L\u2019UNIVERS<\/strong><\/p>\nSempre he pensat en com \u00e9s l\u2019univers,
\nUn jard\u00ed, ple de diferentes flors
\nRepresentant cada planeta d\u2019un color
\nOn hi ha una flor en mig,
\nLa que lliga amb les arrels totes les estrelles<\/p>\n
Un mon fant\u00e0stic, ple de llibertat
\nOn es pot pensar i desconnectar<\/p>\n
Quantes vegades he intentat gaudir,
\nGaudir la sensaci\u00f3 d\u2019estar en l\u2019univers
\nD\u2019estar en un mon paral\u00b7lel desconegut
\nUn mon on poques persones podran arribar<\/p>\n
M\u2019aixeco cada dia amb el sol il\u00b7luminant
\nPensant, que hi haur\u00e0 en el m\u00e9s enll\u00e0?
\nUn m\u00e9s enll\u00e0 infinit, que ves a saber qui hi habitara<\/p>\n
\u00c9s com un portal misterios
\nQue nom\u00e9s amb una clau pots obrir
\nPerqu\u00e8 si no, no el podr\u00e0s descobrir<\/p>\n
L\u2019univers, una ra\u00f3 m\u00e9s per explorar-lo
\nEstimar-lo i cuidar-lo<\/p>\n
En els meus ulls,
\n\u00c9s projecten les ganes que tinc,
\nD\u2019omplir-me la pell d\u2019estrelles i constel\u00b7lacions<\/p>\n
LA MARTA I LES 5 FLORS<\/strong>
\nHi havia una vegada en un poble de les muntanyes, una nena, la Marta de 14 anys
\nque vivia amb la seva \u00e0via i el seu pare.
\nLa fam\u00edlia estava vivint en una situaci\u00f3 cr\u00edtica, ja que el seu pare no tenia feina, i
\nl\u2019\u00e0via estava malalta. La Marta havia escoltat que hi havia una llegenda molt antiga
\nque deia que hi havia cinc flors m\u00e0giques al bosc. Aquelles flors tenien un poder
\nmolt gran. La llegenda deia que aquella persona que aconsegueixi a recollir totes
\nles flors i poder formar un ram de flors amb elles, tindria la gran sort de poder
\ndemanar cinc desitjos, un per cada flor.
\nVa recordar que el seu pare tenia un pergam\u00ed on explicava la llegenda, i un mapa on
\nse suposava que creixien les flors.
\nSense pensar-s’ho dues vegades, va comen\u00e7ar a guardar les coses necess\u00e0ries en
\nuna motxilla, com per exemple, aigua, menjar, roba per si feia fred a la nit, i algunes
\ncoses m\u00e9s. Per\u00f2 es clar, la cosa m\u00e9s important: el mapa i la llegenda.
\nVa decidir sortir l’endem\u00e0 al mat\u00ed, ja que faltava poc perqu\u00e8 es fes de nit. Al dia
\nseg\u00fcent, es va llevar molt d’hora, va agafar les seves coses, i va sortir, per\u00f2 es va
\nrecordar d’escriure una nota pel seu pare i la seva \u00e0via, perqu\u00e8 no es preocupessin
\nmolt, i va comen\u00e7ar el seu cam\u00ed.
\nVa mirar el mapa, deia que la primera flor estava a dins d’una cova amb forma de
\ntriangle, i que per arribar a ella hauria de caminar riu amunt fins veure dos arbres en
\nforma de cor, si els veia, sabria que estava a prop.
\nVa comen\u00e7ar a caminar pensant en les coses que demanaria. Que la seva \u00e0via es
\ncur\u00e9s, que el seu pare trob\u00e9s feina, viure en unes condicions millors…
\nVa caminar durant dues hores, i va trobar aquells dos arbres, es va posar molt feli\u00e7, i
\nva continuar. Entre dos arbres molt alts, va veure aquella misteriosa cova. No s’ho
\nva pensar dues vegades i va entrar. Tot semblava normal fins que va veure que hi
\nhavia una tauleta que connectava els dos cantons, ja que en aquell tros no hi havia
\nterra. Va comen\u00e7ar a passar per damunt, i va arribar a l’altre costat. Hi havia com
\nuna caixa al fons del tot, la va obrir, i va trobar la majestuosa flor brillant. Se la va
\nguardar a la motxilla i va continuar el seu cam\u00ed.
\nAl mapa posava que la segona flor se situava darrere d’una cascada a la falda de la
\nmuntanya dels corbs. A la Marta no li agradaven els corbs, per\u00f2 cap cosa evitaria
\nque la Marta abandon\u00e9s el seu prop\u00f2sit.<\/p>\nVa sortida de la cova i es va posar en cam\u00ed a la cascada. No va trigar molt a arribar
\nja que no estava lluny d\u2019on ella estava. Va quedar amb uns ulls com unes taronges
\nal veure la cascada, ja que era una meravella. No volia perdre m\u00e9s temps, i va
\nentrar. No va trigar a trobar-la ja que brillava com un sol, era espectacular. Se la va
\nguardar a la motxilla i va continuar el seu cam\u00ed cap a la vall dels Sons. Es deia aix\u00ed
\nperqu\u00e8 el que deies ressonava per tot arreu.
