{"id":4356,"date":"2026-05-05T13:54:19","date_gmt":"2026-05-05T11:54:19","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/?p=4356"},"modified":"2026-05-05T15:48:21","modified_gmt":"2026-05-05T13:48:21","slug":"un-dia-especial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/revinstiana\/un-dia-especial\/","title":{"rendered":"Un dia especial"},"content":{"rendered":"

Emma<\/span><\/em><\/p>\n

Cada dia era igual. Cada dia, quan tornava de l\u2019escola, veia al pare plorant mentre em feia el dinar. Quan em sentia arribar, tractava de dissimular, per\u00f2 jo notava als seus ulls que si havia parat era per mi i que ell hauria seguit plorant. Despr\u00e9s es tancava a l\u2019habitaci\u00f3 amb l\u2019excusa d\u2019anar-la a netejar i, mentre jo dinava, el sentia plorant un altre cop i me\u2019l imaginava aix\u00ed al llit estirat. Per\u00f2 despr\u00e9s s\u2019al\u00e7ava i comen\u00e7ava a netejar l\u2019habitaci\u00f3 mentre seguia gemegant, no fos cas que quan la mare arrib\u00e9s no estigu\u00e9s neta. Perqu\u00e8 cada tarda, quan tornava de treballar, la mare es posava a pegar al pare tot queixant-se d\u2019alguna feina que havia fet malament i a dir que el proper dia se\u2019n aniria amb un altre home. Amb el que ja es veia cada dia despr\u00e9s de treballar i jo suposava que si se\u2019n anava amb ell el tractaria igual que al pare. A m\u00e9s, li tenia prohibit sortir de casa. Jo tenia por que fes al pare alguna cosa m\u00e9s greu que pegar-lo. Per\u00f2 no hi podia fer res. Em sentia impotent.<\/em><\/p>\n

De tant en tant el pare, quan m\u00e9s trist es sentia, em cridava :<\/em><\/p>\n

– Emma !<\/em><\/p>\n

I jo hi anava corrents i ell em feia l\u2019abra\u00e7ada m\u00e9s gran de les abra\u00e7ades. Cada dia era aix\u00ed.<\/em><\/p>\n

Bernat<\/em><\/p>\n

Com sempre, ahir em vaig despertar , em vaig vestir per anar a l\u2019escola i vaig sentir el pare marxant de casa per anar a treballar i advertint a la mare que no sort\u00eds de casa. Com sempre, despr\u00e9s d\u2019esmorzar i abans de sortir al carrer, la mare m\u2019ha dit ad\u00e9u tot abra\u00e7ant-me. Com sempre, tenia els ulls vermells i el cos tamb\u00e9, amb la marca dels cops que el pare li havia fet. Com sempre, al carrer em vaig creuar amb tot d\u2019homes que anaven a la feina i ocupaven alts c\u00e0rrecs. Tot d\u2019homes. Ni una dona.<\/em><\/p>\n

Com sempre, com cada dia de la meva vida, vaig pensar: \u00ab \u00c9s una injust\u00edcia que els homes tinguin tant de poder sobre les dones. \u00c9s una injust\u00edcia que la majoria d\u2019homes tinguin feines m\u00e9s importants que les dones. \u00c9s una injust\u00edcia el que el pare fa amb la mare. Estic fart de tantes injust\u00edcies.\u00bb I tot pensant aix\u00f2 vaig arribar a l\u2019escola.<\/em><\/p>\n

Com sempre, ahir va ser un dia igual que tots.<\/em><\/p>\n

\u2014\u2014-<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0Avui m\u2019estava despertant quan he sentit un cop fort, MOLT FORT , seguit d\u2019un crit de dolor i un cop de porta.<\/em><\/p>\n

Sense ni tan sols canviar-me el pijama he baixat corrents cap el pis de baix i m\u2019he trobat el pare a terra amb el cos ple de sang. He corregut a agafar la gerra d\u2019aigua i li he tirat tota pel cos. L\u2019he tornat a omplir i li he fet beure aigua. Quan ja es trobava millor m\u2019ha aconseguit explicar el que havia passat:<\/em><\/p>\n

