{"id":1205,"date":"2018-06-13T20:46:46","date_gmt":"2018-06-13T18:46:46","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/institut-el-morell\/?p=1205"},"modified":"2018-06-13T20:46:46","modified_gmt":"2018-06-13T18:46:46","slug":"el-tirant-de-la-corriola","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institut-el-morell\/portada\/el-tirant-de-la-corriola\/","title":{"rendered":"El Tirant de La Corriola"},"content":{"rendered":"

[Cr\u00edtica teatral de Montse Cendra, primavera 2018]<\/p>\n

A mode de tastet primerenc de Sant Jordi, el grup de teatre de La Pobla de Mafumet va estrenar l’obra Llir entre cards: L’amor de Tirant lo Blanc i Carmesina<\/em>. Un t\u00edtol encertad\u00edssim, per\u00f2 tan llarg com aquest pot confondre l’espectador, tant si ha tingut la sort de poder educar-se -tamb\u00e9- en catal\u00e0, com si no.<\/p>\n

El primer potser recordar\u00e0 (o no) que \u201cLlir entre cards\u201d ve d\u2019Ausi\u00e0s March, el gran poeta de Gandia del segle XV, el segle d’Or de la literatura catalana. I se sorprendr\u00e0: I el Tirant<\/em>, qu\u00e8 hi pinta aqu\u00ed? Si <\/em>\u00e9s una novel\u00b7la de Joanot Martorell….<\/em>I no s’equivoca pas.<\/p>\n

De qu\u00e8 va l’obra, doncs? Aquesta pe\u00e7a teatral \u2013 un gran repte per a qualsevol agrupaci\u00f3 de teatre- \u00e9s una magn\u00edfica adaptaci\u00f3 del cl\u00e0ssic m\u00e9s reconegut de la literatura catalana. Per\u00f2, precisem-ho, nom\u00e9s de la 3\u00aa part d’aquesta novel\u00b7la (Tirant a l’Imperi Grec)<\/em> i del final de la mateixa.<\/p>\n

Excel\u00b7lent tria, la de l’equip d’adaptaci\u00f3 (Eudald Ferr\u00e9 i Ariadna Fort) perqu\u00e8 aquesta part \u00e9s la m\u00e9s divertida de tota la novel\u00b7la, on les relacions amoroses, impregnades d’un erotisme festiu i desenfadat, derroten les aventures cavalleresques i militars. I aquesta informaci\u00f3, el car\u00e0cter er\u00f2tic,\u00a0 devia arribar b\u00e9 al p\u00fablic, perqu\u00e8 els espectadors que van assistir a la representaci\u00f3 d’aquell diumenge a la tarda, eren adults i, de ben segur, molts d’ells no havien tingut l’oportunitat de con\u00e8ixer el Tirant lo Blanc<\/em>, en la seva etapa estudiantil.<\/p>\n

Per\u00f2 anem a la representaci\u00f3, que es va encetar amb una sorpresa: l’escenari, pr\u00e0cticament, despullat, nom\u00e9s amb un d’aquells grans penjadors de les botigues o les desfilades, amb roba penjada. I els actors i actrius, entrant pels dos passadissos laterals, vestits de carrer, fins arribar a l’escenari, on, en silenci, van comen\u00e7ar a vestir-se, tot deixant de ser el ve\u00ed, l’alumne, l’exalumna, la filla de l’amiga, etc, per reinventar-se en personatges de la noblesa del s. XV. Un bon comen\u00e7ament que recordava alguns dels espectacles de La Cubana.<\/p>\n

El vestuari, acurat i senzill, va servir per recrear l’espai sumptu\u00f3s de la novel\u00b7la, com pertoca a la Cort de l’Imperi Grec, a Constantinoble, o les incursions al Castell de Malve\u00ed, etc.<\/p>\n

Reprenem aqu\u00ed les met\u00e0fores cavalleresques tan habituals al Tirant lo Blanc<\/em>, perqu\u00e8 l’obra com a tal, va ser un embat de les dones, davant dels homes. Qu\u00e8 vull dir? Doncs que \u00e9s en aquesta tercera part de la novel\u00b7la cavalleresca, on les dones relleven en protagonisme els homes. Carmesina, l’Emperadriu, Estefania, i la inefable Plaerdemavida es converteixen en les mestresses de l’obra i, tamb\u00e9, en aquest cas, de l’escenari. I tal com deia, Vargas Llosa en el llibre Lletra de batalla per a Tirant lo Blanc,<\/em>hi veiem una \u00e0mplia galeria de conductes er\u00f2tiques: \u201cvoyeurisme\u201d, <\/em>jocs er\u00f2tics, lesbianisme, etc, molt ben interpretades pel conjunt d’actrius de La Corriola. I al teatre, talment com a la novel\u00b7la, en aquest terreny sobresurt Plaerdemavida, el personatge que, tal com el seu nom indica, aglutina gaireb\u00e9 totes aquestes conductes. Deu sobre deu, en l’adaptaci\u00f3 -fidel\u00edssima- del cap\u00edtol \u201cEl somni de Plaerdemavida\u201d i, tamb\u00e9, en la representaci\u00f3 de l’actriu.<\/p>\n

