![\"Watermarked2(2017-05-04-0838)\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2017\/05\/Watermarked22017-05-04-0838.jpg\")
<\/a><\/p>\nEl professor de Biologia i Geologia els ha acompanyat amb l’objectiu d’ajudar-los a trobar el m\u00e0xim nombre d’esp\u00e8cies diferents. Aix\u00ed, els ha explicat que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil observar insectes voladors durant les hores de Sol d’un dia radiant, mentre que els invertebrats nocturns que necessiten una certa humitat ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil trobar-los a ple\u00a0dia amagats sota pedres grans i planes. Tamb\u00e9 \u00e9s f\u00e0cil trobar certs organismes entre l’escor\u00e7a i la fusta mig descomposada dels arbres caiguts.<\/p>\n
Els alumnes han fet fotografies dels animals invertebrats que han trobat i, una vegada al laboratori, els han classificat i han determinat les caracter\u00edstiques taxon\u00f2miques de cada grup.<\/p>\n A continuaci\u00f3 us compartim el resultat (tot i que hi ha altres grups d’invertebrats que no apareixen descrits, s\u00f3n poc significatius, de manera que els alumnes han estudiat nom\u00e9s els m\u00e9s importants):<\/p>\n TIPUS POR\b\u00cdFERS<\/b><\/p>\n S\u00f3n les esponges de mar. Constitueixen un grup molt primitiu que t\u00e9 poc a veure amb la resta de grups animals. Tenen el cos amb forma de sac totalment perforat que constitueix un eficient sistema de filtraci\u00f3 per a alimentar-se. Les c\u00e8l\u00b7lules no es troben organitzades formant teixits. Com que s\u00f3n marins, els alumnes de l’Hip\u00e0tia no han pogut trobar cap exemplar per a fotografiar.<\/p>\n TIPUS CNIDARIS<\/b><\/p>\n S\u00f3n les meduses, les an\u00e8mones, les gorg\u00f2nies i els coralls. Es tracta d’un grup primitiu amb simetria radial i forma de sac. Les c\u00e8l\u00b7lules es troben organitzades formant teixits senzills, i \u00e9s caracter\u00edstica la pres\u00e8ncia de c\u00e8l\u00b7lules urticants. El cos est\u00e0 prove\u00eft d’una boca envoltada de tentacles i d’una cavitat interna. Hi ha dues formes de vida diferent: la medusa (forma lliure i nedadora) i el p\u00f2lip (forma s\u00e8ssil i sedent\u00e0ria). S\u00f3n animals aqu\u00e0tics, essencialment marins.<\/p>\n TIPUS PLATIHELMINTS<\/b><\/p>\n S\u00f3n els cucs plans. Alguns s\u00f3n\u00a0formes lliures (les plan\u00e0ries), per\u00f2 molts s\u00f3n animals par\u00e0sits (com la t\u00e8nia). Els alumnes no han trobat representants d’aquest grup.<\/p>\n TIPUS NEMATODES<\/b><\/p>\n S\u00f3n els cucs cil\u00edndrics sense segmentar. Molts d’aquests cucs s\u00f3n par\u00e0sits, i poden crear malalties greus, fins i tot als humans. Els alumnes de 1r no n’han trobat representants.<\/p>\n TIPUS AN\u00c8L\u00b7LIDS<\/b><\/p>\n S\u00f3n els cucs de cos segmentat (llombrics i sangoneres). Hi ha representants marins, d’aigua dol\u00e7a i terrestres. Els an\u00e8l\u00b7lids terrestres m\u00e9s comuns s\u00f3n els llombrics de terra, i els alumnes les han pogut fotografiar:<\/p>\n Fotografia de la Joana Mart\u00ednez. \u00c9s un cuc de terra que es despla\u00e7ava d’un lloc a un altre tot just despr\u00e9s d’una pluja. Els llombrics de terra s’alimenten de mat\u00e8ria org\u00e0nica present al terra. Contribueixen a remoure el s\u00f2l i s\u00f3n molt beneficioses, i \u00e9s per aix\u00f2 que si en trobem les hem de protegir. Cal anar amb compte, perqu\u00e8 s\u00f3n molt sensibles a la calor i a l’exposici\u00f3 directa al Sol!