{"id":9513,"date":"2018-03-08T08:14:52","date_gmt":"2018-03-08T07:14:52","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/?p=9513"},"modified":"2018-03-15T17:31:17","modified_gmt":"2018-03-15T16:31:17","slug":"en-femeni","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/el-far-dhipatia\/grups\/en-femeni\/","title":{"rendered":"EN FEMEN\u00cd…"},"content":{"rendered":"

Avui volem retre homenatge a les dones. En especial a les dones m\u00fasic.<\/p>\n

Artistes\u00a0en ocasions ignorades per la hist\u00f2ria i que demostren la capacitat de lluitar contra el context hist\u00f2ric i social on han viscut i expressar-se musicalment amb un talent digne d\u2019admiraci\u00f3.<\/p>\n

En ocasions, com Sophie Carmen Eckhardt, Alicia de Larrocha …. han estat\u00a0 reconegudes al llarg del m\u00f3n i hem vist\u00a0com el seu treball i talent anaven molt m\u00e9s enll\u00e0 del que mai haguessin imaginat.<\/p>\n

L\u2019alumnat de tercer curs ha estat treballant sobre la vida i la obra d\u2019algunes d\u2019aquestes artistes i avui en publiquem el seu treball.<\/p>\n

MARIA LEJ\u00c1RRAGA<\/h3>\n

Per Paula Tura<\/strong><\/h3>\n
\n

\u201cQui s\u2019ha retirat, a l\u2019hora del triomf, per deixar-te a tu tota la vanagl\u00f2ria?<\/span><\/i><\/p>\n

Qui ha fet el silenci entorn teu, per qu\u00e8 no se sent\u00eds res m\u00e9s que la teva veu?\u201d<\/span><\/i><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La gran escriptora Maria Lej\u00e1rraga, va n\u00e9ixer a la Rioja al 1874 i va morir al 1974 a Buenos Aires.<\/span><\/p>\n

Mar\u00eda Lej\u00e1rraga va n\u00e9ixer en una fam\u00edlia acomodada i va rebre una educaci\u00f3 que li va permetre exercir de mestra. No obstant aix\u00f2, no li va ser f\u00e0cil amb la societat en qu\u00e8 va cr\u00e8ixer, tancada per a les dones. Al 1899, es van casar l\u2019escriptor Gregorio Mart\u00ednez Sierra i Mar\u00eda Lejarrga. Es per aquest motiu el fet que moltes de les seves obres, d\u2019ella, estiguessin a nom del seu home. Encare que tamb\u00e8 era per el fet que quan Mar\u00eda Lej\u00e1rraga va ensenyar-los la seva primera obra \u201c<\/span>opera prima\u201d<\/span><\/i> als seus pares, en canvi de felicitar-la i estar orgullosos d\u2019ella, la van rebre amb fredor i indifer\u00e8ncia. \u00a0Tot hi aix\u00f2, es rumorejava qui era la veritable autora de totes aquelles obres.<\/span><\/p>\n

Al 1953, es va publicar \u201c<\/span>Gregorio y yo: medio siglo de colaboraci\u00f3n\u201d<\/span><\/i>, Lej\u00e1rraga va fer p\u00fablic que era ella, l’autora veritable de la majoria de les obres atribu\u00efdes al seu marit. La parella Mart\u00ednez Sierra, van promoure i impulsar\u00e0 l\u2019iniciativa de fundar una revista liter\u00e0ria com \u201c<\/span>Vida moderna\u201d, \u201dHelios\u201d, \u201dRenacimiento\u201d…<\/span><\/i>Tamb\u00e9 van tradu\u00efr obres de Santiago Rusinyol i William Shakespeare. Cap al 1922, es van separar per\u00f2 la col\u00b7laboraci\u00f3 entre ells encare continu\u00e1. Mar\u00eda li seguia enviant les seves obres i ell hi posava el seu nom. L\u2019aportaci\u00f3 de Mar\u00eda Lej\u00e1rraga a la m\u00fasica tamb\u00e8 va ser molt rellevant per els llibrets que va crear ella. Va compondre grans obres amb Amadeu Vives, Conrado del Campo, Vicent Lle\u00f3 i d\u2019entre altres el compositor m\u00e9s important de la vida de l\u2019escriptora, Manuel de Falla.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s tard, al 1933 Mar\u00eda Lej\u00e1rrga es va unir al grup PSOE on va dedicar completament a la vuida pol\u00edtica i social. I per aix\u00f3 va arribar a ser \u201cdiputada a cortes\u201c. Mar\u00eda Lej\u00e1rraga, va participar activament en la propaganda electoral, juntament amb els dem\u00e9s candidats per\u00f2 sobretot amb Fernando de los R\u00edos. Aquesta intrigant i potent hist\u00f2ria est\u00e0 escrita en el seu llibre <\/span>\u201cUna mujer por caminos de Espa\u00f1a\u201d<\/span><\/i> o <\/span>\u201cEl defensor de Granada\u201d<\/span><\/i>, on ens explica els enfronataments dels propietaris contra<\/span> els socialistes. <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