\nMentre caminava, Es comen\u00e7ava a fer de nit, i va decidir buscar algun lloc on passar
\nla nit. Es va enfilar a un arbre, ja que a la nit hi ha animals bastant perillosos. Va
\ntrobar un lloc for\u00e7a c\u00f2mode, va posar una manta i es va dormir. Al apar\u00e8ixer el sol
\nes va aixecar, va baixar de l’arbre i va seguir el seu cam\u00ed. No va trigar molt a trobar
\nla vall, va comen\u00e7ar a buscar fins que va trobar un caminet molt estrany. El va
\nseguir i la va portar fins uns arbres molt bonics i uns arbustos molt peculiars, va
\nmirar entre ells i la va trobar, la flor m\u00e0gica i majestuosa de la llegenda. Se la va
\nficar a la motxilla i va mirar en el mapa el seg\u00fcent dest\u00ed. En el mapa posava que la
\nseg\u00fcent flor es trobava en el punt m\u00e9s alt de la muntanya dels Estels. I va comen\u00e7ar
\nla caminada. El que li va costar m\u00e9s no va ser trobar la, sin\u00f3 pujar-la, ja que era una
\nmuntanya molt alta. Va trigar molt en pujar fins a dalt per\u00f2 ho va aconseguir. A l’estar
\na dalt va descansar una mica i va comen\u00e7ar a buscar. Mentre estava buscant va
\ntrobar un esquirol, i li va semblar que anava directament a algun lloc, no s’ho va
\nrepensar i el va seguir.
\nVa comen\u00e7ar a c\u00f3rrer darrere de l’esquirol i sens dubte la va trobar, al costat d’un
\narbre, com sempre. La va agafar i va mirar el mapa per veure on se situava la
\ncinquena flor, I l’\u00faltima de totes. El mapa deia que estava al costat del llac dels
\nSomnis entre dos arbres, i va comen\u00e7ar la seva \u00faltima ruta. Va arribar al llac per la
\ntarda, va comen\u00e7ar a buscar, aquesta va ser una mica dif\u00edcil, per\u00f2 finalment la va
\ntrobar. Es va posar tan contenta que no s’imaginava. R\u00e0pidament va treure les cinc
\nflors, i les va ajuntar. Al ajuntar-les va explotar una bomba de llum, i d\u2019all\u00e0 va
\napar\u00e8ixer una bella dona que semblava un \u00e0ngel. L\u2019\u00e0ngel li va demanar quins eren
\nels cinc desitjos que volia demanar. La Marta no s’ho va repensar, va demanar que
\nla seva \u00e0via es cur\u00e9s, que el seu pare tingu\u00e9s una feina bona i permanent, que
\ntinguessin una casa molt bonica, que els boscos no estiguessin contaminats i no es
\ncontaminessin m\u00e9s, ja que quan estava buscant les cinc flors va trobar molta brossa
\nllan\u00e7ada pel terra. I l’\u00faltim desig era que totes les persones del seu poble visquessin
\nuna vida c\u00f2moda i agradable, ja que totes les persones del m\u00f3n seria una mica
\nexcessiu.<\/p>\n
L\u2019\u00e0ngel li va dir que gr\u00e0cies pels seus bons desitjos, i va desapar\u00e8ixer. Despr\u00e9s
\nd’aix\u00f2 les flors es van apagar, perqu\u00e8 nom\u00e9s es podien utilitzar una vegada.
\nSeguidament va tornar corrent al seu poble. Al arribar a casa va trobar que la seva
\n\u00e0via semblava estar b\u00e9 de salut, el seu pare tenia un molt bon treball, i la seva casa
\nera incre\u00efble. En veure-la el seu pare va c\u00f3rrer a abra\u00e7ar-la i li va dir – Gr\u00e0cies per
\ntot, filla meva. La Marta estava tan feli\u00e7 que no s’ho podia creure. Va entrar a casa
\nseva, es va asseure al sof\u00e0 i va comen\u00e7ar a explicar al seu pare i la seva \u00e0via, totes
\nles aventures que ha viscut.<\/p>\n
Conte contat,
\nconte acabat,
\ni aixeca la m\u00e0 si t’ha agradat.<\/p>\n
<\/p>\n
LA IMPORT\u00c0NCIA DE TENIR PARES<\/strong><\/p>\nEstem tots asseguts a la classe xiuxiuejant amb el amics. La professora, Marta, ens fa una
\nafirmaci\u00f3 directa:
\n– Resumiu-me la paraula \u201cpares\u201d.
\nLa Carla aixeca la m\u00e0 de seguida.
