Em dic Elm\u00e4 i entenc el llenguatge dels llops. Que jo s\u00e0piga, s\u00f3c l\u2019\u00fanica persona del m\u00f3n capa\u00e7 de parlar amb ells.<\/p>\n
En canvi, no entenc els humans. Nom\u00e9s saben causar dolor.<\/p>\n
Tampoc entenc als meus pares perqu\u00e8, efectivament, pertanyen a la ra\u00e7a d\u2019humans. No suporto ser-ho, i sempre dic que s\u00f3c una cria de llop. Tamb\u00e9 puc parlar amb gossos. La gent del meu voltant mai m\u2019ha ent\u00e8s:<\/p>\n
A la guarderia, quan tenia dos anys, la mestra no podia portar el seu gos a la classe, ja que, segons diuen, em posava a parlar amb ell. Quan vaig comen\u00e7ar l\u2019escola, tothom de seguida va veure que jo no era com els altres. A partir d\u2019aqu\u00ed, per a mi l\u2019escola s\u2019ha convertit en un infern: a cada classe surto al passad\u00eds castigada, tant si \u00e9s perqu\u00e8 parlo amb el gos que veig des de la finestra (\u00e9s un gos vell i savi, i, per educaci\u00f3, sempre intento petar la xerrada amb ell) com perqu\u00e8 no entenc com es juga amb una pilota i acabo dedicant-me a mossegar-la.<\/p>\n
Per\u00f2 avui m\u2019ha passat el que havia estat esperant durant anys:<\/p>\n
El gran cap dels llops m\u2019ha demanat que l\u2019acompanyi al seu viatge anual cap a les terres fredes. El cam\u00ed est\u00e0 ple de perills, per\u00f2 tamb\u00e9 de sorpreses i, sobretot, d\u2019aventures. Tots els ingredients necessaris per acabar formant-me com a una petita lloba.<\/p>\n
Me l\u2019he trobat mentre tornava de l\u2019escola, al gran cap. Estava all\u00e0 assegut, davant d\u2019un dels fiords per als quals he de passar per arribar a casa. M\u2019he aturat a parlar amb ell i ha estat aleshores quan m\u2019ha donat la meravellosa not\u00edcia. M\u2019he quedat en xoc. I, un segon despr\u00e9s, ja estava corrent amb totes les meves fortes cap a casa. S\u00e9 que costar\u00e0 conv\u00e8ncer els meus pares ignorants, per\u00f2 m\u2019\u00e9s igual. Sin\u00f3, saltar\u00e9 per la finestra de la meva habitaci\u00f3 i aix\u00ed m\u2019escapar\u00e9. Haur\u00e9 de marxar de casa avui a les 23:50 de la nit, perqu\u00e8, el viatge comen\u00e7a a les 00:00. Trigo 10 minuts des de casa meva fins al bosc on hi ha la manada del Gran Cap. He arribat esbufegant a casa meva i he entrat sense molestar-me a trucar a la porta. Vivim en una cabana min\u00fascula\u00a0 a km del poble, \u00e9s a dir, que la meva fam\u00edlia \u00e9s pobre, i, per tant, la porta de \u201ccasa nostra\u201d no t\u00e9 pany. Aquesta tamb\u00e9 \u00e9s una ra\u00f3 per la qual ning\u00fa a cria humana se m\u2019acosta. A la mare li \u00e9s igual viure aqu\u00ed, i sempre diu, que, de fet, ho prefereix. Jo tamb\u00e9 ho prefereixo, ja que visc molt a prop de la muntanya, i sovint puc anar a visitar els llops.<\/p>\n
.<\/p>\n
Encara no t\u2019he parlat del pare. El pare \u00e9s miner, i treballa en unes velles mines de Noruega, a prop d\u2019on visc. Gaireb\u00e9 no el veig, i no m\u2019importa. Jo nom\u00e9s agraeixo la companyia dels llops. Doncs b\u00e9,<\/p>\n
quan he entrat a casa m\u2019he\u00a0 trobat a la mare\u00a0 traient-se les botes i amb la pala a la m\u00e0. La meva mare s\u2019ocupa de treure la neu de les carreteres.<\/p>\n