Avui la mare tenia una reuni\u00f3 molt important i estava nerviosa. Tant, que la ma li tremolava quan s\u2019estava prenent el caf\u00e8 i se\u2019l ha vessat per sobre l\u2019uniforme de treball. Farta ja de tot, no ha trobat ning\u00fa m\u00e9s a qui fer-les pagar que el pare. Per\u00f2 aquest cop s\u2019ha passat. Mai l\u2019havia pegat tant fort. Quan m\u2019ho ha acabat d\u2019explicar l\u2019he ajudat a aixecar-se i l\u2019he estirat al llit. He pujat a vestir-me per anar a l\u2019escola i he baixat a dir-li ad\u00e9u i a fer-li un pet\u00f3. He sortit al carrer plorant.<\/em><\/p>\n

———-<\/em><\/p>\n

Nom\u00e9s despertar he mirat el calendari. 8 de Mar\u00e7. Res d\u2019especial. Avui seria un dia com els de sempre. He esmorzat amb la mare, que ja m\u2019estava mirant amb un del seus somriures tristos i li he correspost amb un altre somriure que intentava ser m\u00e9s alegre. Despr\u00e9s he pujat a pentinar-me just en el moment en que el pare sortia de la seva habitaci\u00f3. Sempre me\u2019n vaig a dormir d\u2019hora per no trobar-me el pare quan torna de la feina per\u00f2, en canvi , em desperto d\u2019hora per poder esmorzar al meu ritme i, sobretot, per poder-me pentinar b\u00e9. \u00c9s una mania que tinc. Aix\u00f2 si, sempre pujo a pentinar-me abans o en el mateix moment que el pare surt de l\u2019habitaci\u00f3.<\/em><\/p>\n

Quan m\u2019estava repassant el pentinat, he sentit soroll al menjador i als pares discutint-se. La mare se li estava enfrontant com una reina! Per\u00f2 aix\u00f2 no podia ser res de bo. V\u00e9s a saber qu\u00e8 li feria el pare!<\/em><\/p>\n

Quan he baixat al menjador el pare estava pegant i esgarrapant la mare. No ho he pogut suportar per\u00f2 em feia por posar-m\u2018hi entremig aix\u00ed que m\u2019he amagat dins l\u2019armari. M\u00a0 \u0301he mossegat les ungles de tan nervi\u00f3s com estava !<\/em><\/p>\n

Aleshores he sentit la mare cridar: \u00ab Prou ! Perd\u00f3 ! \u00bb i m\u2019ha fet molta r\u00e0bia. No suporto que el pare aconsegueixi imposar-se per sobre la mare. He sentit un \u00faltim cop, he esperat uns segons i he sortit de l\u2019armari.<\/em><\/p>\n

He ajudat la mare a netejar-se i a desinfectar-se les ferides i ella m\u2019ha donat les gr\u00e0cies i m\u2019ha fet una abra\u00e7ada ben forta.<\/em><\/p>\n

Si la mare ha aconseguit defensar-se \u00e9s que el 8 de mar\u00e7 del 2025 no ser\u00e0 un dia normal.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Despr\u00e9s he pujat a netejar-me els ulls perqu\u00e8 no suporto que la gent vegi que he plorat. He mirat el calendari del lavabo. Definitivament, em sonava que avui era un dia important, per\u00f2 no recordava quin. A m\u00e9s, el dia estava marcat i a sota hi havia unes lletres petites. M\u2019he apropat al mirall per llegir-les quan : PLOF ! El mirall se\u2019m ha empassat . O aix\u00f2 m\u2019ha semblat perqu\u00e8 de sobte l\u2019he travessat i m\u2019he trobat en una classe amb tot de nens en rotllana que m\u2019envoltaven.<\/em><\/p>\n

———–<\/em><\/p>\n

Tot va passar molt r\u00e0pid. Havia arribat a l\u2019escola amb els ulls vermellosos i la professora m\u2019havia preguntat amablement si estava b\u00e9. La meva professora \u00e9s molt agradable i simp\u00e0tica i no et pregunta sobre un tema del que no tens ganes de parlar. Jo li vaig contestar que havia tingut un problema i ella m\u2019havia fet un dol\u00e7 somriure.<\/em><\/p>\n

Ens havia preguntat quin dia important era avui i est\u00e0vem tots al voltant del calendari quan de sobte va apar\u00e8ixer, com si acab\u00e9s de sortir d\u2019all\u00e0 dins, un nen de mirada esbatanada que ens mirava a tots tan bocabadat com si f\u00f3ssim nosaltres els que acab\u00e0vem d\u2019apar\u00e8ixer all\u00e0 al mig. Devia tenir uns 12 anys, com nosaltres, els cabells d\u2019un color castany tirant a ros i els ulls blaus. Se\u2019l veia de mirada trista com si hagu\u00e9s plorat.<\/em><\/p>\n

