Portàvem setmanes esperant aquest moment i per fi hem aconseguit tot el que necessitàvem per fer realitat el nostre petit somni. Tot va començar amb la curiositat d’en Toni per voler saber exactament com es reprodueixen els peixos, arrel d’estar estudiant el mètode científic. Un altre estudiant, l’Àlex va plantejar llavors la seva hipòtesi entorn aquesta qüestió i va dir: “els peixos es reprodueixen deixant les femelles els seus ous al fons del mar i el mascle els fecunda” i jo vaig contestar: “Sí, i què us sembla si ho estudiem i confirmem aquesta resposta? Potser podríem valorar la possibilitat de portar els peixos a la nostra aula i estudiar la seva reproducció en persona?”. “Uaaa! Sí, profe eso sería genial!” Va contestar en Toni.
Així que vam posar fil a l’agulla i vam començar a buscar informació dels tipus de peixets dels quals podríem observar la reproducció, material necessari per allotjar-los a la nostra aula, pressupost i finançament. Una feinada, però molt gratificant perquè teníem un propòsit clar.
Un cop recollida tota la informació i cadascuna de les dades necessàries per tirar endavant el nostre projecte, vam escriure una carta per correu electrònic a la secretària del nostre institut, la Imma. En temps de confinaments potser no és gaire bona proposta, vam pensar, però vam decidir que li explicaríem igualment la nostra idea tronada i li vam demanar finançament. La Imma, ens va contestar amb molt d’entusiasme que recolzava la nostra iniciativa. No les teníem totes però la seva resposta favorable ens va alegrar infinitament. Així que gràcies a aquest suport i l’assessorament incondicional del venedor de la secció d’animals del centre verd de Girona, que ens atén sempre que tenim algun dubte, ja fa dies que ja tenim allotjats els peixos a la nostra aula.
Constantment eduquem amb molts factors d’incertesa i ara que estem immersos en una crisi sanitària sense precedents encara més, però això no ens ha d’impedir viure l’institut com un espai físic on podem continuar generant aprenentatges i coneixements que alimentin l’interès, la curiositat i el desenvolupament personal dels nostres estudiants.
Jo volia explicar el mètode científic de manera abstracte i teòrica però a en Toni aquest mètode el va evocar a preguntar-se com es reprodueixen els peixos en uns paràmetres més concrets, partint de les seves curiositats. Aquesta realitat que acabo de descriure és un fet molt recurrent en les aules i la resposta del docent podria ser, entre altres, dir-li a l’estudiant que això ara no toca, que ho busqui a internet, o bé posar en valor aquesta curiositat i donar-li lloc tot estirant del fil dels coneixements previs d’aquest alumne, compartir-los amb el grup i portar-los al nivell del desenvolupament potencial desitjat.
Partint de la reproducció d’aquest tipus de peixos, que per cert tenen una reproducció molt semblant a la nostra ja que la fecundació és interna i quan les femelles es reprodueixin les seves cries sortiran ja desenvolupades en forma de peixets, a diferència d’altres peixos de reproducció externa que es reprodueixen per ous, hem acabat estudiant les parts del cos d’aquests peixos, la seva alimentació, el seu hàbitat i fins i tot altres éssers vius com uns cargols minúsculs que han aparegut amagats en una planta de l’aquari, i un munt de continguts més, tots ells sorgits de les observacions que fem diàriament de la seva vida a la peixera.
Els guppys, lluny d’haver-se convertit en les nostres mascotes, han esdevingut els nostres companys d’aula. Abans de començar les classes sempre els anem a veure, els donem de menjar i registrem tota observació que fem.
Allò fascinant d’aquesta activitat, a nivell acadèmic, és que continuarem aprofundint en la vida d’aquest peixos i qualsevol aspecte que estudiem d’ells ens portarà a parlar de nosaltres. Estudiar la reproducció dels peixos interpel·la la nostra reproducció, observar les parts del seu cos ens farà mirar el nostre, analitzar la seva alimentació ens portarà a parlar de com és la nostra i així successivament de manera que a mesura que anem coneixent la seva vida també ens anirem coneixent a nosaltres mateixos. És una gran sort poder veure’ns reflectits en els altres éssers vius i en l’entorn que ens envolta.
Ah! per cert! Si un dia us voleu venir a emmirallar en els nostres guppys només ens ho heu de dir. Estarem encantadíssims de rebre-us i de compartir amb vosaltres tot el que hem descobert fins ara.
Nadia El Fatimy
Psicopedagoga del SIEI
Departament d’Orientació