-Qu\u00e8 passa Elm\u00e4?-M\u2019ha preguntat en veure\u2019m amb els ulls brillant-me d\u2019emoci\u00f3.<\/p>\n
He grunyit. No m\u2019agrada que em preguntin qu\u00e8 passa quan estic a punt d\u2019explicar-ho, i menys amb aquest to tan desconfiat. Em fan perdre les ganes.<\/p>\n
-El Gran Cap m\u2019ha seleccionat per acompanyar-lo al seu viatge cap a les terres fredes-li he explicat sense apartar-li la mirada.<\/p>\n
S\u2019ha quedat parada. Aleshores, se m’ha acostat i m\u2019ha dit:<\/p>\n
-Sabia que algun dia passaria. \u00c9s clar que et deixo,Elm\u00e4, i sigues puntual, aquesta nit. No facis esperar al Gran Cap.<\/p>\n
M\u2019ha sorpr\u00e8s la seva reacci\u00f3. No m\u2019ho esperava. Sense perdre ni un segon, he corregut cap a la meva habitaci\u00f3 i m\u2019he preparat els abrics. S\u00e9 que aquesta nit ser\u00e0 freda.<\/p>\n
————————–<\/p>\n
Acabo de sortir. Els meus pares estaven, com de costum, adormits. Jo, en canvi, \u00e9s a les nits quan m\u00e9s excitada estic. Doncs b\u00e9, he sortit sigil\u00b7losament, i per les fosques muntanyes he anat caminant fins a arribar al meu bosc.<\/p>\n
All\u00e0, m\u2019he trobat el Gran Cap, que altiu, m\u2019ha dit<\/p>\n
-Arribes puntual,Elm\u00e4, petit cadell. En els teus ulls hi veig la il\u00b7lusi\u00f3 reflectida, per\u00f2 el cam\u00ed no\u00a0 ser\u00e0 f\u00e0cil. Cap any ho ha estat. Per aix\u00f2, t\u2019has de comprometre, has d\u2019estar segura de qu\u00e8 vols acompanyar-nos. Ho est\u00e0s,Elm\u00e4?<\/p>\n
-S\u00ed, ho estic, Gran Cap, i em comprometi a acompanyar-vos i a ajudar-vos davant dels perills com un llop m\u00e9s de la manada-Li he contestat.<\/p>\n
-Ho ets,Elm\u00e4. D\u2019acord, amics meus, avui comen\u00e7a el gran cam\u00ed anual cap a les terres fredes-Ha anunciat amb veu forta-.<\/p>\n
Entre nosaltres\u00a0 s’hi han afegit dos cadells: Elkm\u00fcr i Elm\u00e4, cap al final de la fila.-Hem corregut a col\u00b7locar-nos-hi. Quan ha vist que hi an\u00e0vem, ha prosseguit-<\/p>\n
I, ara, si us sembla b\u00e9, comencem el cam\u00ed. Passarem tot el dia caminant, i dedueixo que dem\u00e0 ja serem als boscos d’Hardangervidda. Dit aix\u00f2, ja podem comen\u00e7ar.<\/p>\n
I, a la vegada, tots ens hem posat a udolar a la llum de la lluna.<\/p>\n
Jo anava amb Elkm\u00fcr, el petit cadell, amb el que no parava de parlar:<\/p>\n
-Saps qu\u00e8,Elm\u00e4? Aquest viatge ser\u00e0 molt emocionant, ho s\u00e9. Jo de gran vull ser explorador. Sempre em pregunti coses. T\u2019has preguntat mai de qu\u00e8 est\u00e0 feta la lluna,Elm\u00e4? I la nit?-Em preguntava.<\/p>\n
-Moltes-li he respost, somiadora.<\/p>\n
I hem seguit caminant.<\/p>\n
<\/p>\n
————————–<\/p>\n
No pot ser. \u00c9s terrible. No pot haver passat.<\/p>\n
Encara no ho entenc. Ha passat un dia i ja som a Hardangervidda.<\/p>\n
El cam\u00ed ha estat cansat, per\u00f2 aix\u00f2 m\u2019\u00e9s igual. Jo no he parat de gaudir del paisatge: \u00e9s incre\u00efble!!! Hem arribat a les 00:00 de la nit seg\u00fcent. Quan hi hem arribat, he sentit veus, i el Gran Cap ha eri\u00e7at els p\u00e8ls i ha escoltat, frenant en sec.<\/p>\n
-Nom\u00e9s s\u00f3n persones. Agafem la drecera.<\/p>\n
Els he seguit. I, aleshores, m\u2019he parat en sec i he cridat:<\/p>\n
-Nooooo! Per aqu\u00ed noooo!!!<\/p>\n
