![\"Watermarked5(2017-05-14-1959)\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2017\/05\/Watermarked52017-05-14-1959.jpg\")
<\/p>\nA 1r d’ESO, Hip\u00e0tia i Mediterr\u00e0nia es fusionen a les classes de Biologia i Geologia, i la prova \u00e9s que ha aparegut tot un ecosistema mar\u00ed a les parets de les aules, on els peixos “neden” lliures sense que predadors i preses entrin en conflicte…<\/p>\n
<\/p>\n
En realitat, els alumnes han estat treballant l’anatomia i la morfologia funcional dels peixos, vertebrats aq\u00fc\u00e0tics amb respiraci\u00f3 branquial i cos fusiforme (hidrodin\u00e0mic) prove\u00eft d’aletes per nedar i pell generalment recoberta d’escames.<\/p>\n
![\"Watermarked3(2017-05-14-1959)\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2017\/05\/Watermarked32017-05-14-1959.jpg\")
<\/p>\n
Els peixos no formen un \u00fanic grup, sin\u00f3 que en realitat s\u00f3n 3 classes diferenciades fil\u00e8ticament independents (el nom “peixos” no t\u00e9 validesa cient\u00edfica).<\/p>\n
![\"Watermarked4(2017-05-14-1959)\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2017\/05\/Watermarked42017-05-14-1959.jpg\")
<\/p>\n
El grup m\u00e9s primitiu \u00e9s el que forma la classe Cicl\u00f2stoms, el representant m\u00e9s popular dels quals \u00e9s la llamprea. Es tracta de peixos sense mand\u00edbules i amb esquelet cartilagin\u00f3s, amb la boca envoltada de dents en disposici\u00f3 conc\u00e8ntrica que utilitzen per perforar la pell d’altres peixos, els quals parasiten. S\u00f3n tant d’aig\u00fces marines com continentals.<\/p>\n
![\"Watermarked2(2017-05-14-1959)\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2017\/05\/Watermarked22017-05-14-1959.jpg\")
<\/p>\n
Els Condrictis s\u00f3n peixos amb mand\u00edbules i esquelet cartilagin\u00f3s. Presenten aletes parelles i 5 fenedures branquials a cada costat. S\u00f3n els taurons, les rajades i les quimeres. Tot i que hi ha representants d’aigua dol\u00e7a, la majoria s\u00f3n marins.<\/p>\n
![\"Watermarked1(2017-05-14-1959)\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2017\/05\/Watermarked12017-05-14-1959.jpg\")
<\/p>\n
Els Oste\u00efctis o peixos ossis es consideren actualment com a dos grups diferenciats i, per tant, els cient\u00edfics descarten la denominaci\u00f3 tradicional. Aix\u00ed, parlen de “Sarcopterigis” (peixos ossis primitius com el celacant i el dipnou) i de “Actinoptegiris” (la resta de peixos ossis).<\/p>\n
![\"Watermarked(2017-05-18-1158)\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2017\/05\/Watermarked2017-05-18-1158.jpg\")
<\/p>\n
Els peixos ossis presenten mand\u00edbules i esquelet\u00a0calcificat. Posseeixen aletes parelles i cos recobert per escames, i les br\u00e0nquies es troben protegides por uns opercles.<\/p>\n
![\"Watermarked1(2017-05-25-1308)\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2017\/05\/Watermarked12017-05-25-1308.jpg\")
<\/p>\n
Cada alumne ha dibuixat un m\u00ednim de dos peixos d’esp\u00e8cies diferents. Tot i que hi ha algun cas que fa d’excepci\u00f3 a la norma, la majoria de peixos reprodu\u00efts viuen a la Mediterr\u00e0nia. D’aquesta manera, tamb\u00e9, els alumnes han pogut con\u00e8ixer alguns dels representants m\u00e9s comuns de les nostres costes.<\/p>\n
![\"Watermarked2(2017-05-25-1308)\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2017\/05\/Watermarked22017-05-25-1308.jpg\")
<\/p>\n
Tots han dibuixat una sardina. Aquesta esp\u00e8cie presenta una morfologia t\u00edpica que serveix de mostra per con\u00e8ixer amb detall com \u00e9s un peix. El cos est\u00e0 dividit en cap (des de l’extrem del davant fins a l’opercle que cobreix les br\u00e0nquies), tronc (des de les br\u00e0nquies i fins a l’anus) i cua (des de l’anus fins a l’extrem del darrera). Presenta aleta dorsal, de vegades subdividida, al dors, dues aletes pectorals, una a cada costat darrera de l’opercle, dues aletes ventrals, al ventre, una aleta anal just darrera de l’anus, i l’aleta caudal, al final de la cua. El conjunt de sardines ha perm\u00e8s crear un bonic banc de peixos a la classe, per\u00f2 els alumnes han dibuixat tamb\u00e9 diverses altres esp\u00e8cies, que han enriquit l’ecosistema hipati\u00e0!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A 1r d’ESO, Hip\u00e0tia i Mediterr\u00e0nia es fusionen a les classes de Biologia i Geologia, i la prova \u00e9s que ha aparegut tot un ecosistema mar\u00ed a les parets de les aules, on els peixos “neden” lliures sense que predadors i preses entrin en conflicte…<\/p>\n