Les dues sensibilitats nacionals que estructuren la realitat de Catalunya no s’han mogut gens. Els diputats partidaris del dret a decidir –és a dir, de convocar un referèndum sobiranista– continuen sent els mateixos. Potser una mica més. Però aquesta representació –87 escons– no respon a les expectatives que semblaven més ajustades a la realitat després de la gran manifestació de l’11 de Setembre. I encara menys a les que s’havia fet l’actual president de la Generalitat en funcions quan va avançar la convocatòria d’eleccions. Artur Mas volia una “majoria excepcional”, no sols per governar amb més estabilitat, sinó també per liderar d’una manera decidida el procés cap a un estat propi. Si bé el sobiranisme ha demostrat una vegada més que és majoritari a Catalunya, el líder de Convergència i Unió no ha aconseguit el suport molt més contundent que demanava per a encapçalar aquest gran canvi.Els camins que ara s’obren són complicats. Tant per a la governabilitat del país com per a avançar en el procés sobiranista, que demana majories socials encara més sòlides i lideratges –o pactes entre partits– molt més consistents dels que es preveuen després d’aquestes eleccions.

Artur Mas ha quedat qüestionat en el pas en ferm que pretenia fer per avançar en “la transició nacional” que ell mateix havia definit. Això, d’un costat. De l’altre, el guanyador en precari de les eleccions només pot pactar la gestió del dia a dia amb Esquerra Republicana. Si és que no vol rectificar el rumb sobiranista. Ni el PSC ni, encara menys, el PP es prestaran a donar-li cobertura en l’administració del dia a dia si no renuncia als seus propòsits estratègics.Els grans problemes que planteja aquest acord –l’acord de CiU amb Esquerra Republicana– són dos en essència. En primer lloc, Oriol Junqueras –molt reforçat amb el resultat electoral, que ha tornat a Esquerra els grans resultats de l’era Carod-Rovira– pot condicionar el seu suport a mantenir el full de ruta sobiranista, però els resultats de les eleccions no semblen permetre aquesta velocitat de creuer. Segonament, el programa social d’Esquerra és, almenys en aparença, molt diferent del de CiU.

És possible que Artur Mas pacte amb els republicans una política en la línia d’ajustos i austeritats que exigeix la Unió Europea i que encara complica més el govern espanyol?La realitat ensenya a Artur Mas la seua cara més agra. I tampoc ha mostrat als partidaris d’avançar amb rapidesa cap a l’estat propi una cara excessivament amable. Només cal fer aquests dies una ullada a la premsa espanyola per entendre que qui liderava aquest procés ha quedat ben tocat. I amb ell, el mateix procés. Almenys per ara…