Per\u00f2 ja era massa tard, els ca\u00e7adors ja els havien vist. I \u00e9s que jo havia escoltat com els de la meva esp\u00e8cie, parlant en llenguatge hum\u00e0, es queixaven dels pocs llops que havien ca\u00e7at.<\/p>\n
-Seguiu-me!-Ha cridat el Gran Cap.<\/p>\n
I m\u2019he trobat empesa per la manada, fugint dels ca\u00e7adors.<\/p>\n
He corregut i corregut, fins que he escoltat un cop: PAM!!!!<\/p>\n
I ho he vist tot negre.<\/p>\n
He obert els ulls a poc a poc, i he vist al Gran Cap mirant-me.<\/p>\n
Sorpresa, he preguntat amb veu tremolosa:<\/p>\n
-Estic viva??!!!<\/p>\n
I he tornat\u00a0 a perdre el coneixement.<\/p>\n
————————–<\/p>\n
M\u2019he despertat i he observat al meu voltant.<\/p>\n
Tot era borr\u00f3s. De sobte, m\u2019he espavilat, i amb el cor bategant-me fortament he corregut a trobar la manada. He sospirat, tranquil\u00b7la.<\/p>\n
Ning\u00fa havia mort. El Gran Cap ha parlat:<\/p>\n
-En primer lloc, t\u2019hem de donar les gr\u00e0cies. Ens has alertat a tots i gaireb\u00e9 ofereixes la vida per protegir-nos. Ning\u00fa ha mort, per\u00f2 has xocat fortament amb un arbre i has perdut el coneixement. Hem vetllat per tu. Ara, Elm\u00e4, \u00e9s mitjanit i, per tant, torna a dormir.<\/p>\n
Tristament, m\u2019he anat a estirar.<\/p>\n
No ho entenia. Per qu\u00e8 s\u00f3n tan dolents els humans? Per qu\u00e8 maten pel simple gust de matar?<\/p>\n
-NO SUPORTO ALS HUMANS!!!!!-he cridat, fora de mi.<\/p>\n
La manada ha vingut a tranquil\u00b7litzar-me.<\/p>\n
-No sentis odi,Elm\u00e4. L’odi \u00e9s aquell sentiment que fa tornar a les persones dolentes i perverses, sense cor, amb la necessitat de crear accions horribles. Cadasc\u00fa coneix l’odi per una ra\u00f3 diferent, per\u00f2 tots acaben igual. No sentis odi si no vols ser com elles. No sentis odi, sols amor.<\/p>\n
Aleshores, m’he adormit.<\/p>\n
\u2014————–\u2014————–<\/p>\n
Avui ens hem despertat d’hora i hem seguit caminant. Nevava, i aix\u00f2 em fa estar contenta. A m\u00e9s, an\u00e0vem a visitar l’arbre on, la manada, quan vaig n\u00e9ixer, hi va marcar el signe que em distingeix. All\u00e0 hi ha assenyalats tots i cada un dels llops que formem la\u00a0 manada, cada un, amb una marca diferent. Em moria de ganes de veure’l, no l’he vist mai. A m\u00e9s, vull veure la meva marca. Diuen que \u00e9s la marca que em descriu. Que diu com ser\u00e9. Cap a quarts d’una hi hem arribat. S\u00e9 veure l’hora gr\u00e0cies al sol. De sobte, la mare d’Elkm\u00fcr ha parat.<\/p>\n
-Marxem. Cap a la dreta-Ha dit.<\/p>\n
I l’arbre? I el bosc?<\/p>\n
La resposta m’ha arribat a les orelles. De sobte, un brunzit i davant dels meus ulls, un arbre caient.<\/p>\n
Humans. Estaven tallant el meu arbre. M’he girat cap a la manada i he corregut a abra\u00e7ar-me a la mare d’Elkm\u00fcr al mateix temps que se m\u2019escapava un sanglot.<\/p>\n
\u2014————–\u2014————–<\/p>\n
Ja som a febrer i cada cop tinc m\u00e9s por dels humans. Per sort, no ens hem topat amb cap m\u00e9s, per\u00f2 salto al m\u00ednim soroll. Fa temps que ja no recordo\u00a0 el seu llenguatge. No massa. Crec que me’n vaig oblidant. Avui he intentat presentar-me amb les paraules\u00a0 que utilitzava.<\/p>\n
No m’ha sortit, i complaguda, he somrigut.<\/p>\n
