«El 14 de novembre vaig trepitjar per primer cop l’Institut Ramon de la Torre, que em cau ben a prop de casa, però fins aleshores no havia tingut l’oportunitat d’entrar-hi. La rebuda i l’acollida ha sigut, des del minut zero, excepcional, de la mateixa manera que ho ha sigut la flexibilitat d’adaptar-se a les necessitats o als imprevistos que m’han pogut sorgir durant aquests quatre mesos, aproximadament. Tant l’equip directiu com el docent m’han fet sentir molt a gust en tot moment, i el caliu acollidor que es desprèn al centre fa que les 170 hores de pràctiques es facin més amenes. Des de la Universitat Rovira i Virgili també m’ho han posat fàcil, atès que la primera opció o localitat que vaig triar va ser Torredembarra i no hi va haver cap inconvenient perquè fos així.

He pogut entrar a les aules i observar la manera de treballar d’alguns professors i d’ensenyar diverses matèries, tant relacionades amb el meu àmbit —llengua i literatura catalana— com d’altres que no hi tenen a veure. Per tant, he passat hores a les classes de l’assignatura de català en els quatre cursos d’ESO i els dos de Batxillerat, i també a optatives més específiques com Comprensió Lectora —a 1r d’ESO— o Literatura Catalana i Creació Literària —a Batxillerat—, i d’altres que no van tan lligades, com l’optativa Emocions —de 3r d’ESO. A més, en un dels últims dies de pràctiques hem sortit del centre amb alumnes d’ESO, de Batxillerat i de Cicles per anar al Casal de Torredembarra i presenciar una xarrada en motiu del Dia de la Dona.

En aquesta pila d’hores de pràctiques, he pogut impartir alguna classe al primer curs de l’etapa de secundària i aplicar la intervenció didàctica que forma part del meu Treball de Fi de Màster. He optat per treballar l’expressió oral en català en els grups del Veler, el Llaüt i el Rai i, d’aquesta manera, apropar-me a la realitat de l’alumnat d’avui en dia. A partir de l’ensenyament lúdic i posant el focus d’atenció en la parla, l’objectiu ha estat fomentar les converses en català i, de rebot, millorar l’agilitat, l’espontaneïtat i la fluïdesa que, de tant en tant, s’arracona.

D’aquests mesos m’emporto aprenentatge i persones: tant alumnes que ara em veuen pel carrer i s’aturen a saludar-me, com professors que han compartit amb mi la seva manera de fer, com de la Dolors —la meva tutora—, que m’ha guiat i obert al món de la docència.»

Anna Flores Rimbau