Ara fa tot just un any, el gener del 2012, la Generalitat Valenciana va estar a punt de deixar de pagar un crèdit al Deutsche Bank. Aquesta eventualitat hauria situat la confiança de les institucions públiques espanyoles en un punt d’inflexió perillós. Hauria provocat un descrèdit que hauria tingut unes conseqüències encara molt més dures de les que han desgranant-se al llarg de tot l’any. Per això l’estat ho va impedir. Aquella primera intervenció va significar el preàmbul de tot un seguit d’ajudes que han impedit la fallida del govern valencià, però que no han pogut evitar els impagaments sistemàtics que han provocat el col·lapse de la majoria dels seus proveïdors.
Gràcies a l’ICO, primerament, i després al Fons de Liquiditat Autonòmic, que ha prestat 4.500 milions a la Generalitat, les finances valencianes no han caigut a l’abisme… fins ara. Però, malgrat aquests pedaços, el problema, lluny de resoldre’s, s’ha mantingut i s’ha agreujat. El deute acumulat del govern valencià supera els 27.000 milions d’euros, una quantitat que, des dels pressupostos actuals, fa inviable una solució raonable a tot plegat.La contenció del dèficit públic que l’any passat el govern de Mariano Rajoy va imposar a les dites comunitats autònomes va ser de l’1,5 del PIB. En el cas valencià l’exigència suposava unes retallades pressupostàries de 1.435 milions i uns ingressos complementaris de 1.160 milions.
El setembre passat es va saber que el nivell de compliment per part de la Generalitat se n’havia allunyat molt: només 265 milions en l’apartat de la despesa i 145 en el dels ingressos. Sembla impossible, per tant, que només en el darrer trimestre es puguen reconduir els comptes públics valencians, malgrat que els portaveus de l’executiu que presideix Alberto Fabra insisteixen que sí que ho han aconseguit. Si l’incompliment es confirma, el govern de l’estat haurà d’intervenir la Generalitat Valenciana, d’una manera o una altra, deixant de costat l’afinitat política. I tot es complica més si es té en compte que enguany el nivell de contenció fiscal per als governs autònoms ha quedat fixat en el 0,7 per cent.
Aquests són els símptomes de la doble malaltia que pateixen les finances públiques valencianes. D’una part, han estat víctimes d’un model d’actuació política nefast. Carregat de despeses inútils, de gestos arrogants sobrers i d’excessos desbocats. De l’altra, els valencians pateixen un espoli fiscal superior, en alguns extrems, fins i tot al cas de Catalunya, però han suportat alhora uns governs que han estat incapaços de reivindicar una solució a aquesta anomalia davant l’estat. I això encara es manté.Extret de: http://www.eltemps.cat/portada