Durant la celebració dels actes institucionals de la Diada a Madrid un grup d’extrema dreta va irrompre en la delegació de la Generalitat. La presència d’un càmera de Televisió de Catalunya va facilitar la propagació d’unes imatges impactants. Els agressors actuen amb l’estil i la violència que caracteritza aquests escamots. Els assistents a l’acte oficial de la Generalitat reaccionen amb por, amb ira, amb prudència o amb impotència. Alguns d’ells van haver de ser traslladats a hospitals perquè els assaltants els van agredir amb un gas lacrimogen. Les imatges televisives van permetre la identificació ràpida dels agressors, que van ser detinguts o es van lliurar a la policia a les poques hores de l’atac.

El jutge que porta el cas, després de prendre’ls declaració, els va deixar anar amb càrrecs. Una decisió que contrasta amb les que prenen uns altres magistrats quan l’atac terrorista es fa sota sigles diferents. O amb la prevenció necessària que recomana en segons quins casos amb antecedents evitar la fuga de l’agressor amb la presó preventiva. L’actitud del jutge deixa massa evident la utilització d’un doble criteri quan es tracta de valorar segons quines agressions. Però les constatacions fan més mal. Quan, a instància del govern de José María Aznar, l’any 2002 es va aprovar la llei de partits, alguns experts hi van voler veure una pretensió finalista. Si no en el text, sí en la intenció que l’hauria de concretar. Els fets els han donat la raó.

En onze anys les úniques forces polítiques il·legalitzades a l’empara de la llei han estat el Partit Comunista d’Espanya (reconstituït), vinculat als Grapo, i totes les organitzacions que han anat formant-se a l’entorn de Batasuna fins a l’anunci de l’alto el foc indefinit d’ETA.Malgrat que la llei pretén “impedir que un partit polític pugui de manera reiterada atemptar contra el règim democràtic de llibertats, justificar el racisme i la xenofòbia o donar suport políticament a la violència i les activitats de bandes terroristes”, cap de les organitzacions que pul·lulen a l’extrema dreta ha estat il·legalitzada. Més enllà del formalisme dels seus estatuts, només cal fer una ullada a les pàgines web d’aquests partits per constatar que justifiquen el racisme i la xenofòbia i que donen tot el suport polític a solucions violentes, quan no fan apologia descarada del colpisme.

Al País Valencià aquestes bandes actuen des de la Transició amb impunitat. A Madrid detenir els assaltants de la delegació de la Generalitat ha estat fàcil i ràpid perquè la policia els tenia localitzats. Saben qui són, què diuen i què fan. Però ningú els aplica la llei. Extret de: http://www.eltemps.cat/article/1557/Amb-impunitat-