Sàpiens núm. 137. Desembre 2013
Carlemany: el pare d’Europa
PER QUÈ PASSA? / SEGLE XX
Ratlles imperials al mapa de Síria
El conflicte actual de Síria és en part conseqüència de la política colonial de les potències europees en el segle XX
El novembre del 2002, l’aleshores secretari del Foreign Office britànic, Jack Straw, va declarar que bona part dels problemes que havia de tractar eren resultat del passat colonial del Regne Unit. Es referia, entre d’altres coses, a una de les activitats a què les potències imperials es van dedicar amb més ganes: la de dibuixar ratlles damunt els mapes per crear entitats completament artificials que ignoraven la realitat del territori que delimitaven, i que no responien a cap evolució històrica.
Víctor Gavín (text), Safin Hamed-AFP-Getty Images (fotografia)
L’ENTREVISTA / SEGLE XX
Vicent Matamoros
“Hem reconstruït l’eco del timbaler del Bruc per corroborar la llegenda”
Aquest doctorand de Belles Arts forma part del Laboratori d’Art Sonor de la UB, un projecte que treballa diferents aspectes d’una disciplina pionera: ‘l’arqueologia acústica’.
Sònia Casas (text), Maria Rosa Vila (fotografia)
REPORTATGES / HISTÒRIA MEDIEVAL
Carlemany: el pare d’Europa
Què ens diuen les fonts històriques sobre aquest personatge mític?
Emperador d’Occident, rei dels francs i dels llombards, protector de l’Església, impulsor del ressorgiment de la cultura i les arts llatines, considerat el creador de les monarquies francesa i alemanya i també el pare d’Europa, la figura de Carles I, Carlemany per a la posteritat, ha sovintejat el món de les llegendes i ocupa un lloc central en la història dels segles VIII i IX.
Jordi Mata (text), David Garrido (assessorament)
REPORTATGES / SEGLE XX
Els records del porter de Sant Felip Neri
Un testimoni inèdit del bombardeig més tràgic
Francisco Béjar tenia setze anys quan li van oferir de ser l’ajudant del porter de l’església de Sant Felip Neri, un edifici reconvertit durant la guerra civil en centre d’acollida de nens. A partir de les memòries inèdites que va escriure, SÀPIENS reconstrueix aquell fatídic 30 de gener del 1938, quan les bombes de l’aviació feixista italiana van convertir el soterrani de l’església, utilitzat com a refugi antiaeri, en l’escenari de la pitjor matança a la ciutat.
Sara Barbera i Eva Corbacho (text), Xavier Doménech (assessorament)
REPORTATGES / HISTÒRIA ANTIGA
Israel i els secrets de les ruïnes de Qumran
Què ens revelen els manuscrits trobats a les coves de la mar Morta?
Avui en dia són carnassa per a un públic global afamat de misteris, però aquesta col·lecció de pergamins antics no ofereix la mena de revelacions que omplen els titulars de la premsa sensacionalista. Tot i això, la de Qumran es pot continuar considerant la troballa arqueològica més important del segle XX, i resulta fonamental per a l’estudi del judaisme, del cristianisme i de la seva difícil relació.
Àlex Novials (text), Manuel Forcano (assessorament)
REPORTATGES / SEGLE XIX
El telèfon
Quin gran invent!
Avui forma part indispensable del nostre dia a dia, però fins que Graham Bell no va patentar el primer telèfon, l’any 1876, transmetre veu a llarga distància havia estat un somni inabastable. Descobrim com va néixer aquest aparell i la controvertida història dels inventors que van reclamar-ne la paternitat durant anys.
Cristina Masanés (text), Santiago Riera (assessorament)
REPORTATGES / HISTÒRIA MODERNA
La passió pel joc al segle XVIII
L’afició desfermada per les apostes a la Catalunya Moderna
Un dels trets més característics dels catalans del segle XVIII és la seva passió desmesurada pel joc. En una societat molt marcada pels cicles laborals i el calendari religiós, la gent va trobar en aquest entreteniment el seu gran espai de lleure i diversió. A banda de les cases particulars, Barcelona disposava d’una bona xarxa de cases d’apostes i trinquets on es podien practicar tota mena de jocs d’atzar i esportius.
Jaume Clotet (text), Albert García-Espuche (assessorament)
REPORTAGES / HISTÒRIA ANTIGA
Des de quan ens emborratxem?
La història dels beuratges que ens fan perdre el cap
L’alcohol ha format part de les nostres vides des de l’inici dels temps. Les cultures antigues l’usaven per arribar a un estat que els connectés amb els déus, però la funció ritual va quedar desplaçada amb l’arribada de l’alambí, que va permetre l’aparició de nous licors amb un grau més elevat.
Francesc Murgadas (text), José Enrique Ruiz-Domènec (assessorament)
VIU LA HISTÒRIA / HISTÒRIA MEDIEVAL
La Girona medieval
La capital gironina prosperà com a centre d’administració comtal i eclesiàstica
Víctor Farradellas (text)
PAISATGE AMB FIGURA / SEGLE XIX
Joan Maragall a la recerca de la vaca cega
Anna Sàez (text)
TRESORS INSOSPITATS / HISTÒRIA MODERNA
El calze de la Passió a Cervera
El municipi segarrenc guarda un vas de plata ricament decorat
Roger Costa (text)
VIU LA HISTÒRIA / HISTÒRIA ANTIGA I HISTÒRIA MEDIEVAL
El Montsià, més enllà dels arrossars de l’Ebre
Les terres fèrtils que rega el riu Ebre han estat ocupades des d’època ibèrica
Víctor Farradellas