———–<\/em><\/p>\n

No entenia qu\u00e8 hi feia all\u00e0 davant. Estava molt sorpr\u00e8s per\u00f2 si volia esbrinar perqu\u00e8 estava all\u00e0 havia de parlar. Finalment vaig decidir preguntar:<\/em><\/p>\n

– \u00ab Qui sou vosaltres ? Qu\u00e8 hi feu aqu\u00ed ? On s\u00f3c ? \u00bb<\/em><\/p>\n

Estava molt desorientat. De sobte una nena es va obrir pas al davant i em va contestar:<\/em><\/p>\n

– \u00ab Som els alumnes de l\u2019escola de Tnumalia. Est\u00e0vem observant el calendari quan has aparegut d\u2019all\u00e0 dins .\u00bb<\/em><\/p>\n

El poble de Tnumalia ? Qu\u00e8 estrany, jo visc al poble de Vilamunt, vaig pensar.<\/em><\/p>\n

La nena tenia el cabell bastant enrinxolat , de color castany clar i els ulls marr\u00f3 llet. A m\u00e9s els tenia vermells.<\/em><\/p>\n

Em va somriure i em va preguntar: – \u00ab Com et dius ?\u00bb<\/em><\/p>\n

– \u00abBernat- li vaig contestar- i t\u00fa ?\u00bb – \u00ab Jo Emma\u00bb- em va dir<\/em><\/p>\n

\u00a0\u00a0<\/em><\/p>\n

– \u00ab B\u00e9, doncs, aix\u00f2..m\u2019acabo de mudar al poble i he vingut a visitar l\u2019escola. He entrat fa una estona a la classe, quan encara no hi havia ning\u00fa per\u00f2 la porta estava oberta, i per aix\u00f2 no m’hav\u00edeu vist \u00bb- em vaig inventar.<\/em><\/p>\n

Tothom em va mirar amb una cara entre estranya i espantada per\u00f2 van prosseguir la classe.<\/em><\/p>\n

Jo estava molt espantat i pensava en com es posaria la mare si no aconseguia tornar. Se\u2019m va escapar una ll\u00e0grima de color cristal\u00b7l\u00ed per\u00f2 de seguida me la vaig eixugar.<\/em><\/p>\n

———–<\/em><\/p>\n

Nom\u00e9s acabar les classes vaig sortir al carrer i vaig dedicar un somriure al nen estrany. Tot all\u00f2 em semblava molt misteri\u00f3s i no em creia gens ni mica la hist\u00f2ria que ens havia explicat aix\u00ed que el vaig seguir amb la mirada. Volia veure on anava. Per sorpresa meva va venir corrents cap a mi. Estava tremolant i de sobte va esclatar a plorar. Jo el vaig tranquil\u00b7litzar i ens vam asseure en un banc. Quan va estar millor em va preguntar:<\/em><\/p>\n

\u00ab- I perqu\u00e8 est\u00e0veu mirant tots el calendari quan he aparegut ?\u00bb Quina pregunta m\u00e9s adient.<\/em><\/p>\n

\u00ab – Doncs perqu\u00e8 avui \u00e9s el dia..\u00bb<\/em><\/p>\n

\u00ab- De la dona !\u00bb va exclamar ell<\/em><\/p>\n

\u00ab – De l\u2019home !\u00bbvaig exclamar jo<\/em><\/p>\n

\u00ab – Al\u00e7a !\u00bb vam exclamar a la vegada<\/em><\/p>\n

\u00ab – Acabes de dir de la dona ?- vaig preguntar jo- \u00c9s el dia de l\u2019home !\u00bb<\/em><\/p>\n

\u00ab – Per\u00f2 qu\u00e8 dius! Avui \u00e9s el dia de la dona i de ning\u00fa m\u00e9s! Tots els calendaris del m\u00f3n ho diuen!\u00bb va cridar ell. Estava exaltad\u00edssim.<\/em><\/p>\n

