{"id":4281,"date":"2026-04-28T12:46:20","date_gmt":"2026-04-28T10:46:20","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/?p=4281"},"modified":"2026-04-28T12:48:24","modified_gmt":"2026-04-28T10:48:24","slug":"mes-enlla-del-mite-la-realitat-dauswitch","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/portada\/mes-enlla-del-mite-la-realitat-dauswitch\/","title":{"rendered":"M\u00e9s enll\u00e0 del mite: La realitat d’Auswitch"},"content":{"rendered":"

Auswitch va ser el m\u00e9s letal de molts camps de concentraci\u00f3 constru\u00efts per partidaris nazi durant la Segona Guerra Mundial. Per entendre Auswitch, \u00e9s necessari saber que la principal ideologia nazi era l\u2019erradicaci\u00f3 de \u201craces inferiors\u201d a l\u2019alemanya. Una de les \u201craces\u201d que m\u00e9s odiava Adolf Hitler, l\u00edder del Reich alemany, eren els jueus. Ir\u00f2nicament, ell venia d\u2019una fam\u00edlia de pare jueu, per\u00f2 Hitler no el suportava perqu\u00e8 havia tractat molt malament a la seva mare. Tot i no estar confirmat, hi ha la possibilitat que aix\u00f2 fos el principi d\u2019un odi irracional que acabaria conduint a una Segona Guerra Mundial.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Prisoners of Osventsim (Auschwitz) death camp.<\/figcaption><\/figure>\n

Abans de ser convertit en un camp de concentraci\u00f3, Auswitch era una pres\u00f3 per a presoners de guerra russos i polonesos. Per\u00f2 l’any 1941 un tren de bestiar, el primer de molts, va arribar al camp amb 999 jueves joves i solteres. Elles s\u2019havien presentat volunt\u00e0riament al govern pensant que anaven a treballar en una f\u00e0brica de sabates durant tres mesos. Les supervivents d\u2019aquell primer tren expliquen la confusi\u00f3 que van sentir al descobrir que el tren on havien de viatjar nom\u00e9s tenia una superf\u00edcie de palla on dormir i en sentir als soldats nazis escridassar-les de mala manera.\u00a0<\/span><\/p>\n

En l’arribar al camp les van alinear, entraven de cinc en cinc en unes barraques on els presoners de guerra els rapaven el cap i els hi tatuaven un n\u00famero al canell<\/strong>. La primera jueva a qui li van tatuar va obtenir el n\u00famero 1000, simbolitzant una nova era, les presoneres seg\u00fcents els hi van tatuar els n\u00fameros consecutius. Les van deixar en una altra barraca, on no hi havia m\u00e9s que fems de cavall, durant la nit. Al mat\u00ed seg\u00fcent, una noia va demanar als soldats que la retornessin a casa, que no suportava viure en aquell lloc. Els soldats van riure i se la van emportar. Cap de les supervivents recorda haver-la vist mai m\u00e9s.\u00a0<\/span><\/p>\n

En els llibres d\u2019hist\u00f2ria, reportatges, etc, es diu molt r\u00e0pidament la freda xifra de 6 milions de morts<\/strong> (nom\u00e9s en camps d\u2019extermini), dels quals 1,1 milions van ser des de Auswitch, la realitat \u00e9s que tots aquells jueus i jueves eren germans, germanes, pares, mares, tiets, tietes\u2026 I la majoria nadons o nens petits, ja que no els servien per treballar. Si ja era dur sobreviure, imagineu les poques ganes de continuar endavant sabent que tot el que tenies en aquest m\u00f3n est\u00e0 destru\u00eft, que aquelles persones que havies portat al m\u00f3n se’ls havia acabat la vida abans que comenc\u00e9s. Edith Eger supervivent del primer tren, explica que se’ls feia impossible de comptar les morts volunt\u00e0ries del camp de part d\u2019aquelles que encara eren vives, per\u00f2 el seu esperit estava trencat del tot.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

Cap a finals de la guerra, el 1944, les presoneres d\u2019Auswitch es van adonar del que estava passant. Lluny d\u2019estar esperan\u00e7ades, totes sentien el mateix temor que les anaven a cremar juntament amb el camp per esborrar les proves dels seus crims. Les seves pors no eren infundades, els soldats alemanys feia setmanes que ruixaven amb petroli els voltants del camp i revisant les armes de foc. Durant aquells dies noies del primer i segon tren que portaven gaireb\u00e9 tres anys tancades van decidir que si morien ho farien com i quan elles volguessin i van c\u00f3rrer cap a les tanques electrificades<\/strong> del camp. Tot i aix\u00f2, els Nazis mai van arribar a cremar Auswitch, tot i que s\u00ed que ho van fer en altres camps, es van limitar a fer-les caminar pel gelat terra a marxa for\u00e7ada per reorganitzar-les en altres camps de concentraci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019uns mesos va arribar l\u2019esperada alliberaci\u00f3 per part dels aliats. Va ser un moment alegre per a les supervivents, per\u00f2 alhora sabien que tot all\u00f2 que havien perdut no tornaria, i per tant tenien sentiments oposats. \u201cTothom plorava, ll\u00e0grimes d\u2019alegria o de tristesa, per\u00f2 tothom plorava\u201d, frase d\u2019un soldat angl\u00e8s el dia de l\u2019alliberaci\u00f3 del camp Bergen-Belsen. Nom\u00e9s sabem de sis supervivents del primer tren, Edith Eger, Eva Schloss, Rena Kornreix, Danka Kornereix, Elsa Goldchmidt i Jana Steineroba. Segurament hi hauria alguna m\u00e9s, per\u00f2, tot i aix\u00f2, no arriba al 10% del total de dones arribades en aquell primer tren.<\/span><\/p>\n

Auschwitz, un s\u00edmbol de l’horror de l’Holocaust, representa la culminaci\u00f3 de la ideologia nazi que pretenia erradicar les races considerades “inferiors”, especialment els jueus, que van patir una brutal deshumanitzaci\u00f3 des del moment en qu\u00e8 van arribar al camp. La hist\u00f2ria d’aquestes dones, que van arribar amb esperances i somnis, esdev\u00e9 un record esgarrif\u00f3s de la capacitat humana per a l’odi i de la necessitat urgent de recordar i aprendre d’aquests cap\u00edtols atro\u00e7os de la hist\u00f2ria.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una de les \u201craces\u201d que m\u00e9s odiava Adolf Hitler, l\u00edder del Reich alemany, eren els jueus. Ir\u00f2nicament, ell venia d\u2019una fam\u00edlia de pare jueu.… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":4288,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[29,143],"tags":[181,139],"class_list":["post-4281","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada","category-revinstiana","tag-cultura","tag-revinstiana"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4281","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4281"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4281\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4291,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4281\/revisions\/4291"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4288"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4281"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/instiana\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}