-\u2014————–\u2014————<\/p>\n
29 de febrer:<\/p>\n
Avui ja hem arribat al bosc de Ostmarka. Falten pocs dies per al mar\u00e7. Ja han comen\u00e7at a sortir les mores i amb l’Elkm\u00fcr n’hem degustat unes quantes.<\/p>\n
\u2014———————————<\/p>\n
1 de mar\u00e7:<\/p>\n
Avui m’ha passat una cosa molt estranya. Camin\u00e0vem per la vegetaci\u00f3, quan, de cop i volta ha aparegut un nen hum\u00e0. He cridat i cridat fins que se\u2019m’ha acabat la veu.<\/p>\n
Per\u00f2 cap llop semblava espantat. No ho he ent\u00e8s, ten\u00edem un nen hum\u00e0 davant dels musells!!! He escoltat el meu cor bategant-me fort. No em podia tranquil\u00b7litzar.<\/p>\n
De sobte, el nen hum\u00e0 se m’ha desplomat als peus i ha comen\u00e7at a plorar. Aleshores he esclatat:<\/p>\n
-Qu\u00e8 fas aqu\u00ed? Qui ets?\u00a0 No, no matar\u00e0s a cap llop, i no, tampoc talar\u00e0s arbres. Ves-te’n,\u00a0 hum\u00e0, nom\u00e9s sabeu fer mal!!!<\/p>\n
M’he adonat que havia dit tot aix\u00f2 amb paraules, humanes.<\/p>\n
El nen, somicant, m’ha contestat;<\/p>\n
– No \u00e9s veritat!!! No tots som aix\u00ed!! En el m\u00f3n hi ha dolor i r\u00e0bia, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha alegria i amor!!<\/p>\n
Aleshores, m’ha explicat que la seva mare estava molt malalta, a punt de morir, i que una guaridora els havia dit que l’\u00fanic remei era el p\u00e8l de llop, junt amb algunes flors.<\/p>\n
Havien perdut tota esperan\u00e7a fins que ens ha trobat. I, per acabar de conv\u00e8ncer-me, m’ha explicat que ell i la seva mare sempre havien estat\u00a0 en contra de matar animals per diversi\u00f3 i diners, i que tan sols havien talat algun arbre per poder fer llenya i escalfar-se a la cabana on viuen.<\/p>\n
De sobte, dins del meu cor, he sentit una engruna que cada cop es feia m\u00e9s gran de compassi\u00f3. Decidida, he exclamat:<\/p>\n
-Som-hi, t’ajudarem.<\/p>\n
La cara del petit es va il\u00b7luminar.<\/p>\n
\u2014——————————<\/p>\n
La casa del nen hum\u00e0 era petita i similar a la meva, si no fos perqu\u00e8 estava molt m\u00e9s a les fosques. En un llit, just davant la porta d’entrada, hi havia una dona, morena, amb expressi\u00f3 de patiment.<\/p>\n
Se la veia d\u00e8bil i afeblida.<\/p>\n
-Mare, ja venen a ajudar-nos- Va xiuxiuejar el nen.<\/p>\n
-\u2014————–\u2014————<\/p>\n
El Gran Cap em va donar un floc de p\u00e8l seu, que vaig abocar a un recipient amb flors.<\/p>\n
El nen\u00a0 la va abocar, a poc a poc, a la boca de la seva mare.<\/p>\n
La mare es va aixecar. Ja no se la veia d\u00e8bil, sin\u00f3 forta i amb determinaci\u00f3. Fent uns ulls com unes taronges, ella i fill es van abra\u00e7ar. En aquest moment, vaig sentir 2 coses: el plaer d’ajudar la gent i el sentiment de fer un amic em van omplir el cor d’alegria.<\/p>\n
\u2014—————————<\/p>\n
Avui sento que he canviat. No ho s\u00e9 explicar, per\u00f2 tinc aquest sentiment.<\/p>\n
Explicar\u00e9 el que m’ha passat.<\/p>\n
Est\u00e0vem a punt d’arribar al bosc on els llops i jo passar\u00edem mig any fins que torn\u00e9s l’hivern. Jo caminava pensativa i confosa, per al nou sentiment que havia crescut dins meu.<\/p>\n
