redactat amb una idea fixa en l’ànim dels dos partits ara com ara més votats de Catalunya: la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació al llarg de l’any 2014. Així ho ha confirmat diverses vegades, per exemple, Francesc Homs, nou conseller de Presidència, i un dels homes de màxima confiança del president Artur Mas, que defineix d’aquesta manera el nou escenari polític: “No som davant cap esquema de treball que es digui pacte fiscal, sinó de consulta i estat propi”.
La consulta, doncs, s’ha convertit en horitzó immediat i en la màxima prioritat a curt termini de la força política que governa a Catalunya i del partit que li permet la majoria parlamentària necessària per a arribar-hi. Però les mateixes eleccions que han permès aquest propòsit han deixat alhora uns resultats que poden dificultar molt assolir-lo. El candidat Mas demanava una “majoria extraordinària”, un resultat que no ha obtingut i que l’ha debilitat davant les files convergents, en la relació amb Unió Democràtica, en la posició davant els sectors socials, econòmics i financers més reticents a la proposta i enfront de les institucions i el govern de l’Estat espanyol. El mateix conseller Homs reconeix que a Madrid, arran del resultat del 25-N, s’havien pensat que “mort el gos, s’havia acabat la ràbia”, però que “gos i ràbia” continuen.
L’afirmació és certa. Tan certa com que les fragilitats han augmentat perquè els detractors s’han enfortit. Hi haurà, doncs, referèndum el 2014? Govern i principal partit de l’oposició coincideixen en el diagnòstic: la consulta es farà efectiva. Però pel camí caldrà vèncer moltes reticències i enormes obstacles. En primer lloc, de l’estat. Des de l’oposició desbocada del govern de Mariano Rajoy fins a tota mena de jugades que han començat a articular una autèntica guerra bruta policial i judicial. Després, l’hostilitat de persones i entitats determinants en l’estructura econòmica de Catalunya. Per acabar, les grans reticències que ja es palpen dins l’estructura de Convergència i, sobretot, en Unió Democràtica.
La del referèndum serà una cursa d’obstacles que només tindrà a favor la convicció dels seus partidaris en CiU i Esquerra, amb el president Mas i Oriol Junqueras al davant. I com a principal aliat, la voluntat persistent de la majoria dels catalans. Una voluntat que es va fer evident en les consultes sobiranistes i en les manifestacions del 10 de juliol del 2010 i de l’11 de Setembre del 2012. Una voluntat que ha de reforçar-se amb una estratègia hàbil i efectiva per arribar a convèncer com més gent millor. (Extret de: http://www.eltemps.cat/portada )