<\/p>\n TIPUS MOL\u00b7LUSCS<\/b><\/p>\n Els mol\u00b7luscs formen un grup molt diversificat que tenen en com\u00fa la divisi\u00f3 del seu cos en cap, peu i massa visceral. La massa visceral cont\u00e9 la majoria d’\u00f2rgans interns del cos i est\u00e0 recoberta pel mantell, que en alguns grups \u00e9s el responsable de la secreci\u00f3 d’un esquelet de composici\u00f3 calc\u00e0ria.<\/p>\n Classe Poliplac\u00f2fors<\/b><\/p>\n S\u00f3n animals marins protegit per una conquilla similar a la d’una pegellida, per\u00f2 formada per 8 peces articulades.<\/p>\n Classe Escaf\u00f2podes<\/b><\/p>\n S\u00f3n mol\u00b7luscs marins protegits per una conquilla cil\u00edndrica d’aspecte similar a un ullal d’elefant. Viuen mig soterrats a la sorra.<\/p>\n Classe Gaster\u00f2podes<\/b><\/p>\n S\u00f3n els cargols, els llimacs i les pegellides. Tenen el cos asim\u00e8tric generalment protegit per una conquilla enrotllada (excepte els llimacs, que no posseeixen conquilla). Hi ha esp\u00e8cies marines, d’aigua dol\u00e7a i terrestres.<\/p>\n Fotografia de l’Ismael Serrano (gaster\u00f2pode). Fotografia de l’Ainhoa Guti\u00e9rrez. Helix aspersa (gaster\u00f2pode). Fotografia de la Marta Garcia. Un altre cargol de terra. Fotografia de la Yaiza Andrade.<\/i><\/p>\n Fotografia de la Monica Monteoliva.<\/i><\/p>\n Fotografia de la Georgina Butjosa. Cargol de terra (gaster\u00f2pode). Fotografia de la Dayana Mamani. L’autora l’ha classificat com a Helix aspersa. Es tracta d’un gaster\u00f2pode trobat al carrer d’Anselm Clav\u00e9 despr\u00e9s d’una bona pluja. Fotografia de la Carolina Romera. Aquest gaster\u00f2pode ha estat fotografiat al bosc de Palaud\u00e0ries. Fotografia de la Paula Flores. Llimac (\u00e9s un gaster\u00f2pode sense esquelet). Fotografia de la M\u00f2nica Monteoliva. Fixeu-vos en els ulls als extrems de les banyes. Fotografia de la N\u00faria Sa\u00f1\u00e9. Sota les banyes, es poden observar els dos tentacles sensorials. Classe Bivalves<\/b><\/p>\n Mol\u00b7luscs prove\u00efts d’una doble conquilla articulada (d’aqu\u00ed el nom: bi<\/i> – valves<\/i>). S\u00f3n exclusivament aqu\u00e0tics (d’aigua dol\u00e7a o marins) i no tenen el cap diferenciat. Alguns s\u00f3n de vida lliure i d’altres viuen fixats a les roques.<\/p>\n Classe Cefal\u00f2podes<\/b><\/p>\n S\u00f3n mol\u00b7luscs exclusivament marins amb el cap diferenciat i amb uns ulls molt desenvolupats. Del cap els surten tentacles o peus amb ventoses (d’aqu\u00ed els ve el nom: cefalo<\/i> (cap) – podes<\/i> (potes)). Alguns tenen esquelet extern (nautilus), d’altres intern (s\u00edpies i calamars) i d’altres no en tenen (pops). Els pops tenen 8 tentacles, mentre que la resta de cefal\u00f2podes en tenen 10.<\/p>\n TIPUS ARTR\u00d2PODES<\/b><\/p>\n Els artr\u00f2podes constitueixen el grup m\u00e9s nombr\u00f3s de tots els \u00e9ssers vius (m\u00e9s d’un mili\u00f3 d’esp\u00e8cies diferents). Presenten el cos segmentat protegit per una cut\u00edcula o esquelet extern (exoesquelet) de quitina, posseeixen extremitats o ap\u00e8ndixs articulats (t\u00edpicament un parell\u00a0per cada segment). L’exoesquelet r\u00edgid els obliga a mudar peri\u00f2dicament per poder cr\u00e8ixer. Aquestes mudes van sovint acompanyades de canvis estructurals que anomenem metamorfosi. Aquesta pot ser simple (les larves no s\u00f3n significativament diferents als adults. \u00c9s t\u00edpic que nom\u00e9s els adults tinguin les ales totalment desenvolupades) o complexa (les larves s\u00f3n molt diferents als adults. En aquest cas, la larva pot tenir forma d’eruga i convertir-se despr\u00e9s en una papallona o en un escarabat).