<\/p>\n
Hola!, soc l’Aina, tinc 16 anys, i visc a Madrid. Per\u00f2 no t’explicar\u00e9 la meva biografia, t’explicar\u00e9 una hist\u00f2ria real. Estic anant cap a casa\u00a0 dels meus avis, en la ciutat de Santander, suposo que em quedar\u00e9 tota la Setmana Santa, totes les vacances. Fa poquet va morir la meva mare, i jo mai vaig arribar a con\u00e8ixer al meu pare. El meu somni \u00e9s ser ballarina professional, m\u2019encanta la dansa, sobretot la dansa contempor\u00e0nia. Em quedar\u00e9 tota la Setmana Santa aqu\u00ed, per\u00f2 a mitjans de Setmana Santa, torno a Madrid, i despr\u00e9s torno a seguir amb el que queda de vacances. Torno a Madrid perqu\u00e8, com he dit abans, m\u2019encantaria ser ballarina, i a mitjans de Setmana Santa, fan un c\u00e0sting, i escolliran a la millor ballarina per participar en el musical m\u00e9s important de l\u2019any. Ara mateix estic en l\u2019avi\u00f3 viatjant fins a Cant\u00e0bria. Ja falta poc per arribar, en 20 minuts suposo que arribar\u00e9 all\u00e0. Hi ha una senyora que est\u00e0 repartint begudes, crec que \u00e9s de la tripulaci\u00f3. S\u2019est\u00e0 apropant a mi, m\u2019est\u00e0 mirant, de la manera m\u00e9s sospitosa que et podries imaginar. La seva respiraci\u00f3 \u00e9s molt estranya, per\u00f2 millor no la miro. S\u2019est\u00e0 apropant a mi, accelera el pas, el meu cor crec que va a 200\u202fkm\/h. Nom\u00e9s m\u2019ha dit que s\u2019han acabat les begudes, crec que soc una mica dram\u00e0tica. Ja veig l\u2019aeroport de Cant\u00e0bria, estic arribant. Quina emoci\u00f3!<\/p>\n
M\u2019est\u00e0 esperant la meva \u00e0via amb un somriure c\u00e0lid. \u00c9s la millor \u00e0via que es podria imaginar. Em va donar una abra\u00e7ada molt forta. Vam anar cap a casa seva i li vaig explicar com me n’havia anat el viatge. Fa poquet, la meva \u00e0via Gertrudis, es va mudar a una caseta al mig del bosc. Caseta, caseta no \u00e9s, per mi \u00e9s una mansi\u00f3, per\u00f2 pensa que jo visc en piset molt petit a Madrid. Ella em va acompanyar cap a la meva habitaci\u00f3, la casa \u00e9s molt gran, i la meva habitaci\u00f3 \u00e9s molt petita, per\u00f2 per estar 1 setmana no est\u00e0 tan malament. Vaig mirar per la finestra, hi ha un paisatge molt bonic, les muntanyes, un prat verd, un sol espectacular. Vaig desfer la meva maleta, vaig col\u00b7locar-ho tot als petits armaris, vaig sortir de la meva habitaci\u00f3 i vaig cridar:<\/p>\n
– Adeu, \u00e0via!, surto a explorar una estona, d’aqu\u00ed a una hora torno!<\/p>\n
-Xata, vine aqu\u00ed, que et donar\u00e9 un obsequi fant\u00e0stic que t\u2019ajudar\u00e0 a buscar el que trobes-. Vaig sentir que l\u2019\u00e0via cridava des de la cuina.<\/p>\n
-Vaig!- Vaig baixar r\u00e0pidament cap a la cuina. Vaig trobar a l’\u00e0via Gertrudis asseguda en\u00a0 una cadira plena de coixins. M\u2019hi vaig acostar t\u00edmidament. L\u2019\u00e0via Gertrudis, portava una pedra de color vermell a la m\u00e0. Me la va entregar i em va fer un pet\u00f3 sonor d\u2019aquells que fan m\u00e9s soroll que un tren frenant. Vaig sortir de la cuina amb la pedra i vaig sortir al pati. El pati era molt gran, molt m\u00e9s gran que la casa, tenia una porteta de ferro molt petita. Vaig travessar la porta i vaig mirar al meu voltant. Vaig sentir un soroll molt fort que venia des de la part alta d\u2019un arbre. Em vaig espantar, i el cor se’m va accelerar. Vaig veure un paper tacat enganxat en un arbre. Es podia distingir una imatge, una imatge d\u2019un tigre. Un tigre. Repeteixo, un tigre. El pitjor no \u00e9s que hi hagi una foto d\u2019un tigre, sin\u00f3, que el busquen, que s\u2019ha escapat d\u2019un zool\u00f2gic que est\u00e0 a molt a prop de casa l\u2019\u00e0via Gertrudis. Un tigre. En qualsevol moment m’agafa un atac. Haig de tornar a casa. Torno a sentir un cop dalt de l\u2019arbre, com sigui un tigre em canvio de pa\u00eds. Doncs no, no era un tigre sin\u00f3 una nena. Una nena amb r\u00ednxols, una nena semblant a la Margaret, una nena que anava amb mi a prim\u00e0ria, per\u00f2 no era ella, suposo que haur\u00e0 crescut en \u2026\u2026 anys. Em va mirar va obrir la boca per dir alguna cosa, per\u00f2 no va sonar cap so. Vaig obrir els ulls, un hospital? Qu\u00e8 ha passat? Hola? No veig a ning\u00fa, nom\u00e9s un hospital, no hi ha infermeres, no hi ha ning\u00fa<\/p>\n