\n– S\u00f3n les persones que ens cuiden al llarg de la vida. Des que neixem, o fins i tot abans.
\n– Com que abans? – diu en Pol.
\n– S\u00ed – la Carla molt segura – ens preparen un llit on dormir, vigilen molt la salut de la mare,
\ns\u2019asseguren que tinguem roba, en fi, tot un privilegi.
\nEl Llu\u00eds aixeca el dit.
\n– Per mi els pares s\u00f3n unes persones molt importants. S\u00e9 que em recolzaran en totes les
\ndecisions que tri\u00ef, o m\u2019ajudaran a triar-les.
\nl\u2019Ignasi parla sense aixecar la m\u00e0.
\n– Doncs a mi els pares no em diuen res. S\u00ed, em van portar al m\u00f3n, per\u00f2 va ser la seva
\ndecisi\u00f3.
\nComencem a parlar i alguns a cridar. La Marta ens fa callar i li dona el torn de paraula a la
\nSira.
\n– Sira, ens pots explicar la teva experi\u00e8ncia amb els pares?
\nLa Sira es queda en blanc. Em sento molt inc\u00f2moda sabent que la Sira \u00e9s adoptada. Est\u00e0
\nasseguda tres taules darrere meu. Per donar-li suport em giro i li faig que s\u00ed amb el cap. A
\nella li canvia la cara de cop. Us podeu creure que amb un m\u00ednim gest de confian\u00e7a es pugui
\nalliberar tanta pressi\u00f3 de sobre? Ja ho pots ben dir! La Sira respira profundament, i\u2026
\n– Molt b\u00e9, com la majoria de la classe sabeu, s\u00f3c adoptada.
\nPenso que la Sira, sense saber-ho, est\u00e0 a punt de descarregar un m\u00f3n profund que porta a
\nl\u2019esquena des de fa molt de temps. La Sira segueix.
\n– Vivia a Navarra. Els meus pares biol\u00f2gics tenien molts problemes. Entre que eren molt
\njoves, encara estaven estudiant i no tenien prou diners, em van donar en adopci\u00f3. Jo nom\u00e9s
\ntenia 5 anys, per\u00f2 recordo perfectament la cara que tenien. Al cap d\u2019un any el Pere i la
\nCarme em van adoptar. Al principi, em va costar confiar en ells, tot i que es veia que hi
\nposaven molt de la seva part. Els hi agraeixo haver-ho fet, i aix\u00ed haver-me donat una altra
\noportunitat de viure la vida acompanyada d\u2019un ajut enorme. Durant el tr\u00e0mit ho vaig passar
\nfatal. Em sentia sola, desanimada i desprotegida. Aix\u00ed que s\u00ed. Penso que els pares s\u00f3n pilars
\nfonamentals.
\nEs fa un silenci. La paraula \u201cfonamental\u201d em ressona al cervell. Durant aquests 10 segons
\npenso en la relaci\u00f3 que tinc amb els meus pares. La Marta al\u00e7a la veu i jo torno a la Terra.<\/p>\n
– Gr\u00e0cies per compartir una part de la teva vida amb nosaltres, i tamb\u00e9 gr\u00e0cies al teu esfor\u00e7
\nimmens que acabes de fer.
\nEl Bernat diu sense pensar:
\n– Doncs jo no podria conviure amb una mare que no fos\u2026, vaja, la que em va parir.
\n– Des del meu punt de vista – dic jo – la paraula \u201cpares\u201d t\u00e9 un significat molt ampli. Que siguin
\nbiol\u00f2gics o no, no \u00e9s tan important. El que m\u00e9s importa \u00e9s que et donin valors, com
\nl\u2019educaci\u00f3. Que t\u2019ensenyin a comunicar-te amb els altres, que et cuidin i et mimin molt, o
\nque senzillament et facin un pet\u00f3 de bona nit. Una persona que viu amb tu i que et transmet
\ntots aquests principis, jo, la podria considerar pare.
\nDe cop, sona el timbre. Per sort era l\u2019\u00faltima hora. Vaig caminant cap a casa i \u201cxino-xano\u201d
\npenso amb la Sira i amb tot el que hauria patit jo en la seva situaci\u00f3.
\nNom\u00e9s arribar a casa abra\u00e7o molt fort els meus pares, i amb tota la sinceritat del m\u00f3n els
\ndic:
\n– Gr\u00e0cies.<\/p>\n
<\/p>\n
Manresa<\/strong><\/p>\nManresa, ciutat del Cardener.<\/span><\/p>\nAntiga, humida, assolellada i emboirada,<\/span><\/p>\nt’alces erigida sobre el Puigcardener.<\/span><\/p>\nCremada i maltractada mil vegades,<\/span><\/p>\nper b\u00e0rbars i bandolers.<\/span><\/p>\nOmpliren de sang i ll\u00e0grimes els teus estrets carrers.<\/span><\/p>\n\u00a0\u00a1De les teves cendres sempre has resorgit!<\/span><\/p>\nDespr\u00e9s de dos mil anys,<\/span><\/p>\ncontinues en el nostre esperit.<\/span><\/p>\nManresa, ciutat del Cardener,\u00a0<\/span><\/p>\nque t’alces erigida sobre el Puigacardener.<\/span><\/p>\nAQUELL MALE\u00cfT 12 DE MAR\u00c7<\/strong><\/p>\nTot va comen\u00e7ar aquell 12 de mar\u00e7
\na l\u2019institut jo estava,
\nel dia abans
\nque ens van confinar.
