![\"Screen](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2017\/04\/Screen-Shot-2017-04-20-at-23.48.45.png\")
<\/a><\/p>\nSens dubte, aquells que estimem la literatura, l\u2019estimem per la capacitat de construir-nos com a persones. No hi ha res com llegir all\u00f2 que alg\u00fa altre va escriure i pensar que som nosaltres aquells qui all\u00e0 quedem reflectits. Una exploraci\u00f3 sorprenent d\u2019un jo que encara no coneix\u00edem, per\u00f2 que rau latent en nosaltres. La literatura ens desperta.<\/p>\n
Els textos literaris ens acompanyen, ens guien i ens inspiren. Ens expliquen i ens donen respostes que busquem quan encara no hi ha preguntes. Ens permeten tenir espais secrets en qu\u00e8 vivim vides que no tenim i voldr\u00edem viure. Gaudir d\u2019aventures i experi\u00e8ncies que farien de la nostra vida un cam\u00ed menys prosaic. Ens permeten, tamb\u00e9, patir trag\u00e8dies que, d\u2019esdevenir veritat, no les suportar\u00edem, per\u00f2 que en llegir-les desenvolupen en nosaltres actituds vers la vida que ajuden a pair la realitat. La literatura ens permet sentir all\u00f2 que encara no hem sentit i compartir all\u00f2 que encara no hav\u00edem arribat a compartir. La literatura para el temps i ens regala el d\u2019uns altres i el fem nostre.<\/p>\n
No hi ha res com llegir i descobrir que no havia millor paraules per descriure all\u00f2 que som\u2026 i ens guardem aquells pensaments, aquelles paraules com a nostres. I s\u00f3n moltes les formes de literatura, per\u00f2, sens dubte, \u00e9s la poesia uns dels g\u00e8neres en qu\u00e8 la nostra exist\u00e8ncia es dibuixa en forma de paraula de la manera m\u00e9s subtil per\u00f2 a la vegada colpidora i punyent. Aquestes paraules bateguen en nosaltres i recullen all\u00f2 que som de la manera m\u00e9s pura i simple, per\u00f2 alhora m\u00e9s bella.<\/p>\n
El poema que recomano llegir a continuaci\u00f3 \u00e9s un exemple de com de la forma m\u00e9s breu i rotunda es pot explicar el buit que un sent en perdre la persona estimada. Res no t\u00e9 sentit quan no troba el sentit a estimar. Gaudiu-lo i estimeu. Ser\u00e0 llavors, quan all\u00f2 que tenim al voltant ser\u00e0 capa\u00e7 de sostenir-se. De la mateixa manera, la literatura \u00e9s vital i essencial per a la nostra exist\u00e8ncia, en ella ens sostenim i amb ella som capa\u00e7os de viure en les llums i en les foscors. Ella esdev\u00e9 el nostre Nord, Sud, Est i Oest; la millor de les nostres br\u00faixoles. Sense ella res no podr\u00e0 fer-se gran, res no ens dur\u00e0 res de bo. Gaudiu-la i estimeu-la. Ser\u00e0 llavors, quan llegir esdevindr\u00e0 un dels m\u00e9s bells plaers.<\/p>\n
Funeral blues<\/strong> W. H. Auden<\/strong><\/p>\n Stop all the clocks, cut off the telephone,<\/em> Let aeroplanes circle moaning overhead<\/em> He was my North, my South, my East and West,<\/em> The stars are not wanted now: put out every one;<\/em> __________<\/p>\n Fora tots els rellotges i el tel\u00e8fon odi\u00f3s, <\/span><\/em><\/p>\n doneu perqu\u00e8 no bordi un os suc\u00f3s al gos,<\/span><\/em><\/p>\n tanqueu tots els pianos i, amb els timbals somorts,<\/span><\/em><\/p>\n traieu el ta\u00fct fora, que vinguin ploramorts.