<\/p>\n Classe Miri\u00e0podes<\/b><\/p>\n S\u00f3n els centpeus i els milpeus. Tenen el cos dividit en cap i tronc, que est\u00e0 format per nombrosos segments. Els centpeus no tenen realment 100 peus, per\u00f2 tenen clarament menys potes que els milpeus, que tampoc en tenen 1000! En realitat, els centpeus posseeixen un parell de potes a cada segment, mentre que els milpeus en tenen dos parells.<\/p>\n Fotografia de la Paula Flores. Milpeus localitzat al patin\u00f2drom. Classe Ar\u00e0cnids<\/b><\/p>\n S\u00f3n les aranyes, els \u00e0cars i els escorpins. Tenen el cos dividit en cefalot\u00f2rax i abdomen, i posseeixen\u00a04 parells de potes. Una altra caracter\u00edstica que els diferencia de la resta d’artr\u00f2podes \u00e9s que no tenen antenes.<\/p>\n Fotografia de l’Ismael Serrano. Tots els ar\u00e0cnids tenen 4 parells de potes. A m\u00e9s, es poden veure dos palps sensorials davant dels ulls. Fotografia de l’Abel Fern\u00e1ndez. El cos de les aranyes est\u00e0 dividit en dues parts: el cefalot\u00f2rax i l’abdomen.<\/p>\n Fotografia de la Georgina Butjosa. Aquesta aranya t\u00e9 un abdomen realment prominent. Fotografia de la Noelia Hern\u00e1ndez. L’aranya va ser localitzada al carrer Roure. Aquesta aranyeta \u00e9s molt comuna, i fa petits salts. Classe Insectes<\/b><\/p>\n Els insectes tenen el cos dividit en cap, t\u00f2rax i abdomen, i posseeixen t\u00edpicament 3 parells de potes. Tamb\u00e9 tenen 2 parells d’ales, per\u00f2 alguns grups poden haver perdut un parell d’ales o ser \u00e0pters. S\u00f3n animals terrestres, tot i que alguns tenen estadis larvaris aqu\u00e0tics i poden viure sempre vinculats a l’aigua dol\u00e7a.<\/p>\n Els alumnes han estudiat els principals ordres d’insectes: tisanurs (peixets de plata), efemer\u00f2pters (ef\u00edmeres), odonats (lib\u00e8l\u00b7lules), blato\u00efdeus (paneroles), is\u00f2pters (t\u00e8rmits), manto\u00efdeus (pregadeus), derm\u00e0pters (tisoretes), ort\u00f2pters (saltamartins), fasmidis (insectes bast\u00f3), ftir\u00e0pters (polls), hem\u00edpters (xinxes), neur\u00f2pters (formigues lle\u00f3), cole\u00f2pters (escarabats), sifon\u00e0pters (puces), d\u00edpters (mosques), tric\u00f2pters (frig\u00e0nies), lepid\u00f2pters (papallones) i himen\u00f2pters (abelles i formigues).<\/p>\n Fotografia de l’Adri\u00e0 Villarreal. Lepisma sacarina (peixet de plata). \u00c9s un insecte molt primitiu sense ales que busca indrets foscos i humits de casa. Fotografia de la Yaiza Andrade. Es tracta d’una llagosta de camp (\u00e9s un ort\u00f2pter). Fotografia de la Yaiza Andrade. Els hem\u00edpters com aquesta xinxa es caracteritzen per tenir el primer parell d’ales m\u00e9s curtes que el segon parell. Fotografia de la Carolina Romera. Es tracta d’un hem\u00edpter fotografiat al bosc de Palaud\u00e0ries. Fotografia de la Joana Mart\u00ednez<\/em><\/p>\n Fotografia de l’Ismael Serrano. Els pugons s\u00f3n hem\u00edpters. Fotografia de l’Ismael Serrano. Els escarabats com aquesta marieta tenen el primer parell d’ales endurides per a protegir el segon parell d’ales, que \u00e9s el que serveix per a volar. Fotografia de la Dayana Mamani. En aquesta fotografia es pot veure el cap (en negre) i les ales endurides, anomenades \u00e8litres (en vermell). Fotografia de la Lourdes Correa. Es tracta d’una marieta (cole\u00f2pter de la fam\u00edlia Coccinellidae). Va ser fotografiada al carrer Sant Baldiri. Fotografia de la Noelia Hern\u00e1ndez d’un cole\u00f2pter trobat al carrer Roure. Fotografia de la Yaiza Andrade.