\nEstava fent castell\u00e0
\ndijous abans de marxar
\nquan l\u2019Ester, la tutora, ens va avisar
\nque possiblement l\u2019endem\u00e0 no podr\u00edem tornar.
\nI aix\u00ed va ser.
\nEn principi, 14 dies
\no, fins i tot, 3 mesos potser.
\nAix\u00ed anava la melodia
\ndurant tots aquells dies.
\nLa farina, el paper i el llevat
\nvan volar del mercat.
\nLes classes en l\u00ednia van comen\u00e7ar
\ni la festa va acabar.
\nMolts deures setmanals\u2026
\nem vaig agobiar!
\nLes notes van millorar
\ni un pop de la m\u00e0quina 3D vaig guanyar.
\nEls hospitals es van col\u00b7lapsar
\ni els meus avis all\u00e0 atrapats.
\nVa morir molta gent
\na causa d\u2019aquest virus tan dolent.
\nPer sort els meus avis van sortir b\u00e9
\ni alguns altres tamb\u00e9.
\nA les 8, el millor,
\ntots els ve\u00efns, als balcons,
\nper aplaudir els sanitaris
\ncantant a ple pulm\u00f3 \u201cresistir\u00e9\u201d.
\nTot va anar millorant i, per fi,
\nens van deixar sortir!
\nTot i que amb una mascareta a la cara
\ni respectant els 2 metres de dist\u00e0ncia.<\/p>\n
<\/p>\n
El porc<\/strong>
\nOing! Oing! Hola soc un porc,
\nPer a mi la porqueria sempre ha estat
\nUna cosa que alegria m\u2019ha aportat,
\nEl m\u00f3n del fang em dona felicitat
\nI un dia sense ell no m’hagu\u00e9s imaginat.
\nEls humans em maten per menjar
\nA mi aix\u00f2 m\u2019ha decepcionat
\nJo la vida la s\u00e9 valorar
\nI la perdo nom\u00e9s per a la seva necessitat.
\nCrec que la vida en llibertat seria m\u00e9s bonica,
\nLa vida en cautiberi \u00e9s molt avorrida
\nI un porc, la llibertat, l\u2019erradica,
\nPerqu\u00e8 sin\u00f3 disfrutes, quan mors, s\u2019acaba la partida.
\nPer\u00f2 no em preocupa, perqu\u00e8 s\u00e9 que aix\u00f2 canviar\u00e0
\nLa tristesa, entre nosaltres, no abunda,
\nEls humans als porcs al porc no mataran
\nI sentirem una alegria m\u00e9s profunda!<\/p>\nA QU\u00c8 LI DIEU AMOR?<\/strong>
\nA qu\u00e8 li dieu amor? A il\u00b7lusionar?
\nA dir que s\u00ed a un, \u201ct\u2019enrotllaries amb mi?\u201d per despr\u00e9s
\nenviar a aquesta persona a la merda?
\nA sortir amb una persona i llen\u00e7ar-li floretes a totes
\nhores, que si \u201cets el millor que m\u2019ha passat\u201d, que si
\n\u201cmai et deixar\u00e9\u201d. I despr\u00e9s, quan et
\ndeixa o la deixes, ja l\u2019est\u00e0s criticant?
\nA qu\u00e8 li dieu amor? A dir \u201ct\u2019estimo\u201d a
\nuna persona i despr\u00e9s, quan aquesta no et fa
\ncas, dir-li el mateix a una altra?
\nA qu\u00e8 li dieu amor? A que la persona
\nque vols se\u2019n va de vacances i li
\ndiguis \u201cet trobo a faltar\u201d dia rere dia
\ni quan torna ja no et fa cas i passes?
\nA qu\u00e8 li dieu amor? A penjar hist\u00f2ries
\namb la teva parella i despr\u00e9s penjar
\nhist\u00f2ries posant indirectes que
\nprefereix a una altra persona abans que a tu?
\nSi a aix\u00f2 li dieu amor, fiqueu-me els
\ndits a la boca que vomito totes les
\npapallones que tinc a l’est\u00f3mac<\/p>\nM\u00d3N SUBTERRANI<\/strong>
\nL\u2019hivern estava acabant la Marta i la Raquel estaven passejant pel bosc nevat,
\nmirant com, a poc a poc, la neu s\u2019anava desfent per la llum del sol i el bon temps
\nque portava la primavera.