-Hola? Hola? Que hi ha alg\u00fa?- Vaig dir. No va haver-hi resposta, l\u2019\u00fanic que va respondre va ser un eco, i una nena amb r\u00ednxols. Una nena amb r\u00ednxols, la mateixa nena que vaig veure fa res. Com que fa res? Porto a l\u2019hospital quant de temps? 5 dies!! Qu\u00e8?? I\u00a0 la meva \u00e0via Gertrudis, s\u2019ha oblidat de mi. Si us plau, iaia, no t\u2019oblidis de mi. Jo no s\u00e9 on estic, b\u00e9 s\u00ed, hi ha un hospital, no t\u00e9 sentit\u2026 No pot ser, haig d\u2019estar somiant, no, no, no, si us plauuu. Avui s\u00f3n les proves de ball del musical, no, no, no, no pot ser, si us plauuu. Em vaig aixecar del llit de l\u2019hospital, vaig c\u00f3rrer cap a la porta de l\u2019habitaci\u00f3, tancada. Finestra, tancada. Ahhhhh. Vaig cridar. La nena de r\u00ednxols estava a l\u2019altra banda del meu llit.<\/p>\n
-Obrem les portes- Vaig dir. Ella em va mirar i va obrir la porta. Vaig anar cap a la porta, vaig sortir i vaig c\u00f3rrer fins ca la Gertrudis. Ja estava molt a prop de casa, estava arribant. Vaig picar la porta, no vaig obtenir resposta. Vaig tornar a picar, no resposta. Vaig pensar a entrar per la finestra, i com soc molt obedient, vaig fer cas al meu cervell, vaig pujar per la finestra. Estava perdent molt de temps. Havia d\u2019actuar r\u00e0pidament, i la finestra era la millor opci\u00f3 en aquell moment. Vaig entrar vaig agafar les meves coses i vaig demanar un taxi, per\u00f2 no va arribar res. Adeu al meu futur, adeu.<\/p>\n
Vaig tornar desanimada cap a casa l\u2019\u00e0via, estava l\u2019\u00e0via Gertrudis pelant patates. M\u2019hi vaig acostar.<\/p>\n
-Hola! On estaves?- Em va preguntar la iaia Gertrudis sense mirar-me.<\/p>\n
-A un hospital, un all\u00e0 a la muntanya- Li vaig dir desanimada i cansada.<\/p>\n
-Hospital? No hi ha cap hospital per aqu\u00ed- Va dir amb un to espantat<\/p>\n
-Qu\u00e8?, \u00e9s igual, marxo a dormir dem\u00e0 ja ser\u00e0 un gran dia- Vaig dir molt cansada un altre cop. Dem\u00e0? He dit dem\u00e0? Si s\u00f3n nom\u00e9s les 3 de la tarda. \u00c9s igual, jo marxo cap al llit, dem\u00e0 o despr\u00e9s, ser\u00e0 un dia millor, o aix\u00f2 vaig pensar.<\/p>\n
Em vaig aixecar en mitjanit i vaig veure la nena dels r\u00ednxols .S\u00ed, *Margaret, com una companya meva de prim\u00e0ria. Com deia, la Margaret em va mirar amb els seus ulls, ulls color avellana. Tenia uns ulls preciosos la veritat. Em va mirar amb aire encuriosit i em va\u00a0 somriure c\u00e0lidament. La vaig mirar espantada, que feia all\u00e0 la Margaret! Em vaig aixecar del llit i vaig pr\u00e9mer les meves mans.<\/p>\n
-Que fas aqu\u00ed! A la meva habitaci\u00f3! Veste\u2019n, deixa de seguir-me!- Li vaig cridar, i al segon em vaig penedir.\u00a0 Em va mirar amb aire trist i em va llen\u00e7ar una pedra. Va sortir corrent. Sense pensar-m’ho ni dos cops, vaig sortir corrent darrere seu. Em va portar al mig de la muntanya i va desapar\u00e8ixer entre la boira. Vaig pregar perqu\u00e8 torni, per\u00f2 era massa lluny. Vaig sentir un so. Era la Margaret! Mentida, era el tigre. Vaig voler cridar, per\u00f2 no podia, no em donava la veu per cridar. De sobte vaig veure la Margaret amb el tigre. Mai m\u2019havia fixat en el fet que la Margaret tenia la mateixa piga que jo. Era jo! Des de sempre havia estat jo.<\/p>\n
<\/p>\n
*Escriure nena dels r\u00ednxols \u00e9s una paraula molt llarga per a mi, i apareix molt en aquesta hist\u00f2ria aix\u00ed que li direm Margaret<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\nHola!, soc l’Aina, tinc 16 anys, i visc a Madrid. Per\u00f2 no t’explicar\u00e9 la meva biografia, t’explicar\u00e9 una hist\u00f2ria real. Estic anant cap a casa\u00a0 dels meus avis, en la ciutat de Santander, suposo que em quedar\u00e9 tota la Setmana Santa, totes les vacances. Fa… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":4318,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[143],"tags":[206,139],"class_list":["post-4305","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revinstiana","tag-creacio-artistica","tag-revinstiana"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4305","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4305"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4305\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4306,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4305\/revisions\/4306"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4318"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4305"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4305"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4305"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}