<\/i><\/p>\n Fotografia de l’Ismael Serrano. Aquest exemplar \u00e9s una larva de cuca de llum. Fotografia de la Monica Monteoliva. Aqu\u00ed podem observar una altra fotografia de la cuca de llum. Aquests escarabats es troben en perill d’extinci\u00f3 perqu\u00e8 la llum dels carrers i de les cases els desorienten (els mascles atrauen a les femelles produint llum d’origen qu\u00edmic). Fotografia de l’Ainhoa Guti\u00e9rrez. Els d\u00edpters com aquesta mosca tenen nom\u00e9s un parell d’ales. El segon parell s’ha transformat en unes estructures que els proporcionen estabilitat durant el vol. Fotografia de la Joana Mart\u00ednez. Fixeu-vos en la t\u00edpica forma dels dos ulls compostos. Fotografia de la Monica Monteoliva. Fixeu-vos com aquest d\u00edpter t\u00e9 el cap caracter\u00edstic del seu grup. Es podria pensar per la seva coloraci\u00f3 que es tracta d’una vespa, i \u00e9s justament el que ha aconseguit aquesta mosca durant l’evoluci\u00f3, que els ocells es pensin que \u00e9s una vespa i aix\u00ed evitar que se la mengin. Fotografia de la Monica Monteoliva. Aquesta t\u00edpula (d\u00edpter) \u00e9s un mosquit enorme per\u00f2 inofensiu. Fotografia de la Nerea de la Torre. Aquesta arna (lepid\u00f2pter) t\u00e9 tot el cos recobert d’esquames que li donen aquest aspecte envellutat. Fotografia de l’Abel Fern\u00e1ndez. Preciosa arna trobada a les immediacions del Tenes. Fotografia de la Paula Flores. Eruga de lepid\u00f2pter trobada a prop del patin\u00f2drom. Els p\u00e8ls que recobreixen el seu cos s\u00f3n urticants. Fotografia de l’Hugo Parramon. Les erugues es diferencien dels cucs perqu\u00e8 les primeres tenen el cap ben diferenciat i posseeixen els 3 parells de potes caracter\u00edstics dels insectes. Fotografia de l’Ismael Serrano. Eruga urticant (lepid\u00f2pter). Fotografia de l’Ainhoa Guti\u00e9rrez. Abella recol\u00b7lectant el n\u00e8ctar de les flors. Fotografia de l’Iker Ferrer. La instant\u00e0nia permet observar com l’abella (himen\u00f2pter) transporta el pol\u00b7len adherit a les potes del darrera. Fotografia de l’Iker Morales.<\/i><\/p>\n Fotografia de la Dayana Mamani. Himen\u00f2pter trobat al carrer d’Anselm Clav\u00e9. Els himen\u00f2pters tenen els dos parells d’ales, per\u00f2 el segon parell t\u00e9 les ales m\u00e9s petites que el primer. Fotografia de la Noelia Hern\u00e1ndez. Es tracta d’una vespa (himen\u00f2pter) trobada al carrer Faig, a Can Rovira. Fotografia de l’Ainhoa Guti\u00e9rrez. Les formigues s\u00f3n parentes properes de les abelles, borinots i vespes (s\u00f3n tamb\u00e9 himen\u00f2pters). Fotografia de l’Abel Fern\u00e1ndez. La casualitat de la instant\u00e0nia ha fet que un insecte actual es trobi recolzat sobre una roca que cont\u00e9 foramin\u00edfers f\u00f2ssils (Nummulites) de fa 35 milions d’anys. Fotografia de l’Ismael Serrano. Aquesta formiga \u00e9s un soldat (es pot recon\u00e8ixer pel cap i les mand\u00edbules engrandits). Classe Crustacis<\/b><\/p>\n S\u00f3n artr\u00f2podes amb el cos dividit en cefalot\u00f2rax i abdomen com els ar\u00e0cnids, per\u00f2 a difer\u00e8ncia d’aquests, els crustacis posseeixen dos parells d’antenes. Normalment tenen 5 parells de potes, i s\u00f3n aqu\u00e0tics, d’aigua dol\u00e7a o marina (crancs, gambes, llam\u00e0ntols, llagostes, ostracodes…). Unes poques esp\u00e8cies s\u00f3n terrestres, com \u00e9s el cas de les cotxinilles d’humitat que els alumnes han fotografiat:<\/p>\n Fotografia de l’\u00c0lex Gonz\u00e1lez.