\nLa Marta va veure de lluny un lloc d\u2019herba humida i va demanar a la Raquel d\u2019anar a
\nseure all\u00e0, ja que estava cansada de tant caminar.
\nEs van asseure i quan ho van fer, el terra es va obrir de cop, aix\u00f2 va provocar que la
\nMarta la Raquel caiguessin per un tobogan molt llarg. Mentre baixaven pel tobogan
\nanaven veient coses fant\u00e0stiques que no es veien a la superf\u00edcie.
\nEls n\u00favols eren espuma, el sol tenia forma de bombeta, al fons es veien unes
\nmuntanyes d\u2019aquelles que t\u2019imagines a les hist\u00f2ries de fades, volaven un munt de
\npapallones amb ales extravagants. Des del tobogan tamb\u00e9 es podia veure un riu
\namb uns peixos m\u00e9s acolorits dels que veiem el dia a dia.
\nPassat un temps, van arribar a la superf\u00edcie i, en tocar l\u2019herba, van notar que era
\nmolt m\u00e9s fina i suau, quasi com si fos artificial. Van decidir anar a donar una volta
\nper buscar una forma de sortir d\u2019aquell lloc, encara que la idea de quedar-se all\u00e0
\ntampoc les disgustava.
\nEstaven caminant per un cam\u00ed de rajoles grogues. Al voltant hi havia arbres amb
\nfulles verdes. Van passar pel costat d\u2019una roca i va sortir un petit home. Els va oferir
\nanar a casa seva, cosa que elles van acceptar, ja que no tenien refugi.
\nQuan van arribar a casa del petit home, van anar a l\u2019habitaci\u00f3 que en Robert (era el
\nnom del petit home) els havia dit.
\nVan passar tres mesos buscant una manera de tornar a casa, per\u00f2 com m\u00e9s temps
\nbuscaven, m\u00e9s raons trobaven per quedar-se.
\nUn dia recollint fruita es van trobar unes escales fetes de fulles. En veure-les es van
\nalegrar molt, per\u00f2 a l\u2019hora es van posar tristes, ja que all\u00f2 significaria que haurien de
\nmarxar d\u2019aquell lloc que tant els agradava.
\nVan estar parlant durant molta estona intentant decidir si es quedaven o tornaven a
\ncasa. Van tornar a la casa que compartien amb en Robert per explicar-li el que
\nhavien trobat i el que havien decidit fer. Havien decidit quedar-se!!
\nAix\u00f2 va alegrar molt en Robert, tant que va comen\u00e7ar a cridar i a saltar.
\nAix\u00ed va ser com la Marta, la Raquel i el Robert van ser feli\u00e7os vivint en el seu petit
\nm\u00f3n subterrani.<\/p>\nEL PORTAL MISTERI\u00d3S<\/strong>
\nEm vaig despertar de matinada, de cop i volta. Recordo que abans de despertar-me
\nvaig somiar que queia d\u2019un l loc molt alt i , quan anava a caure, alg\u00fa m\u2019agafava en
\nbra\u00e7os. No recordo res m\u00e9s. Quan vaig obrir els ulls r\u00e0pidament i i nstant\u00e0niament,
\nvaig anar a mirar l \u2019hora, eren l es 04:11 de l a matinada. Com que tenia molta son, no
\nvaig tardar a tornar-me a adormir profundament. Era un dissabte, i com que l es
\nprofessores de l \u2019institut no ens van donar deures, ni ex\u00e0mens per fer, vaig decidir fer
\nalguna activitat diferent.
\nEm vaig aixecar del l lit amb ganes de donar un volt. Llavors sense pensar-m\u2019ho dues
\nvegades, vaig posar-me el primer que vaig trobar i vaig sortir de casa sense cap
\ndest\u00ed en concret.
\nQuan j a portava una bona estona caminant, vaig veure un cam\u00ed per anar a un bosc
\nque mai havia vist. Quan entro, a l \u2019instant noto com que estic sola, que no hi ha
\nning\u00fa al meu voltant. Van passar 30 minuts i cada cop m\u00e9s anava augmentant el fred
\ni l a temperatura anava baixant per moments. Va arribar un moment que j a no podia
\nm\u00e9s amb el fred i vaig comen\u00e7ar a c\u00f3rrer fins a trobar una casa. Aquella casa que
\nvaig veure al fons era gegant i sense cap dubte vaig tocar el timbre.
\nLa porta es va obrir sola i vaig entrar preguntant si hi havia alg\u00fa. La casa era molt
\ndiferent a l es altres, no hi havia cuina, ni menjador, ni l lits. Quin tipus de casa era
\naquella! Tota l a casa era un j ard\u00ed. Com no vaig poder controlar l es ganes
\nd\u2019inspeccionar aquell l loc, vaig fer uns quants passos i vaig notar un aire molt fred.