SOPHIE CARMEN\u00a0ECKHARDT-GRAMATT\u00c9<\/strong><\/h3>\n

Per Adri\u00e0 Veganzones i Alexis P\u00e9rez<\/strong><\/h4>\n

\"\"<\/a>Sophie Carmen Eckhardt-Gramatt\u00e9, va n\u00e9ixer al 6 de gener del 1899 en Mosc\u00fa, R\u00fassia i va morir el 2 de desembre del 1974 \u00a0en Stuttgart, Alemania. Quan va comen\u00e7ar a estudiar m\u00fasica primer va ser amb la seva mare com a professora \u00a0i m\u00e9s tard al \u00a0conservatori. Amb nom\u00e9s 11 anys ja va pujar per primera vegada als escenaris i en aquell concert va tocar el piano i el violi. Poc abans ja va comen\u00e7ar a escriure les seves primeres composicions musicals. En el any 1914,va marxar amb la seva mare a Berl\u00edn (on moriria uns anys despr\u00e9s), all\u00e0 a Berl\u00edn va continuar estudiant i tamb\u00e9 actuava encara que sabia que la seva veritable passi\u00f3 era la composici\u00f3.\u00a0 L\u2019any 1920 es va casar amb Walter Gramatt\u00e9, un pintor expressionista alemany. Amb ell va viure a Berl\u00edn\u00a0 i Espanya (on va rebre classes del gran artista Pau Casals). Sophie va viatjar amb Edwin Fischer. Per aquells moments Sophie ja era coneguda per tot el mon i el seu art era demanat a les principals sales de concert. La Orquestra de Philadelphia li va demanar que toqu\u00e9s, per\u00f2 Sophie va haver de rebutjar la oferta degut a la infermetat de Tuberculosi que patia el seu marit. Poc despr\u00e9s Walter (el seu marit) moria al 1929. Despr\u00e9s de la mort del seu marit Walter Gramatt\u00e9, va continuar rebent lli\u00e7ons de composici\u00f3 amb Max Trapp a Berl\u00edn. Per aquell moment Sophie va decidir marxar d\u2019 Europa i acceptar la invitaci\u00f3 dels Estats Units on nom\u00e9s va tocar una temporada a la Orquestra de Philadelphia. Va prendre la decisi\u00f3 de deixar la seva carrera de interpretaci\u00f3 i dedicar-se per complet a la seva carrera de composici\u00f3 (la seva veritable passi\u00f3). Al 1934 es va tornar a casar amb Ferdinand Eckhardt, un historiador d\u2019art Austr\u00edac amb el que es va mudar a viure de nou a Berl\u00edn i poc despr\u00e9s a Viena. Sophie va recollir molts \u00e8xits musicals i va rebre diversos i \u00a0prestigiosos premis per la seva obra. Al \u00a01953i per raons laborals del seu marit es va tornar que mudar aquest cop a Canada \u00a0on Ferdinand (el seu marit) hauria acceptat el c\u00e0rrec de Director de la Galeria d\u2019 Art de Winnipeg. All\u00e0 a sobre de composar i convertir la seva llar en un centre de reunions dels amants de la m\u00fasica, Sophie va exercir com a professora. En aquells anys com a professora, va ensenyar a diversos estudiants de viol\u00ed inclosa la gran violinista Gwen Thopmson.<\/p>\n