I parlant de conductes sexuals, permeteu-me que lamenti que es desaprofit\u00e9s \u201cl’incest simb\u00f2lic\u201dque trobem a la novel\u00b7la entre l’Emperadriu i el jove Hip\u00f2lit, que hauria perm\u00e8s entendre millor el final de l’obra i alleugerir-ne el to greu. Perqu\u00e8 mort Tirant, Carmesina i l’Emperador, qui acaba sent el nou emperador a la novel\u00b7la original? Doncs el jove Hip\u00f2lit, que, no tenia altres m\u00e8rits que els que havia guanyat al llit de l’Emperadriu.<\/p>\n

Una situaci\u00f3 que hauria fet ballar el cap a l’alumnat de batxillerat, que, malauradament no va assistir-hi. I s\u00ed, si us he de dir la veritat, vaig trobar a faltar m\u00e9s pres\u00e8ncia de joves, d’alumnat de batxillerat del\u00a0 nostre institut, que tragu\u00e9s el cap per retrobar damunt de l’escenari, els personatges i les an\u00e8cdotes del llibre que tot l’alumnat de Catalunya ha de con\u00e8ixer per poder accedir als estudis superiors. Per\u00f2 tal com em deia el Gerard Burjal\u00e8s, (actor i alumne de 2n de bat, com sabeu) fa un temps, \u201cHi ha un difer\u00e8ncia enorme entre fer teatre i veure teatre\u201d.<\/p>\n

I s\u00ed, una de les primeres coses que vaig descobrir quan vaig arribar a l’institut \u00e9s que hi havia for\u00e7a alumnes vinculats al m\u00f3n del teatre, gr\u00e0cies a La Corriola. Al llarg d’aquests anys, he tingut l’oportunitat de seguir la traject\u00f2ria d’aquesta agrupaci\u00f3 teatral, no nom\u00e9s a trav\u00e9s de les representacions, tant del grup infantil, com dels adults, sin\u00f3 tamb\u00e9 a partir dels Treballs de recerca d’alumnes com la Lorena Mart\u00ednez (que jo vaig tutorar), l’Edgar Bustamante o l’Agn\u00e8s Francesch.\u00a0 I creieu-me que sempre he pensat: Bona feina!. Un llarg recorregut d’un grup nascut l’any 95, com tants d’altres a casa nostra a red\u00f3s dels Pastorets, que ha anat creixent, amb atreviment, afrontant cl\u00e0ssics universals com Moli\u00e8re, cl\u00e0ssics contemporanis del teatre catal\u00e0 com Sagarra, musicals de gran envergadura, com El rei lle\u00f3<\/em>, trobant sempre un equilibri entre la qualitat i la proximitat a la gent del seu poble.<\/p>\n

Al llarg de la seva traject\u00f2ria, La Corriola ha aconseguit, al meu entendre, com a m\u00ednim, tres coses: desvetllar aficions teatrals (i alguna vocaci\u00f3, de ben segur), acostar el teatre a \u00e0mplies capes de la poblaci\u00f3 i fer del catal\u00e0, la llengua de tots, damunt de l’escenari.<\/p>\n

Objectius que els que treballem al sector educatiu, compartim. Si feia poc, llegia un article on es reivindicava el paper educador dels organismes de lleure, i de les associacions culturals, no cal dir que La Corriola ha estat, \u00e9s i ser\u00e0 un pilar fonamental.<\/p>\n

Voldria acabar, doncs, amb un tros d’un vers de M\u00e0rius Torres \u201c…com dos rius paral\u00b7lels\u201d, que defineixen, els camins que l’institut i l’agrupaci\u00f3 La Corriola anem seguint. Tant de bo que anem trobant molts m\u00e9s punts d’intersecci\u00f3 per fer tasca educadora compartida.<\/p>\n

\"\"<\/a> \"\"<\/a> \"\"<\/a> \"\"<\/a> \"\"<\/a> \"\"<\/a> \"\"<\/a> \"\"<\/a> \"\"<\/a><\/p>\n

\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[Cr\u00edtica teatral de Montse Cendra, primavera 2018]
\nA mode de tastet primerenc de Sant Jordi, el grup de teatre de La Pobla de Mafumet va estrenar l’obra Llir entre cards: L’amor de Tirant lo Blanc i Carmesina. Un t\u00edtol encertad\u00edssim, per\u00f2 tan llarg com aquest pot confondre l’espectador, tant si ha tingut la sort de poder educar-se -tamb\u00e9- en catal\u00e0, com si no… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1202,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[29],"tags":[],"class_list":["post-1205","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institut-el-morell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1205","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institut-el-morell\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institut-el-morell\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institut-el-morell\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institut-el-morell\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1205"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institut-el-morell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1205\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1206,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institut-el-morell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1205\/revisions\/1206"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institut-el-morell\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1202"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institut-el-morell\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1205"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institut-el-morell\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1205"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/institut-el-morell\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1205"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}