\nL\u2019\u00faltim que recordo \u00e9s veure com un portal m\u2019arrossegava i em transportava a un l loc
\nmolt diferent. No s\u00e9 quant temps vaig estar adormida o i nconscient, per\u00f2 quan em
\nvaig despertar, vaig veure a l a meva \u00e0via que havia mort feia 2 anys i mig a causa
\nd\u2019una malaltia. Era al meu costat acariciant-me, semblava un somni. En veure-li l a
\ncara i nstant\u00e0niament, vaig comen\u00e7ar a recordar el somni de l a darrera nit, era ella
\nqui m\u2019agafava quan queia!
\nDespr\u00e9s, tot el que va passar a continuaci\u00f3, va passar molt r\u00e0pid. La meva \u00e0via amb
\nles seves mans va obrir un portal i gual que havia vist abans i , abans de l len\u00e7ar-m\u2019hi
\nes va acomiadar amb un gran somriure. Vaig sortir del portal i em va transportar
\ndirectament a l a porta de casa meva.
\nVaig al\u00b7luciar, per\u00f2 realment sabia que el que m\u2019acabava de passar era real i que
\nhavia estat una gran experi\u00e8ncia tornar a veure com somreia!
\nF\u00cd!!!<\/p>\nEl cirerer davant de casa <\/b><\/u><\/span><\/p>\nAl temps de les cireres, ens en va donar moltes,<\/span><\/p>\nI abans de l\u2019hivern, ja era mort.<\/span><\/p>\nEm va saber greu haver-lo d\u2019arrencar,<\/span><\/p>\nI plantar un altre arbre al seu lloc.<\/span><\/p>\n\u00c9s com si, amb el fruit que ens donava,<\/span><\/p>\nVolgu\u00e9s acomiadar-se deixant bon record.<\/span><\/p>\nEra massa bo. No nom\u00e9s era un arbre;<\/span><\/p>\nEra de casa. I vam saber-ho massa tard.<\/span><\/p>\n\n
Hereus del tron<\/strong><\/p>\nEl conseller general estava caminant amb la seva lluent armadura, coberta d\u2019or, i una capa de color carmes\u00ed quasi arrossegant-se per terra. Tenia un drac lluent a la part frontal de la seva cuirassa. El seu germ\u00e0 petit Arthis va anar corrent al seu costat. Ell tamb\u00e9 vestia una armadura que podria valer perfectament m\u00e9s de dues-centes monedes d\u2019or. Malgrat aix\u00f2, no era tant valuosa com la del conseller. Doncs no nom\u00e9s era el conseller general del rei, sin\u00f3 tamb\u00e9 era l\u2019hereu de Dragonsland, un dels nou territoris que formaven l\u2019illa de la qual era l\u2019\u00fanica extensi\u00f3 de terra del que tenien const\u00e0ncia.<\/p>\n
\u2013Qu\u00e8 \u00e9s el que vols Arthis? \u2013pregunt\u00e0 l\u2019Arthion, sense girar-se per contemplar el seu germ\u00e0.<\/p>\n
\u2013Tinc males not\u00edcies, el rei ha mort. Ha estat una mort r\u00e0pida, amb poc patiment. El mestre Hirth no ha sabut explicar qu\u00e8 ha causat la forta malaltia.<\/p>\n
\u2013I digues, on est\u00e0 la mala not\u00edcia?<\/p>\n
\u2013Nostre rei ha mort.<\/p>\n
\u2013Ai, germ\u00e0. Que poc en saps de pol\u00edtica.<\/p>\n
Sense el menor dubte el coneixement de l\u2019Arthion superava al del seu germ\u00e0. Ell ja havia passat set anys a la cort, assessorant al rei. Mentre que l\u2019Arthis tan sols portava vora any i mig a la capital.<\/p>\n
\u2013Tenim un rei que ha mort a una jove edat, sense fills. No tenim un hereu clar i totes les fam\u00edlies de nobles reclamaran el tron. Seria una greu decisi\u00f3 no treure\u2019n part.<\/p>\n
\u2013No ho entenc. Malgrat no tenir fills, el tron hauria de recaure amb son germ\u00e0.<\/p>\n
\u2013No t\u00e9 perqu\u00e8. El seu germ\u00e0 reclamar\u00e0 el tron. Aqu\u00ed tens la primera casa. Per\u00f2 la reina tenia un parentiu m\u00e9s directe amb el rei i el seu germ\u00e0 s\u2019oferir\u00e0 per governar, ja que les dones no es poden seure en el tron daurat. Ja en tens dues. A m\u00e9s, els Lithlen tampoc perdran l\u2019ocasi\u00f3 de governar. Ja s\u2019han manifestat v\u00e0ries vegades en que volen arribar al poder. Ja tens una guerra amb un m\u00ednim de tres fam\u00edlies. Per cert, qu\u00e8 \u00e9s aquest pergam\u00ed?<\/p>\n
\u2013\u00c9s el testament del rei. L\u2019anava a portar a la sala del consell de la corona.<\/p>\n
\u2013A veure \u2013va dir agafant-lo i preparant-se per recitar el petit pergam\u00ed\u2013.<\/p>\n
Jo el rei Kient III, de la casa Tirth de Righter, <\/em><\/p>\nreclamo el meu dret a\u00a0escollir un hereu <\/em><\/p>\ndigne de governar el meu territori. <\/em><\/p>\nAnomeno a\u00a0Korther, de la casa Tirth de <\/em><\/p>\nRighter,<\/em> hereu de l\u2019illa i dels nou grans<\/em><\/p>\nterritoris.<\/em><\/p>\nKient Tirth III<\/em><\/p>\nDe cop enrotll\u00e0 el pergam\u00ed de nou i el va deixar caure en una de les torxes que cobrien les llises parets de l\u2019estret passad\u00eds. El conseller obr\u00ed la boca amb l\u2019intent de pronunciar alguna cosa. Per\u00f2 es va veure incapa\u00e7, ja que, de cop, aparegu\u00e9 sir Hilgh, gran amic del germ\u00e0 del difunt rei Kient.<\/p>\n