Anys despr\u00e9s, durant un viatge a Stuttgart, Sophie va caure a la sortida d\u2019un autob\u00fas i va morir m\u00e9s tard en el hospital on la van operar, el 2 de desembre del 1974. Els seu cos va ser enterrat amb el seu primer marit i la seva mare a Berl\u00edn. El seu llegat art\u00edstic inclou 175 composicions. \u00a0Totes aquestes obres d\u2019art creades per la gran artista Sophie-Carmen Eckhardt-Gramatt\u00e9 estan totes custodiades per la Fundaci\u00f3 Eckhardt-Gramatt\u00e9. Entre les seves composicions trobem: dues Simfonies, un Concert per Orquestra, un Triple Concert per Trompeta, Clarinet, Fagot, Cordes i Timbals, tres Concerts per a piano, dos Concerts per a Viol\u00ed, una pe\u00e7a per a Dos pianos i Orquestra, un concert de Fagot i diversos treballs de cambra, aix\u00ed com nombroses peces per \u00a0a solista de piano i viol\u00ed. La majoria de les seves composicions continuen intactes.<\/p>\n

ANNA MAGDALENA BACH<\/b><\/h3>\n

Per Sonia Oliva i Victor Galv\u00e1n<\/strong><\/h4>\n
\n

\"\"<\/a>Anna Magdalena Bach va ser una soprano, nascuda a Zeitz, Alemanya, el 22 de desembre de 1701. \u00a059 anys despr\u00e9s va morir el 22 de febrer de 1760.<\/span><\/p>\n

Anna com era filla d\u2019un trompetista, coneixia a la fam\u00edlia Bach (una fam\u00edlia de la cort d\u2019aquella \u00e8poca). La fam\u00edlia la va contractar com soprano. Quan la van contractar va ser quan va con\u00e8ixer Johann Sebastian Bach, es van enamorar. Un pr\u00edncep li va donar perm\u00eds perqu\u00e8 \u00e9s casessin, aix\u00ed que el 3 de desembre de 1721 \u00e9s van casar. Dos anys despr\u00e9s de que \u00a0l\u2019antiga parella de Bach hagu\u00e9s mort , Maria B\u00e0rbara Bach. Amb ella havia tingut 13 fills. Dels 13 fills van morir 7 quan eren petits. Entre els 6 fills que quedaven, estaven els compositors Johann Christian Bach i Johann Christoph Friedrich Bach.<\/p>\n

Amb aquest matrimoni, Anna Magdalena renunciava a la seva vida professional com a cantant i a una independ\u00e8ncia econ\u00f2mica per passar a casar-se amb un home 16 anys m\u00e9s gran, vidu i amb 6 fills.<\/span><\/p>\n

Anna i Johann van tenir 12 fills, alguns d’ells van ser grans compositors.<\/p>\n

Anna Magdalena Bach \u201cajudava\u201d moltes vegades al seu marit \u00a0a compondre, ja que ella era m\u00fasic. Fins que va arribar un punt que la lletra de Anna i la de Johann era molt semblant.<\/p>\n

El 28 de juliol de 1750 va morir el seu marit (<\/span>Johann Sebastian Bach).<\/span> Al morir sense testament nom\u00e9s li correspon un ter<\/span>\u00e7<\/span> de les seves possessions, quedant la resta pels seus fills.<\/span>Una vegada mort el seu marit, no tenia cap sentit que la fam\u00edlia continues a l\u2019escola de Santo Tom\u00e1s. Com la mudan\u00e7a era molt cara (el consell tenia presa per desallotjar-los), se li va \u00a0concedir una ajuda per traslladar-se a un altre lloc. <\/span>Va trobar una caseta en la Haynstrasse i va\u00a0 marxar a viure amb els seus cinc fills.<\/span><\/p>\n

Els darrers anys depenia exclusivament dels donatius dels ve\u00efns i ciutadans. Com que els seus fillastres grans no van aprovar el seu matrimoni, no van ajudar mai a la v\u00eddua tot i estar ben situats econ\u00f2micament.<\/p>\n

A l’acta de defunci\u00f3 pot llegir-se: “Dona pobra de 59 anys, Anna Magdalena, nascuda Wilkin, v\u00eddua de J. S. Bach, cantor de l’escola de Sant Tom\u00e0s en la Haynstrasse, 8”. I tamb\u00e9, “era una dona pobra”.<\/p>\n

CONSTANZE MOZART<\/strong><\/h3>\n

Per Irene Luna<\/strong><\/h4>\n
\n

\"\"<\/a>Constanze Mozart, de nom de soltera Constanze Weber, era una noia que va n\u00e9ixer el 5 de Gener de 1762 a Zell im Wiesental, i va morir el 6 de Mar\u00e7 de 1842 a Salzburg. Els seus pares eren Fridolin Weber i Marie C\u00e4cilia Stamm. <\/span><\/p>\n

