Fins a quin punt la majoria de l’opinió pública arreu de l’estat considera necessària una regeneració dràstica que aporte molta més transparència al sistema democràtic? Hi ha molta indignació estesa per les xarxes socials i en els comentaris que es poden llegir cada minut en les publicacions digitals. Hi ha hagut una certa mobilització social, la del denominat Moviment del 15-M, que a poc a poc ha anat diluint-se fins a perdre gairebé tota la força. I hi ha també les enquestes d’intenció de vot, que reflecteixen a Espanya un descens dels dos grans partits d’àmbit estatal i un augment de forces fins ara residuals, com Unión Progreso y Democracia –el partit d’extrem espanyolisme que lidera Rosa Díez– i Esquerra Unida. Però tot plegat no fa la sensació d’extrema gravetat. No hi ha res, encara –i cal subratllar l’encara– que faça suposar que o bé els partits polítics reaccionen de manera contundent i immediata o hi ha haurà un esclat de protesta social.Potser és aquesta sensació la que explica la lentitud amb què els dirigents dels partits més votats –tornem a repetir-ho: encara– han reaccionat davant la gravetat dels casos de corrupció que han afectat tota l’estructura nacional del Partit Popular i alguns dirigents de Convergència i Unió.

Aquests dirigents saben que arribar a acords que permeten canvis de profunditat en l’actual sistema no és fàcil. I saben també que els qui ocupen a cada moment el lloc de l’oposició solen plantejar unes exigències que després no accepten quan arriben al poder.En aquest panorama tan castigat per la crisi, per ara només Artur Mas ha pres una inicitiva per intentar afrontar algunes reformes i Mariano Rajoy es limita a defensar la seua honorabilitat i la del seu partit, per sobre de totes les proves inculpatòries acumulades, que apunten a una doble comptabilitat, a cobraments il·legals i a sobresous pagats en negre. El problema és que les grans reformes que afecten el finançament dels partits i els sistema electoral –llistes obertes, per exemple– s’han de decidir al Parlament espanyol. L’actitud del PP és determinant per a impulsar-les i aprovar-les.

Potser els dirigents dels grans partits no s’enganyen i aquesta onada d’indignació popular passarà aviat. O potser sí que s’equivoquen i la situació desesperada de tanta gent, provocada per una crisi que no toca fons mai, pot derivar en una convulsió social sense precedents immediats. Però, encara que aquest esclat no acabe d’arribar, els integrants d’allò que cada vegada més es coneix com a “classe política” no són capaços de veure que cal una profunda regeneració que permeta apujar la qualitat democràtica a Espanya? (Extret de:http://www.eltemps.cat/portada)