\u2013Per cert, qu\u00e8 tal est\u00e0 anant amb la teva nova esposa? \u2013<\/strong>pregunt\u00e0, mirant de re\u00fcll al seu possible enemic\u2013. Us vau casar fa un mes.<\/p>\n\u2013Va bastant b\u00e9. Encara ens estem coneixent.<\/p>\n
\u2013I ja est\u00e0 prenyada?<\/p>\n
El jove de Dragonsland neg\u00e0 amb el cap.<\/p>\n
\u2013Recorda\u2019m per qu\u00e8 el nostre pare et va casar amb una Dragonshigh.<\/p>\n
\u2013Dragonshigh i Dragsroar s\u00f3n les dues cases m\u00e9s grans i tenen m\u00e9s de la meitat del poder de Dragonsland. El pare ens va casar per ajuntar les dues cases i assegurar-se que no es revoltin i poder comptar amb les seves tropes.<\/p>\n
\u2013Per tant saps que un fill seria la manera d\u2019aconseguir el seu suport. I, combinant-ho amb l\u2019altra conversa, potser entens per qu\u00e8 \u00e9s tant important.<\/p>\n
\u2013Pretens anar a la guerra? \u2013pregunt\u00e0 l\u2019Arthis.<\/p>\n
Sense donar-se compte, ja estaven en la sala del tron. Era alta, amb un sal\u00f3 rectangular, fet d\u2019unes rajoles de color beix. En el fons hi havia un tron, fet d\u2019or, que estava situat en una tarima a la que s\u2019accedia a trav\u00e9s d\u2019una escala de cinc segurs esglaons. El rectangle estava envoltat, pels laterals, d\u2019unes columnes immenses, que tenien unes filigranes a la part superior. El nostre protagonista s\u2019ajup\u00ed, aguantant-se en un mur que no feia m\u00e9s de tres pams i que aguantava les columnes.<\/p>\n
\u2013Al nostre rei, jo sempre li deia el mateix: el tron \u00e9s una roda. Quan en mort un dona una volta. Normalment cau en el seu fill, per\u00f2 a vegades gira a favor d\u2019una altra casa. Potser ja ha arribat hora que caigui al nostre favor.<\/p>\n
\u2013Repassa els nombres, no tenim tants soldats! \u2013digu\u00e9 el germ\u00e0 entre crits.<\/p>\n
\u2013Ho he fet. Si la teva dona pot arribar a portar descend\u00e8ncia, ens podem assegurar trenta mil. Podem prometre als Tylen tot el territori dels Lithlen. I tamb\u00e9 podem comptar amb Rothler i amb la casa Stirdlen. Sumen dos-cents mil soldats.<\/p>\n
\u2013Ho dubto molt.<\/p>\n
El que encara era conseller es don\u00e0 la volta i es trob\u00e0 amb aquell que havia intentat evitar feia cinc minuts.<\/p>\n
\u2013Perqu\u00e8 no arribareu al tron viu \u2013digu\u00e9 l\u2019intr\u00fas, desenfundant la seva espasa.<\/p>\n
Immediatament l\u2019Arthion tragu\u00e9 la seva espasa de la funda i comen\u00e7aren a combatre. En un moment ja es podia veure la superioritat del que era el conseller. Tots dos havien estat entrenats per un mestre d\u2019armes, per\u00f2 nom\u00e9s un mostrava un destresa impressionant. Brandava la seva espasa, amb empunyadura d\u2019or, amb una precisi\u00f3 immesurable. Per\u00f2, l\u2019intr\u00fas li plantava cara. El germ\u00e0 menor tragu\u00e9 el seu punyal. Era brillant, fet d\u2019un perfecte aliatge i totalment equilibrat.<\/p>\n
\u2013Arthion!<\/p>\n
El guerrer segu\u00ed les instruccions del seu germ\u00e0 i s\u2019acot\u00e0. Immediatament l\u2019Arthis llen\u00e7\u00e0 el seu punyal, que impact\u00e0 en la gola de sir Hilgh. Per culpa del rebombori, entr\u00e0 la policia del palau.<\/p>\n
\u2013No us apropeu, si no voleu ser els seg\u00fcents \u2013amena\u00e7\u00e0.<\/p>\n
S\u2019aprop\u00e0 al tron, amb ulls d\u2019ambici\u00f3. Era un tron innecess\u00e0riament alt. Tot estava fet d\u2019or. La part on s\u2019asseia el rei, era llisa i la resta estava coberta d\u2019uns filaments que li atorgaven la seva bellesa. Tenia uns bra\u00e7os perfectament rectes. L\u2019Arthion estava acariciant aquell seient, que l\u2019\u00fanic que superava el seu cost econ\u00f2mic era el poder que atorgava. De cop, el jove guerrer es don\u00e0 la volta i s\u2019assegu\u00e9 en el tron, repenjant els seus bra\u00e7os en els del seient d\u2019or.<\/p>\n
\u2013Ara jo ja no s\u00f3c el conseller general del rei. Ara, jo s\u00f3c el rei.<\/p>\n
PELUIXOS<\/strong>
\nP<\/strong>er qu\u00e8 volen que us abandoni,
\ndespr\u00e9s de tants anys al meu costat?