Ella es dedicava a la m\u00fasica, m\u00e9s concretament a cantar. Cantava de veu soprano. <\/span><\/p>\n

Al 1777 va con\u00e8ixer a Wolfang Amadeus Mozart, d\u2019all\u00e0 el seu cognom i gran part de la seva fama, ja que en aquells temps les dones eren molt poc reconegudes en aquest \u00e0mbit i nom\u00e9s servien per netejar i criar als seus fills, Karl Thomas Mozart i Franz Xaver Wolfang Mozart, ja que els altres 4 no van sobreviure a la inf\u00e0ncia. Degut a que Constanza quedava embarassada en tan poc temps, ella es trobava habitualment d\u00e8bil i al llit. <\/span><\/p>\n

No va ser fins el 1781 quan Wolfang i Constanze celebraren el casament a la catedral de San Esteban de Viena. <\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s de la mort de Mozart, va tenir dificultats econ\u00f2miques per mantenir els seus fills, i per sobreviure va haver de vendre les obres del seu marit.<\/span><\/p>\n

MELANIE\u00a0 BONIS<\/strong><\/h3>\n

Per No\u00e8lia Nadal i Eva Gorina<\/strong><\/h4>\n
\n

\"\"<\/a>Va n\u00e9ixer el 21 de gener de 1858 a Par\u00eds, Fran\u00e7a i va morir en Sarcelles el 18 de mar\u00e7 de 1937.<\/span><\/p>\n

Bonis va n\u00e9ixer en una fam\u00edlia parisenca de classe mitjana baixa i va ser educada d’acord amb les estrictes normes de la moral cat\u00f2lica de l’\u00e8poca. De gran talent i sensibilitat musical, va aprendre a si mateixa el piano. A l’edat de setze anys va comen\u00e7ar els seus estudis en el prestigi\u00f3s Conservatori, i va assistir a les classes d’acompanyament, harmonia i composici\u00f3, on va compartir els bancs amb Claude Debussy i Gabriel Piern\u00e9.<\/span><\/p>\n

Dona i compositora;<\/p>\n

Mel Bonis, el seu nom de soltera Melanie Bonis, d’una modesta fam\u00edlia de la petita burgesia parisenca, va rebre una educaci\u00f3 religiosa molt estricta. Res la va predisposar a una destinaci\u00f3 musical.<\/span>
\n<\/span>En 1883, la fam\u00edlia va organitzar el seu casament, es va casar amb Albert Domange, un din\u00e0mic industrial, v\u00eddua dues vegades, pare de cinc fills i 25 anys m\u00e9s gran. Ella viu, totalment dedicada als seus deures familiars durant gaireb\u00e9 deu anys. Ella cria als seus bells fills i li d\u00f3na tres fills m\u00e9s al seu esp\u00f2s.<\/span><\/p>\n

Tot i aix\u00ed la seva\u00a0 obra \u00e9s molt extensa. Inclou una vintena de peces de m\u00fasica de cambra, nou volums dedicats a composicions per a piano, cinc \u00e0lbums dedicats a la m\u00fasica per a infants, una trentena de peces per a orgue, diversos motets\u00a0 i peces de m\u00fasica vocal religiosa, cinc peces per orquestra (tres d’elles suites) i diverses peces per a orquestra infantil.<\/p>\n

ANA VALLER<\/strong><\/h3>\n

Per Lia Jordi<\/strong><\/h4>\n
\n

\"\"<\/a>Ana Valler fou un cas m\u00e9s de dona que ha estat poc valorada i gens coneguda, tant a la seva \u00e8poca com en temps posteriors. Va n\u00e9ixer a Utrera l’any 1859, i va morir molt jove, amb nom\u00e9s 20 anys, a les darreries de S. XIX.<\/p>\n

Va destacar com a virtuosa de la guitarra, arribant a ser professora de les dames de la Cort d’Isabel II a l’Alc\u00e0zar de Sevilla, en una \u00e8poca en que la m\u00fasica, tant en la seva composici\u00f3 com en la seva interpretaci\u00f3, estaven reconegudes nom\u00e9s quan la protagonitzaven homes.<\/p>\n