<\/i><\/p>\n Fotografia de la Nerea de la Torre.<\/i><\/p>\n Fotografia de la Monica Monteoliva.<\/i><\/p>\n Fotografia de la Carolina Romera. Aquest crustaci malacostraci ha estat fotografiat al bosc de Palaud\u00e0ries. TIPUS EQUINODERMS<\/b><\/p>\n Els equinoderms constitueixen un grup exclusivament mar\u00ed de simetria pentarradiada i sense cap. S\u00f3n els eri\u00e7ons de mar, les estrelles, els cogombres de mar i els crinoids.<\/p>\n ****<\/p>\n Els alumnes de 1r d’ESO han pogut constatar que amb prou coneixements i una mica d’atenci\u00f3, \u00e9s possible observar i recon\u00e8ixer nombrosos invertebrats en tan sols una hora de passejada per l’entorn natural m\u00e9s immediat!<\/p>\n Els alumnes de 1r d’ESO han sortit al camp a les immediacions del riu Tenes durant les hores de Biologia i Geologia amb l’objectiu d’observar, fotografiar, identificar i descriure els invertebrats presents als entorns rurals i naturals de Lli\u00e7\u00e0 d’Amunt.<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/i><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n<\/a><\/i><\/p>\n
\n<\/em><\/i><\/p>\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\n<\/a>
\nEl professor de Biologia i… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":225,"featured_media":5811,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[4,94,800,99,347,1040,3,346,98,29],"tags":[1583,1136,1565,1580,1581,463,1213,1139,1575,1570,1572,1579,1562,1563,1584,1557,1556,1568,1582,1561,1569,1564,1545,1546,1571,1566,1578,1577,1135,1576,1559,1558,1567,1573,1560,1574],"class_list":["post-5742","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-deso","category-activitats-fora-del-centre","category-apadrinem-el-riu-tenes","category-articles","category-biologia-i-geologia","category-el-far-dhipatia","category-grups","category-materies","category-noticies-breus","category-portada","tag-acar","tag-anellids","tag-anemones","tag-aracnid","tag-aranya","tag-artropodes","tag-biologia-i-geologia","tag-bivalves","tag-calamar","tag-cargols","tag-cefalopodes","tag-centpeus","tag-cnidaris","tag-coralls","tag-crustaci","tag-cucs","tag-equinoderms","tag-escafopodes","tag-escorpi","tag-esponges","tag-gasteropodes","tag-gorgonies","tag-invertebrat","tag-llica","tag-llimacs","tag-meduses","tag-milpeus","tag-miriapode","tag-molluscs","tag-nautilus","tag-nematodes","tag-platihelmints","tag-poliplacofors","tag-pop","tag-porifers","tag-sipia"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5742","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/users\/225"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5742"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5742\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5872,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5742\/revisions\/5872"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5811"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5742"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5742"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5742"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}