Aquesta setmana EL TEMPS arriba al número 1.500. Ara fa trenta anys l’editor d’aquest setmanari va buscar uns quants entusiastes més per fundar Edicions del País Valencià. Eliseu Climent explica sempre que entre aquells primers impulsors hi havia Joan Fuster. Cada un d’ells va aportar davant el notari 50.000 pessetes per fer possible el projecte. L’escriptor de Sueca va deixar atònit el funcionari públic quan va deixar anar sobre la taula “una pesseta rúbia”. “És que totes aquestes aventures duren el que duren…”, va justificar amb ironia. Fuster en tenia constància amarga, perquè durant tres dècades ell n’havia protagonitzat unes quantes, però mantenia també el sentit de l’humor i l’audàcia necessaris per a seguir intentant-ho.
EL TEMPS es convertia aquell 1984 en el primer setmanari en català editat al País Valencià després de l’any 1939. En unes condicions com les que s’havien anat derivant de la dictadura franquista, l’intent era difícil, però el setmanari aspirava a molt més. Pretenia convertir-se en una revista de referència en tot l’àmbit lingüístic. I amb aquesta intenció aviat va establir una redacció a Barcelona i, finalment, va tancar el triangle obrint-ne una altra a Palma de Mallorca.Aquest ha estat un dels objectius més determinants d’aquest setmanari: estructurar un espai de comunicació identificat amb el domini lingüístic.
Aconseguir la normalitat que sembla tan inabastable per al català i que totes les altres llengües consideren prioritària per a la pròpia supervivència i la pròpia vitalitat. Han estat 1.500 setmanes d’informació compartida i estesa al País Valencià, Catalunya, les Balears, la Franja d’Aragó, Andorra i la Catalunya Nord. Mil cinc-centes setmanes de viure una normalitat paradoxalment tan anòmala.Edicions del País Valencià, la primera empresa editora d’EL TEMPS, es refundarà aquests mesos en Espai de Comunicació, SA. No és només un canvi de nom. És la voluntat persistent de lligar tots els nostres territoris. D’impulsar un àmbit de la informació –en moments tan difícils per a la comunicació– que trenque totes les inèrcies que ens converteixen en una excepció. Acabem d’obrir una ampliació de capital i tenim projectes enormement ambiciosos.
Per estructurar un espai compartit i per ser-ne una de les veus referents. Allò que ha començat a ser realitat en l’àmbit universitari, polític, econòmic i financer, també ha de ser possible en l’àmbit comunicatiu. Perquè és el que pot assegurar i consolidar tots els altres. Entrem en les pròximes 1.500 setmanes convençuts del sentit transcendent de la nostra aposta. La “pesseta rúbia” de Joan Fuster encara continua rodant. Extret de:
http://www.eltemps.cat/portada