Dossier especial: Jueus a Catalunya
PER QUÈ PASSA? / SEGLE XXI
El Tibet, l’infern a la terra
La Xina manté un ferm control de l’altiplà tot i les reivindicacions nacionals dels tibetans
Avui el Tibet ha esdevingut una tràgica teia, en un dels darrers intents per alliberar-se d’un jou de més de mig segle. Les estadístiques són inapelables. En poc més de dos anys de protesta s’han calat foc un centenar de tibetans, alguns d’ells amb la prohibida bandera del Tibet a les mans. El 2012 cada setmana s’havia cremat un tibetà de mitjana i durant el novembre l’estadística va augmentar vertiginosament, amb un tibetà immolat cada dia.
Jordi Lluís Alay (text)
ENTREVISTA / SEGLE XXI
Francisco Pérez Abellán
“Prim va ser assassinat perquè volia fer net a la política espanyola”
Hem viatjat fins a Madrid perquè el director de la comissió que ha fet l’autòpsia a la mòmia del general Joan Prim ens expliqui les interioritats d’aquesta recerca inèdita.
Sònia Casas (text)
REPORTATGES / HISTÒRIA MEDIEVAL
Jueus a Catalunya
Des de la seva presència mil·lenària a la conversió forçada
Fora dels calls, és difícil resseguir l’empremta dels jueus que van viure al nostre país, una comunitat minoritària i alhora cabdal que va finançar l’expansió de la corona catalanoaragonesa i que va veure néxier intel·lectuals de gran rellevància. SÀPIENS recupera la seva història, que també és la nostra.
Montse Armengol (text), Manuel Forcano (assessorament)
REPORTATGES / HISTÒRIA ANTIGA
La Troia d’Occident
Els primers indicis de la formació d’una societat de classes
Al cim d’un turó murcià, un equip d’arqueòlegs de la UAB hi han trobat el poblat més important de l’edat de bronze a l’Europa continental. Amb un formidable sistema defensiu, a La Bastida es va desenvolupar la primera societat urbana de les nostres latituds. Els arqueòlegs hi busquen les claus de l’origen de les desigualtats socials que, a partir d’aquells temps remots, afectaran per sempre més les poblacions.
Montse Armengol (text), Vicenç Lull, Rafael Micó, Cristina Rihuete i Robert Risch (assessorament)
REPORTATGES / SEGLE XX
Objectiu: Espanyolitzar Catalunya
L’estratègia de Primo de Rivera per substituir l’imaginari català
El ministre José Ignacio Wert no és el primer que vol “espanyolitzar” Catalunya. Un objectiu central del règim franquista va ser aquest. Abans, però, la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930) no solament havia reprimit la llengua, la cultura i la identitat catalanes, sinó que havia assajat també l’espanyolització de Catalunya en àmbits molt diversos.
Carles Llorens (text)
REPORTATGES / SEGLE XIX
El viatge que va il·luminar Darwin
Reconstruïm la ruta del ‘Beagle’ al voltant del món
Van ser cinc anys de viatge i tota una vida per extreure’n conclusions. Quins van ser els llocs, els fenòmens naturals i les espècies que van permetre a Charles Darwin elaborar la teoria de l’evolució de les espècies? Pugem a bord de l”HMS Beagle’ per reviure les aventures i desventures d’un viatge èpic que va capgirar tot el que es creia sobre l’origen de l’home.
Arnau Cònsul (text), Enric Garcia (assessorament)
REPORTATGES / HISTÒRIA MEDIEVAL
Les Corts de la discòrdia
Montblanc 1414: El divorci català amb Ferran I
Incapaç d’entendre que el model polític de la Corona d’Aragó era diametralment oposat al de Castella, Ferran d’Antequera va presidir unes Corts a Montblanc que són un bon exemple de com actes que imaginem suposadament solemnes de la vida pública medieval sovint es transformaven en tot un guirigall d’opinions i interessos contraposats.
Agnès Rotger (text), Àngel Casals (assessorament)
VIU LA HISTÒRIA
Ramon Casanova, un visionari a Ripoll
‘El boig de l’Hispano’
VIU LA HISTÒRIA
Sant Jordi en viu i en directe
Montblanc recrea la llegenda del patró de Catalunya
PAISATGE AMB FIGURA / SEGLE XX
Dominar el món des d’un vàter
Anna Sáez (text)
TRESORS INSOSPITATS / HISTÒRIA MEDIEVAL
L’enigma de l’orant de Pedret
L’obra ha generat múltiples interpretacions
Roger Costa (text)
UN CAP DE SETMANA A…
Les llars de la industrialització
L’impuls econòmic va omplir de colònies i palaus la comarca del Baix Llobregat
Al voltant del Llobregat es va teixir fa dos segles una gran xarxa de fàbriques i colònies que aprofitaven el corrent del riu per generar energia hidràulica, molt més econòmica que el carbó. La Revolució Industrial arrelava al Baix Llobregat, a la vegada que els empresaris amb més fortuna hi edificaven les seves magnífiques llars.
Víctor Farradellas (text)