<\/span><\/em><\/p>\n Que els avions voltegin pel cel gemegant fort, <\/span><\/em><\/p>\n que hi guixin un missatge: El Meu Amor \u00e9s Mort.<\/span><\/em><\/p>\n Que portin els coloms lla\u00e7ades de cresp\u00f3<\/span><\/em><\/p>\n i els gu\u00e0rdies de tr\u00e0fic guants negres de cot\u00f3.<\/span><\/em><\/p>\n Em va ser Nord i Sud i Llevant i Ponent, <\/span><\/em><\/p>\n la setmana de feina i el diumenge indolent,<\/span><\/em><\/p>\n migdia i mitjanit, la parla i la can\u00e7\u00f3;<\/span><\/em><\/p>\n jo em creia que l\u2019amor durava sempre: no.<\/span><\/em><\/p>\n No em vingueu amb estrelles, no en deixeu cap ni una; <\/span><\/em><\/p>\n desmantelleu el sol i empaqueteu la lluna;<\/span><\/em><\/p>\n buideu els oceans, talleu el bosc arran,<\/span><\/em><\/p>\n perqu\u00e8 res ja des d\u2019ara no podr\u00e0 fer-se gran.<\/span><\/em><\/p>\n Traducci\u00f3 de Narc\u00eds Comadira<\/strong><\/p>\n A Digue\u2019m la veritat sobre l\u2019amor, Barcelona, Empuries, 1997.<\/strong><\/p>\n __________<\/p>\n Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els tel\u00e8fons,<\/em><\/p>\n doneu al gos, perqu\u00e8 no bordi, l\u2019os m\u00e9s suculent,<\/em><\/p>\n silencieu els pianos, i amb timbals amortits<\/em><\/p>\n emporteu-vos el f\u00e8retre, i que entrin els amics.<\/em><\/p>\n Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel<\/em><\/p>\n escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;<\/em><\/p>\n poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,<\/em><\/p>\n i que els guardes es posin els guants negres de cot\u00f3.<\/em><\/p>\n Per mi, ell era el nord, el sud, l\u2019est i l\u2019oest,<\/em><\/p>\n el treball setmanal i el descans de diumenge,<\/em><\/p>\n migdia i mitjanit, paraules i can\u00e7ons.<\/em><\/p>\n Jo em creia que l\u2019amor podia durar sempre: anava errat.<\/em><\/p>\n No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,<\/em><\/p>\n enretireu la lluna, desarboreu el sol,<\/em><\/p>\n buideu el mar, desforesteu els boscos,<\/em><\/p>\n perqu\u00e8 ja res pot dur-me res de bo.<\/em><\/p>\n Traducci\u00f3 de Salvador Oliva<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Arriba la diada de Sant Jordi i amb ella tota una oda a l\u2019amor. Amor per la literatura. I de literatura, en cal parlar i escriure. Aquestes l\u00ednies pretenen retre un homenatge a tots aquells llibres i escriptors que ens omplen la vida amb paraules.
\n(Stop all the clocks, cut off the telephone)<\/strong><\/p>\n
\nPrevent the dog from barking with a juicy bone,<\/em>
\nSilence the pianos and with muffled drum<\/em>
\nBring out the coffin, let the mourners come.\u00a0<\/em><\/p>\n
\nScribbling on the sky the message He Is Dead,<\/em>
\nPut crepe bows round the white necks of the public doves,<\/em>
\nLet the traffic policemen wear black cotton gloves.\u00a0<\/em><\/p>\n
\nMy working week and my Sunday rest,<\/em>
\nMy noon, my midnight, my talk, my song;<\/em>
\nI thought that love would last for ever: I was wrong.<\/em><\/p>\n
\nPack up the moon and dismantle the sun;<\/em>
\nPour away the ocean and sweep up the wood.<\/em>
\nFor nothing now can ever come to any good.<\/em><\/p>\n
\n