La guerra, els alemanys, la familia, els amics etc. Aquesta és la temàtica simple i alhora extraordinària, que a través del mirall lluminós de la memòria, anima les pàgines de la novel.la de Francesca Duranti. En una vil.la antiga i apartada viuen junts jueus i refugiats polítics, tots ells sota protecció espontànea, vigilant i obstinada de la mestressa de casa, una dona capaç d’oposar a la brutalitat dels alemanys l’astúcia i l’orgull de la seva educació i la seva personalitat. En aquella època i en aquells indrets, suspesos entre la fatalitat i la tragèdia, transcorre l’existència feliç i al mateix temps conflictiva de Francesca, una nena que lluita contra la provisionalitat en aquella època i en aquells indrets suspesos entre la fatalitat i la tragèdia, transcorre l’existència feliç i al mateix temps conflictiva de Francesca, una nena que lluita contra la provisionalitat de les circumstàncies amb l’instint vital i moltes ganes de crèixer i saber que oposa al cúmul de prohibicions que li presenten la història i la tradició familiar.