La seva formaci\u00f3 musical no va ser de car\u00e0cter reglat, ja que no va anar a cap escola ni centre on l’ensenyessin a tocar la guitarra, sin\u00f3 que va ser el seu propi pare, Juan Valler, qui li va fer de mestre a la seva pr\u00f2pia casa. I no es va limitar a aprendre com tocar l’instrument, sin\u00f3 que va adquirir una vasta formaci\u00f3 cultural.<\/p>\n

El fet que Ana Valler no hagi passat amb nom propi a la hist\u00f2ria de la m\u00fasica s’afegeix al de tantes altres dones que no han estat reconegudes com a m\u00fasiques. Cal recordar que el 1686 el Papa Innocenci IX va declarar un edicte on prohibia a les dones aprendre m\u00fasica i tocar un instrument. I no \u00e9s fins al segle XIX que apareixen mencions a compositores femenines, per\u00f2 nom\u00e9s pel fet de ser filles, germanes, esposes o amants d’algun home conegut. S\u00f3n les m\u00e9s afortunades. Altres van estar obligades a deixar de compondre en casar-se. Les compositores sense parents masculins famosos per regla general han estat menyspreades i oblidades, i la seva obra perduda.<\/p>\n

Fins i tot, si fem una cerca per internet, poca informaci\u00f3 podrem trobar que faci refer\u00e8ncia a Ana Valler, i l\u00f2gicament encara menys sobre la seva obra, ja que en la seva \u00e8poca les gravacions de so, tal com les coneixem avui en dia, no eren ni imaginables,<\/p>\n

Queda, doncs, com a \u00faltim record de la seva virtuositat, un institut a Utrera que recull el seu nom.<\/p>\n

<\/h3>\n

MARIA TERESA D’AGNESI<\/strong><\/h3>\n

Per Lidia Luna i Berta Paris<\/strong><\/h4>\n
\n

\"\"<\/a>Neix el\u00a0<\/b><\/span>17 d\u2019octubre de 1720 a Mil\u00e0 i va morir el\u00a0<\/span>19 de gener de 1795.<\/span><\/p>\n

No se sap gaire de Maria Teresa, ni de la seva educaci\u00f3 ni quins foren els seus professors, i les dates de les seves composicions s\u00f3n en gran part desconegudes. Moltes se n’han perdut, malgrat haver-hi registre de la seva exist\u00e8ncia, per\u00f2 sabem que va ser clavicembalista, compositora, organitzadora de sal\u00f3 i pianista.<\/span><\/p>\n

Un home dominant en la noblesa menor,va oferir educaci\u00f3 tant per a Maria Teresa com per a la seva germana major m\u00e9s famosa, Maria Gaetana , un prodigi de les matem\u00e0tiques i el llenguatge que va donar confer\u00e8ncies i va debatre en tota Europa, mentre que la seva \u00a0germana es va presentar. Maria Teresa es va casar amb Pier Antonio Pinottini el 13 de juny de 1752, i es van establir en un districte poblat per intel\u00b7lectes i artistes, per\u00f2 finalment van patir una severa ru\u00efna financera. Pinottini va morir no molt despr\u00e9s.<\/span><\/p>\n

Les seves \u00f3peres:<\/b>
\n<\/span>
\n<\/span>II Restauro di Arcadia<\/span>
\n<\/span>La Sofonisba<\/span>
\n<\/span>Ciro en ArmeniaIl re pastore<\/span>La Insubria Consolata <\/span><\/p>\n

Ulisse en Campania<\/span><\/p>\n

BARBARA STROZZI\u00a0<\/strong><\/h3>\n

Per Laia Jim\u00e9nez, Esther Oliva i Nerea Jim\u00e9nez<\/h4>\n
\n

\"\"<\/a>Va n\u00e9ixer a Ven\u00e8cia el 6 d\u2019agost de 1619 i va morir en P\u00e0dua el 11 de novembre de 1677.<\/p>\n

Va ser una cantant i compositora italiana del Barroc.<\/p>\n

Tenia 15 anys i va ser invitada per el seu pare a participar a les tert\u00falies de l\u2019 Academia de gl\u00f2buls Un\u00edsono, que ell mateix havia creat al 1637<\/p>\n

B\u00e0rbara va arribar a ser una important compositora i el seu g\u00e8nere predilecta va ser la cantata.<\/p>\n