\u00ab – Doncs al meu no – li vaig contestar – . A m\u00e9s, explica-m qu\u00e8 hi fas aqu\u00ed, perqu\u00e8 estic segura que ens has mentit\u00bb<\/em><\/p>\n

Aleshores ell em va explicar la seva hist\u00f2ria. Era igual que la meva per\u00f2 al rev\u00e9s. I el m\u00e9s incre\u00efble era com havia aparegut a la classe. Semblava impossible!. Per\u00f2 no semblava que ment\u00eds. Aleshores jo li vaig explicar la meva hist\u00f2ria i es va quedar astorat.<\/em><\/p>\n

\u00ab – Hem de fer alguna cosa per aturar aquesta injust\u00edcia- em va dir amb els ulls lluents \u2013 i tinc una idea\u00bb<\/em><\/p>\n

\u00ab – Doncs m\u2019hi afegeixo !- vaig exclamar<\/em><\/p>\n

Quan me la va explicar, la vaig trobar perfecte. Mai havia estat tan contenta.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0———-<\/em><\/p>\n

De seguida vam posar en pr\u00e0ctica la meva idea. Havia pensat que com havia vist que a Vilamont hi havia aquella mateixa tarda una xerrada contra les agressions, aqu\u00ed tamb\u00e9 en devien fer una. Vaig agafar el calendari de l\u2019Emma, el vaig acostar al mirall de la font de l\u2019Ajuntament i, tal i com havia pensat, vaig apar\u00e8ixer al meu m\u00f3n, a la font del meu poble. Corrents, vaig cridar a tots els nens del poble per explicar-lis tot all\u00f2 i la meva idea. Tots van estar d\u2019acord aix\u00ed que ens vam encaminar cap a la xerrada i ens hi vam aconseguir colar. Vaig agafar el calendari de la sala i quan el governant em va veure va venir cap a mi. Els nens del poble tamb\u00e9. Vaig esperar a que estiguessin el suficient a prop i vaig posar el calendari davant del mirall: PLOF ! Vam apar\u00e8ixer a la xerrada de l\u2019altre poble. Els dos governants es van quedar astorats! Els hi vam explicar tot el que estava succeint i es va decidir fer una xerrada que va durar 3 dies i 3 nits.<\/em><\/p>\n

———<\/em><\/p>\n

Quan van acabar la xerrada i ens van explicar la seva decisi\u00f3 em vaig posar content\u00edssima ! Van decidir que ni els homes ni les dones tindrien m\u00e9s poder els uns sobre els altres.<\/em><\/p>\n

El meu pare s\u2019ha divorciat de la mare i la mare del Bernat s\u2019ha divorciat tamb\u00e9 del seu pare. El 8 de Mar\u00e7 del 2025 va ser un dia diferent !<\/em><\/p>\n

I aqu\u00ed s\u2019acaba la nostra hist\u00f2ria.<\/em><\/p>\n

——–<\/em><\/p>\n

Avui m\u2019he llevat ben d\u2019hora per anar a treballar, igual que l\u2019Emma. Hem esmorzat junts ial cap de mitja hora s\u2019han despertat els nens. La Lila, evidentment, s\u2019ha despertat abans que el Tom per pentinar-se. Quan hem acabat d\u2019esmorzar i em disposava a obrir la porta del carrer en Tom m\u2019ha\u00a0 cridat :<\/em><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00ab – Pare !\u00bb<\/em><\/p>\n

\u00ab – Qu\u00e8, fill ?\u00bb<\/em><\/p>\n

\u00ab – Avui ser\u00e0 un dia especial !\u00bb<\/em><\/p>\n

\u00ab – Per qu\u00e8?\u00bb -li he preguntat<\/em><\/p>\n

Aleshores m\u2019ha ensenyat el calendari: 8 de Mar\u00e7 del 2045<\/em><\/p>\n

Mar\u00e7 del 2045, Vilamont<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Emma
\nCada dia era igual. Cada dia, quan tornava de l\u2019escola, veia al pare plorant mentre em feia el dinar. Quan em sentia arribar, tractava de dissimular, per\u00f2 jo notava als seus ulls que si havia parat era per mi i que ell hauria seguit plorant.… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":4358,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[143],"tags":[206,139],"class_list":["post-4356","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revinstiana","tag-creacio-artistica","tag-revinstiana"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4356","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4356"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4356\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4359,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4356\/revisions\/4359"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4358"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4356"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4356"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4356"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}