<\/p>\n
El petit astronauta( Jean-Paul\u00a0 Eid):<\/p>\n
Vull recomanar aquest llibre perqu\u00e8 el considero un dels llibres m\u00e9s bonics,\u00a0 emotius i basats en la realitat, on un 2 o 2,5 de cada mil nens conviuen amb aquesta discapacitat. El llibre ensenya la reacci\u00f3 de la gent en veure en Tom, el germ\u00e0 de la Juliette, que conviu amb una par\u00e0lisi cerebral, on, segons qui, el veu estrany, o se\u2019n compadeix. No poden entendre que cadasc\u00fa \u00e9s diferent a la seva manera<\/p>\n
.<\/p>\n
Abans de la vida, tots som astronautes:<\/p>\n
Fins que arriba el dia en qu\u00e8 naixem\u2026 aleshores deixem de ser-ho, i ho\u00a0 oblidem. Per\u00f2\u2026 algunes persones ho segueixen sent, no han aterrat mai. El Tom, o Major Tom, (en honor a la can\u00e7\u00f3 de Peter Schilling)\u00a0 ho \u00e9s. \u00c9s astronauta, no ha parat mai de ser-ho. Ell mateix m\u2019ho va explicar.<\/p>\n
Aquestes s\u00f3n les paraules exactes de la germana del protagonista, que ens vol explicar d\u2019on venim, o com ho viuen les persones amb par\u00e0lisi cerebral. El Tom, com tothom, abans de n\u00e9ixer vivia amb tots els beb\u00e8s, com a petits astronautes. En el moment de n\u00e9ixer, tots i cadascun va arribar al m\u00f3n i van oblidar el que eren abans. Ell no, ell encara \u00e9s all\u00e0, surant per l\u2019espai.<\/p>\n
A vegades, tremola, es desconnecta del m\u00f3n. \u00c9s un av\u00eds.<\/p>\n
La fam\u00edlia sap que aquella nit convulsionar\u00e0. Segurament, hauran d\u2019anar a l\u2019hospital.<\/p>\n
La Juliette, t\u00e9 por que el seu germ\u00e0 mori.<\/p>\n
.<\/p>\n
Encara recorda\u00a0 al senyor, que, quan era petita, va veure pel carrer,\u00a0 poc abans del naixement del seu germ\u00e0.<\/p>\n
Balbucejava uns mots estranys, sense sentit.<\/p>\n
Va trigar una mica a entendre que el senyor, nom\u00e9s li demanava que li ompl\u00eds l\u2019ampolla. La petita Juliette no s\u2019ho va poder treure del cap.<\/p>\n
A la Juliette, li expliquen que el seu germ\u00e0 ser\u00e0 aix\u00ed, de gran. Creixer\u00e0 f\u00edsicament, per\u00f2 el seguiran veient com sempre.<\/p>\n
El lector pot observar la hist\u00f2ria des de la perspectiva de la Juliette, qui torna a la casa on havien viscut de petits, per\u00f2 que ara es ven. A cada rac\u00f3, a cada sala, recorda fases i perip\u00e8cies passades durant la seva infantesa, des d\u2019el naixement del seu germ\u00e0. A fora la casa, unes nenes li veuen el seu tatuatge del peu, un coet. Ella els explica que el seu germ\u00e0 \u00e9s astronauta.<\/p>\n
.<\/p>\n
El llibre acaba amb un final, trist, al capdavall. All\u00e0 hi podem observar tota la gent del seu voltant que se’l va estimar, i com encara el recorden. Perqu\u00e8 un record i un amic no moren mai.<\/p>\n
Sobre l\u2019autor<\/p>\n
Jean-Paul Eid \u00e9s un autor nascut al L\u00edban de mare belga i pare liban\u00e8s, la seva fam\u00edlia es va mudar al Quebec quan ell tenia 10 anys. Ha col\u00b7laborat a diferents revistes i ha estat guanyador de diferents premis. Va\u00a0 escriure aquesta hist\u00f2ria gr\u00e0fica en honor a tots els nens i nenes amb aquesta discapacitat i sobretot, els seus dos fills, un d\u2019ells, l\u2019Axel,\u00a0 el qual veu el m\u00f3n amb els mateixos ulls que el\u00a0 Tom, ja que \u00e9s tamb\u00e9 un petit astronauta, amb la mateixa discapacitat. La seva filla, Mathilde, \u00e9s la germana Juliette, que sent el\u00a0 mateix amor cap al seu germ\u00e0 que la germana del protagonista.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\nEl petit astronauta( Jean-Paul\u00a0 Eid):
\nVull recomanar aquest llibre perqu\u00e8 el considero un dels llibres m\u00e9s bonics,\u00a0 emotius i basats en la realitat, on un 2 o 2,5 de cada mil nens conviuen amb aquesta discapacitat. El llibre ensenya la reacci\u00f3 de la gent en veure… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":4437,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[29,143],"tags":[215,139],"class_list":["post-4440","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada","category-revinstiana","tag-article-dopinio","tag-revinstiana"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4440","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4440"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4440\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4441,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4440\/revisions\/4441"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4437"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4440"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4440"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4440"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}