\nE<\/strong>xactament 15 quasi 16,
\ns\u00f3n els que m\u2019heu escoltat i les ll\u00e0grimes eixugat.
\nL<\/strong>legeixo contes de fades, m’agrada jugar i divertir-me.
\nVosaltres preferiu comentar “ha de madurar”
\nU<\/strong>s veig a tots treballant i estressats,
\nsi cr\u00e9ixer comporta aix\u00f2, ja us en podeu oblidar.
\nI<\/strong> tinc pors, a la foscor, a les notes finals,
\nal meu futur, al fons del mar i engegar la llum sense mirar.
\nX<\/strong>ocolata en podr\u00e9 menjar quan sigui gran?
\nO haur\u00e9 de fer dieta, per no engreixar-me?
\nO<\/strong>s (Us) ho dic de veritat, cada cop ho veig m\u00e9s clar,
\n\u00e9s de fruita aix\u00f2 de madurar.
\nS<\/strong>\u00f3c una noia i ho vull disfrutar,
\ndeixeu de dir-me que ja no \u00e9s hora de jugar.<\/p>\n <\/p>\n
A su vera<\/strong><\/p>\nA su vera, verita, vera,<\/span><\/p>\nconoc\u00ed yo la primavera.<\/span><\/p>\nDesde ese d\u00eda para mi ella fue la primera.<\/span><\/p>\n\u00a1Oh! \u00a1Pers\u00e9fone!\u00a0<\/span><\/p>\nOjal\u00e1 tus ojos la vieran.<\/span><\/p>\n\u00bfQu\u00e9 podr\u00eda yo entregarte en ofrenda?<\/span><\/p>\n\u00a1Aunque mi vida pidieras!<\/span><\/p>\nPor el amor eterno de ella,<\/span><\/p>\nmi bella doncella.<\/span><\/p>\n <\/p>\n
\u00a1Y t\u00fa, diosa Afrodita!\u00a0<\/span><\/p>\n\u00bfNo contemplas mi alma en pena,<\/span><\/p>\nque por su amor yo dar\u00eda mi vida entera?<\/span><\/p>\n\u00a1Despojadme de mis penas!\u00a0<\/span><\/p>\n\u00a1Clemencia!<\/span><\/p>\nQue yo quiero pasar toda la vida\u00a0<\/span><\/p>\na su vera, verita, vera.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Graella premis 2021 Aqu\u00ed podeu consultar alguns dels textos guanyadors en el Certamen literari de Sant Jordi 2021 MIR\u00c1NDOME AL ESPEJO Me despierto y me miro al espejo, un escalofr\u00edo que recorre mi cuerpo. Sufrimiento que con una sonrisa escondo, angustiada en el infierno me encuentro. Observando los placeres prohibidos, un nudo aparece en mi […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":10388,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6410","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insquercus\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6410","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insquercus\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insquercus\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insquercus\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insquercus\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6410"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insquercus\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6410\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insquercus\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10388"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insquercus\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6410"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insquercus\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6410"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insquercus\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6410"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![](\"https:\/\/lh3.googleusercontent.com\/pw\/ACtC-3fpbQ97rHjqsUKJbKk4JDF21fjRC4WG8Y_sTRWb04c9TLdQEwjVJfBaEOpquITAPzdn0ZVSjpNCqQe5BvSkIj2uV8DdoXdKPpNJYIbSPBBAayI17sFrubs_ghSqOcb-egi1OqAboPboZ5GJnZmoiYU4yQ=w1010-h568-no?authuser=0\")
<\/p>\n