PAULINE VIERDOT- GARCIA<\/h3>\n

Per Laia Jim\u00e9nez, Esther Oliva i Nerea Jim\u00e9nez<\/h4>\n
\n

\"\"<\/a>Va n\u00e9ixer a Par\u00eds el 18 de juliol de 1821 i va morir en Paris el 18 de maig de 1910.<\/p>\n

Cantant francesa d\u2019origen espanyol. Filla del cantant i compositor Manuel Garc\u00eda.\u00a0Tenia\u00a0una gran extensi\u00f3 de veu i va cantar com soprano, mezzosoprano (el seu verdader registre) i contralt. De les seves interpretacions, que van abarcar la major part del repertori de la seva \u00e8poca, destaca la versi\u00f3 de “Il Profeta “<\/em>(1849) de Meyerbeer, i “Orpheo”<\/em>(1856), de Gluck. Es va retirar de l\u2019escena en 1861, passant a exercir\u00a0l’ensenyament. Va ser tamb\u00e9 pianista, compositora i autora de varies operetes.<\/p>\n

ALOYSA WEBER<\/h3>\n

Per Anna Mendieta<\/strong><\/h4>\n
\n

\"\"<\/a>Nascuda a Zell im Wiesental, Aloysia Weber era una de les quatre filles de la fam\u00edlia Weber. Les seves tres germanes eren la soprano Josepha Weber , que va protagonitzar per primera vegada el paper de la Reina de la Nit en l’\u00f2pera de Mozart ” La Flauta M\u00e0gica”.\u00a0<\/em>\u00a0Tenia dues germanes: Constanze Weber, l’esposa de Mozart i Sophie Weber. El seu cos\u00ed segon era el compositor Carl Maria von Weber.<\/span><\/p>\n

Mozart es va trobar amb ella i es va enamorar, per aix\u00f2 t\u00e9 algunes composicions dedicades a ella.<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>Poc despr\u00e9s del seu naixement, la fam\u00edlia es va traslladar a Mannheim, on Aloysia va cr\u00e9ixer; es va traslladar a Munic en 1778, on va tenir lloc el seu debut oper\u00edstic. El seu salari en el teatre de la cort era de 1000 florins l’any, mentre que el del seu pare era de 600. A l’any seg\u00fcent, va comen\u00e7ar a cantar al National Singspiel a Viena, un projecte de l’emperador Josep II del Sacre Imperi Rom\u00e0 Germ\u00e0nic. La fam\u00edlia al complet es va mudar a Viena al setembre, on el pare va treballar breument com a revisor de tiquets, per\u00f2 va morir sobtadament tan sols un mes despr\u00e9s de la seva arribada.<\/span>
\n<\/span>
\n<\/span>Aloysia va prosseguir amb la seva carrera de forma mitjanament reeixida a Viena durant les seg\u00fcents dues d\u00e8cades.<\/span><\/p>\n

Finalment va morir el 8 de juny del 1839.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Gr\u00e0cies per la vostra tasca i entusiasme a l\u2019hora d\u2019endinsar-vos en la vida d\u2019aquestes grans artistes.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui volem retre homenatge a les dones. En especial a les dones m\u00fasic.<\/p>\n

Artistes en ocasions ignorades per la hist\u00f2ria i que demostren la capacitat de lluitar contra el context hist\u00f2ric i social on han viscut i expressar-se musicalment amb un talent digne d\u2019admiraci\u00f3.<\/p>\n

En ocasions, com Sophie Carmen Eckhardt, Alicia de Larrocha …. han estat reconegudes al llarg del m\u00f3n i hem vist com el seu treball i talent anaven molt m\u00e9s enll\u00e0 del que mai haguessin imaginat.<\/p>\n

L\u2019alumnat de tercer curs ha estat treballant sobre la vida i la obra d\u2019algunes d\u2019aquestes artistes i avui en publiquem el seu treball.… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":234,"featured_media":9550,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[6,93,408,401,593,1040,3,346,356,98,29,399],"tags":[],"class_list":["post-9513","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-deso","category-activitats-daula","category-al-voltant-de-la-lectura","category-la-biblioteca-dalexandria","category-comunitat-educativa","category-el-far-dhipatia","category-grups","category-materies","category-musica","category-noticies-breus","category-portada","category-projectes"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9513","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/users\/234"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9513"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9513\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9574,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9513\/revisions\/9574"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9550"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9513"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9513"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9513"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}