{"id":19464,"date":"2022-05-17T11:10:09","date_gmt":"2022-05-17T09:10:09","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insserradenoet\/?page_id=19464"},"modified":"2024-12-30T23:06:04","modified_gmt":"2024-12-30T22:06:04","slug":"artnoet","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insserradenoet\/artnoet\/","title":{"rendered":"Art Noet"},"content":{"rendered":"\n\n\n
\u00bfEn qui\u00e9n se ha convertido JACK?\u00a0<\/b><\/p>\n

En 1888 un ni\u00f1o de cabello largo y blanco hasta los hombros, un ojo rojo y el otro azul y una boca grande con una sonrisa grabada en ella estaba buscando comida en el cubo de basura del callej\u00f3n de atr\u00e1s de un restaurante. Mientras Jack recog\u00eda un trozo de pan bien grande cuando el cocinero sali\u00f3 de la puerta trasera, agarr\u00f3 a Jack por el cuello, lo lanz\u00f3 al suelo y comenz\u00f3 a darle patadas -aunque sea basura es de mi propiedad y no te permito que lo comas ni que te lo lleves- dijo el hombre gordo y con botas de cuero. Jack comenz\u00f3 a ver al hombre de un color rojo, ya que el ni\u00f1o pod\u00eda ver las emociones de la gente en colores gracias a su hojo rojo. -Lo siento, lo siento- dijo Jack. Nno volver\u00e9 a hacerlo, te lo suplico no me hagas da\u00f1o. El color del hombre cambi\u00f3 a amarillo \u201ces el color de superioridad\u201d pens\u00f3 Jack -coge el pan y vete y no vuelvas por aqu\u00ed- dijo.<\/span><\/p>\n

Per seguir llegint, cliqueu aqu\u00ed<\/a>.<\/td>\n

\n

L’Adri\u00e0 Navarro<\/strong> \u00e9s alumne de 1r d’ESO.<\/p>\n

Tinc 13 anys, ja de petit vaig comen\u00e7ar a aficionar-me a llegir amb les hist\u00f2ries fant\u00e0stiques de Ger\u00f3nimo Stilton, que encara m\u2019agraden, i aix\u00ed vaig comen\u00e7ar a escriure petites hist\u00f2ries despr\u00e9s de llegir molt, i agafar idees de les diferents maneres d\u2019escriure.<\/p>\n

Aquesta petita mostra de Jack \u00e9s una versi\u00f3 molt suau, que he adaptat per publicar aqu\u00ed, per\u00f2 la original \u00e9s un text molt m\u00e9s\u00a0 \u201cCreepy\u201d, dur, en que no et quedes impassible.<\/p>\n

Escriure no em ve de fam\u00edlia, per\u00f2 tinc un besavi que \u00e9s molt especial, ell pinta quadres, \u00e9s un artista, i a vegades fa r\u00e8pliques de les obres ic\u00f2niques, incorporant-hi transformacions en color. Tamb\u00e9 t\u00e9 una col\u00b7lecci\u00f3 de figuretes de personatges de diferents etapes hist\u00f2riques, en una vitrina, que m\u2019encanta admirar.<\/p>\n

Jo voldria arribar a ser un professional de la literatura, publicar i que em paguin per les obres. Ara estic pensant d\u2019escriure una novel\u00b7la per cap\u00edtols, de fantasia i m\u00e0gia, que el seu contingut enganxi a nens de 7 a 10 anys.<\/p>\n

Actualment m\u2019estic inclinant a llegir Magnum Chase, que ja \u00e9s m\u00e9s per adults, i t\u00e9 l\u2019empremta interessant\u00edssima de la cultura n\u00f2rdica.<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n\n\n\n\n\n\n
\n

L’Arnau Mas Cenamor<\/strong> ha fet aquest meravell\u00f3s retrat femen\u00ed.<\/p>\n