De sobte, he sentit un crit, potent i poder\u00f3s, de patiment, per\u00f2 tamb\u00e9 d’alegria.\u00a0 No ho sabria explicar, per\u00f2 he tingut la necessitat de dir als llops que calia ajudar aquella persona. No ha calgut. Els llops ja ho estaven fent. Prop d’all\u00e0, en un estable, una mare estava donant a llum. El temps era fred, i hi havia la possibilitat de que el beb\u00e8 nasqu\u00e9s mort. Els llops han protegit i proporcionat escalfor a la dona. Poc despr\u00e9s, ha nascut el beb\u00e8. M’ha mirat, amb els ulls rodons, i m’ha somrigut. Ha explorat el m\u00f3n amb la mirada\u00a0 per primera vegada, ha mirat a la mare, i ha tornat a somriure. M’he sentit la persona m\u00e9s feli\u00e7 del m\u00f3n.<\/p>\n
No sabria dir\u00a0 perqu\u00e8, per\u00f2 he tingut la sensaci\u00f3 que aquella dona\u00a0 era , potser, jo en el futur. I gr\u00e0cies a la nostra ajuda, ha arribat una nova \u00e0nima de\u00a0 l’univers.<\/p>\n
MIG ANY M\u00c9S TARD\u2026<\/p>\n
Torna a ser hivern<\/p>\n
Avui torno. Veur\u00e9 els meus pares, i el poble que vaig abandonar fa un any.<\/p>\n
He canviat. No s\u00e9 si ning\u00fa em reconeixer\u00e0. Hem trigat 2 mesos a arribar al meu poble. He vist\u00a0 la meva cabana. De dins, han sortit la meva mare i el meu pare. He sentit com les ll\u00e0grimes em sortien dels ulls. He corregut. Em notava com si an\u00e9s a c\u00e0mera lenta. Volia aixoplugar-me als bra\u00e7os dels meus pares. JA. He arribat. Tots dos m’han abra\u00e7at. He mirat al meu pare, despr\u00e9s a la meva mare, i m’he sentit la persona m\u00e9s afortunada per tenir-los a la meva vida. Observant-li els seus ulls cristal\u00b7lins, i amb les \u00faltimes paraules que recordava del meu idioma he exclamat, plorant:<\/p>\n
-Mama, he apr\u00e8s a estimar el m\u00f3n.<\/p>\n
F\u00ed<\/p>\n
El s\u00edmbol i les paraules escrites\u00a0 cap a\u00a0 l\u00b4Elm\u00e4 que estava gravat a l’arbre que es va cremar:<\/p>\n
\u221e
\nS\u00edmbol de l’amor infinit: per a Elm\u00e4, filla d\u00b4Artemis(, entre altres coses, deessa protectora dels llops ) i petita divinitat de l’amor.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Em dic Elm\u00e4 i entenc el llenguatge dels llops. Que jo s\u00e0piga, s\u00f3c l\u2019\u00fanica persona del m\u00f3n capa\u00e7 de parlar amb ells.
\nEn canvi, no entenc els humans. Nom\u00e9s saben causar dolor.
\nTampoc entenc als meus pares perqu\u00e8, efectivament, pertanyen a la ra\u00e7a d\u2019humans. No suporto ser-ho,… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":4314,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[29,143],"tags":[206,139],"class_list":["post-4312","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada","category-revinstiana","tag-creacio-artistica","tag-revinstiana"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4312","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4312"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4312\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4391,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4312\/revisions\/4391"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4314"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4312"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4312"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4312"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}