L\u2019Arnau \u00e9s un alumne de 2n d\u2019ESO molt aficionat a dibuixar, ja li ve de petit, sempre ha anat provant de dibuixar personatges i coses que li criden l\u2019atenci\u00f3, incl\u00fas les que veu a les pel\u00b7l\u00edcules, s\u00e8ries o v\u00eddeos. Ha anat investigant i buscant els materials que l\u2019ajuden a aconseguir l\u2019efecte que vol donar en els seus dibuixos: carbonet, ceres… Ell diu que dibuixar \u00e9s com fer una recepta de cuina: tu busques els ingredients i la fas!<\/p>\n

L\u2019Arnau vol transmetre que \u00e9s una afici\u00f3, que si a tu t\u2019agrada una cosa la facis, no diguis \u00abno puc\u00bb, \u00abno en s\u00e9\u00bb…comences i ho fas!<\/p>\n<\/td>\n

\"\"<\/td>\n<\/tr>\n
La gran afici\u00f3 de la Berta Rota<\/strong> de 4t d’ESO \u00e9s l’atletisme. Va comen\u00e7ar participant en\u00a0cross<\/span>\u00a0escolars des dels\u00a03<\/span> anys. Explica que c\u00f3rrer li\u00a0d\u00f3na<\/span>\u00a0una bona sensaci\u00f3: “M’allibera dels pensaments, dels problemes”. Ho enfoca tot cap al seu objectiu i no hi ha res m\u00e9s que la distregui. Afegeix que el millor \u00e9s que aquesta activitat li\u00a0d\u00f3na<\/span>\u00a0\u00e8xits personals que no s\u00f3n escolars.
\nPuntualitza que quan corres depens molt de tu mateixa: “\u00c9s per aix\u00f2 que m’agrada, el control que tens sobre el que fas, i si no corres, hi perds tu”\u00a0.<\/span>
\n\u00c9s diferent d’activitat que demana un esport d’equip com seria el futbol, b\u00e0squet… en qu\u00e8 depens molt dels altres. En atletisme tamb\u00e9 formem equips, per\u00f2\u00a0\u00e9s d’una altra manera, va de reptes amb un mateix. Fa poc la Berta va anar al campionat d’Espanya a Burgos gr\u00e0cies\u00a0al fet que\u00a0el seu equip va quedar ben posicionat al Campionat de Catalunya, els cinquens\u00a0classificats.
\nLa Berta continua: “L’atletisme no nom\u00e9s \u00e9s c\u00f3rrer, hi ha altres disciplines interessants:\u00a0cross<\/span>\u00a0i\u00a0trail<\/span>\u00a0que jo tamb\u00e9 faig, i a m\u00e9s javelina, perxa, salt d’al\u00e7ada, de llarg\u00e0ria…”
\n“A casa m’animen molt, i els agrada que jo tingui el meu m\u00f3n de l’esport, i clar, jo tamb\u00e9 n’estic molt contenta.”<\/td>\n		\"\"<\/p>\n

Per veure un v\u00eddeo de la Berta cliqueu aqu\u00ed<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n

Em dic Aina Camprub\u00ed<\/strong> i soc alumna de 1r d’ESO. Jo, des de sempre he tingut el meu diari i he escrit tot el que em passa pel cap, aix\u00f2 s\u00ed, nom\u00e9s escric el que penso de veritat.
\nA m\u00e9s d’escriure, expresso els meus sentiments cantant, ballant, dibuixant… encara que a vegades siguin idees dels altres, jo ho visc i experimento a la meva manera i amb el meu cos.
\nAquesta part d’expressi\u00f3 art\u00edstica ja em ve de fam\u00edlia: tinc una tieta que fa ballet cl\u00e0ssic, i una altra que fa hip-hop, una cosina que es dedica al teatre, la dansa i el ball. Tots els meus avis fan cant coral, la meva \u00e0via \u00e9s escriptora i a m\u00e9s fa teatre, la meva mare va fer jazz, per\u00f2 no s’hi va acabar dedicant.
\nCom em ve? Jo m’inspiro sovint cap al tard, entre la tarda i la nit, escric quan estic tranquil\u00b7la.
\nEl que faig \u00e9s apuntar-ho en qualsevol moment, en diversos dispositius, sempre hi tinc una carpeta que es diu “Reflexions” i llavors \u00e9s quan explico el que sento.
\nA vegades escric hist\u00f2ries, ja ho feia de petita, tot el dia, \u00faltimament intento treballar en una novel\u00b7la, quan estic m\u00e9s inspirada.
\nJo volia ser guionista de cine, incl\u00fas tinc fet el gui\u00f3 d’una\u00a0peli<\/span>, que en part, vam rodar abans del confinament.
\nM’encanten els musicals, tot m’ha sortit arran del teatre, la dansa el cant… \u00e9s el que em dona vida.<\/p>\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/td>\n
\n
\n

Cada dia quan em llevo desitjo que sigui de nit per poder refugiar-me amb un cop i un altre en els meus somnis, somnis que s\u00f3n la vida que desitjo, que les coses bones no tenen final<\/span> i que nom\u00e9s tenen un principi. A mi m’agradaria que tot fos com visc en els somnis, per aix\u00f2 m’agradaria dormir fins sempre, dormir, refugiar-me en un lloc que tot \u00e9s perfecte, per\u00f2 no pot ser. Desitgem coses de la mentida, els somnis son mentida i ens enganyen a tots. Ens passem la vida desitjant i no gaudint el que tenim a davant, sigui bo o dolent, per\u00f2 \u00e9s aix\u00ed i no ho podem canviar. Perqu\u00e8 la realitat no sempre \u00e9s el que desitgem.<\/p>\n

04\/11\/23<\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
H\u00edpica! Fa dos anys l’Anna Baraut<\/strong> i la Paula Carrillo<\/strong> es van decidir a anar a muntar a cavall juntes, va ser just quan l\u2019institut va organitzar la jornada esportiva i van anar a Vilaformiu.<\/span> \u201cAquell dia ens va agradar, i com una \u201cconya\u201d\u00a0 ens vam apuntar\u201d<\/span><\/i>, diuen.<\/span><\/p>\n

A la Paula muntar li d\u00f3na la sensaci\u00f3 de gust, sentir-se damunt del cavall, per\u00f2 sent una mica de por pensant si el cavall far\u00e0 algun comportament inesperat.<\/span><\/p>\n

L\u2019Anna se sent tranquil\u00b7la, \u201c<\/span>Em distrec, en aquestes estones nom\u00e9s penso en el cavall i jo, en com ens compenetrem, i ja no hi ha res m\u00e9s.<\/span><\/i>\u201d<\/span><\/p>\n

La Paula veu a venir que no podr\u00e0 continuar gaire temps m\u00e9s perqu\u00e8 el curs vinent no li combinaran els horaris, encara que voldria continuar-ho m\u00e9s endavant.<\/span><\/p>\n

L\u2019Anna es planteja de continuar anant-hi si no est\u00e0 gaire atabalada pels estudis, encara que no sigui tan sovint.<\/span><\/p>\n

Parlant de la possibilitat d\u2019entrar en el m\u00f3n de la competici\u00f3 aclareixen:<\/span> \u201cNosaltres tenim un nivell b\u00e0sic i no tenim l\u2019edat per competir, per\u00f2 ens agradaria poder-ho fer m\u00e9s endavant, seria emocionant\u201d<\/span><\/i>.<\/span><\/p>\n

Elles recomanen la h\u00edpica perqu\u00e8 hi veuen moltes avantatges per a si mateixes i per a altres persones, i ens posen un exemple:<\/span> \u201cEls nens amb dificultats d\u2019algun tipus que fan hipoter\u00e0pia, connecten amb el cavall com nosaltres i aquest afecte, aquesta relaci\u00f3, \u00e9s una sensaci\u00f3 que t\u2019omple\u201d.<\/span><\/i><\/td>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00bfEn qui\u00e9n se ha convertido JACK?\u00a0 En 1888 un ni\u00f1o de cabello largo y blanco hasta los hombros, un ojo rojo y el otro azul y una boca grande con una sonrisa grabada en ella estaba buscando comida en el cubo de basura del callej\u00f3n de atr\u00e1s de un restaurante. Mientras Jack recog\u00eda un trozo […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-19464","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insserradenoet\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19464","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insserradenoet\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insserradenoet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insserradenoet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insserradenoet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19464"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insserradenoet\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19464\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20140,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insserradenoet\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19464\/revisions\/20140"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insserradenoet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19464"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}