{"id":5685,"date":"2017-04-17T11:47:42","date_gmt":"2017-04-17T09:47:42","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/?p=5685"},"modified":"2017-04-18T10:48:27","modified_gmt":"2017-04-18T08:48:27","slug":"el-drama-del-desencantado-de-gabriel-garcia-marquez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/el-far-dhipatia\/grups\/el-drama-del-desencantado-de-gabriel-garcia-marquez\/","title":{"rendered":"El drama del desencantado, de Gabriel Garc\u00eda M\u00e1rquez"},"content":{"rendered":"

\u2026el drama del desencantado que se arroj\u00f3 a la calle desde el d\u00e9cimo piso, y a medida que ca\u00eda iba viendo a trav\u00e9s de las ventanas la intimidad de sus vecinos, las peque\u00f1as tragedias dom\u00e9sticas, los amores furtivos, los breves instantes de felicidad, cuyas noticias no hab\u00edan llegado nunca hasta la escalera com\u00fan, de modo que en el instante de reventarse contra el pavimento de la calle hab\u00eda cambiado por completo su concepci\u00f3n del mundo, y hab\u00eda llegado a la conclusi\u00f3n de que aquella vida que abandonaba para siempre por la puerta falsa val\u00eda la pena de ser vivida.<\/p>\n

\"DramaDesencantado\"<\/a><\/p>\n

El primer que ens crida l\u2019atenci\u00f3 d\u2019aquest microrelat s\u00f3n els punts suspensius que l\u2019encap\u00e7alen. El text comen\u00e7a in media res<\/em>, \u00e9s a dir, \u201c a la meitat\u201d, de manera que \u00e9s idoni per fer prediccions. Qui \u00e9s aquest desencantat<\/em>, del qual ni tan sols se\u2019ns diu el seu nom? Volia Garc\u00eda M\u00e1rquez, d\u2019aquesta manera, dotar-lo d\u2019universalitat? \u00c9s que aquest home podria ser qualsevol de nosaltres sotm\u00e8s a una situaci\u00f3 l\u00edmit, sense possibilitat de trobar una sortida a la seva angoixa existencial? Qu\u00e8 l\u2019haur\u00e0 portat a prendre una decisi\u00f3 tan dr\u00e0stica, tan definitiva com la de su\u00efcidar-se? El lector, que far\u00e0 una lectura interpretativa del text, haur\u00e0 de reconstruir la vida del personatge, una hist\u00f2ria de la qual ignora el comen\u00e7ament per\u00f2 no el seu final tancat, irreversible.<\/p>\n

Del text, tamb\u00e9 n\u2019haur\u00edem de destacar l\u2019alentiment que es fa del temps. Amb aquest objectiu s\u2019utilitza el pret\u00e8rit imperfecte i, sobretot, la per\u00edfrasi progressiva \u201canar + gerundi\u201d , que fa que l\u2019acci\u00f3 que expressa la caiguda al buit, amb la revelaci\u00f3 que aquesta suposa, es produeixi amb una lentitud impossible, contr\u00e0ria a les lleis de la f\u00edsica, acci\u00f3 durativa que contrasta amb l\u2019acci\u00f3 acabada del pret\u00e8rit plusquamperfet, que expressa la irreversibilitat del dram\u00e0tic su\u00efcidi del desencantat. Ara que estem llegint Al\u00edcia en el Pa\u00eds de les Meravelles<\/em>, no puc evitar veure un paral\u00b7lelisme entre la caiguda del desencantat al buit i la de l\u2019Al\u00edcia pel cau del conill. L\u2019Al\u00edcia tamb\u00e9 cau molt lentament, tan lentament que pot apreciar tot el que hi ha al seu voltant amb notable precisi\u00f3. I amb esta caiguda s\u2019endinsa al m\u00f3n de l\u2019inconscient, mentre que el desencantat s\u2019estampa contra el dur paviment, alliberant-se per sempre m\u00e9s de la consci\u00e8ncia que el fa patir. Tanmateix, als dos casos, es recrea un temps viscut, subjectiu, molt lent, per\u00f2 no menys real que el temps f\u00edsic, at\u00f2mic, del rellotge, que els introdueix a una dimensi\u00f3 diferent, mostrant-los una altra manera de veure i enfrontar-se a la vida.<\/p>\n

I en aquest punt, un es formula una pregunta: \u00e9s nom\u00e9s davant la perspectiva de la mort o del canvi sobtat que adquireix el seu veritable valor la vida? El drama del desencantat no \u00e9s perdre la vida, sin\u00f3 adonar-se que no vol morir en el prec\u00eds instant que est\u00e0 a punt de produir-se la destrucci\u00f3 violenta del seu cos.<\/p>\n

I aix\u00ed com abans formul\u00e0vem hip\u00f2tesis sobre la causa o les causes que podien haver portat a aquest dissortat personatge a su\u00efcidar-se, ara, despr\u00e9s de digerir el text, no podem deixar de pensar en all\u00f2 que podia haver estat per\u00f2 que no va ser, amb la t\u00e8cnica del \u201cI si…?\u201d I si el desencantat s\u2019hagu\u00e9s convertit en un voyeur<\/em>? I si hagu\u00e9s trobat, com va fer el personatge interpretat pel James Stewart a La Finestra Indiscreta<\/em>, una passi\u00f3 secreta en la contemplaci\u00f3 obsessiva dels seus ve\u00efns des de la finestra de casa seva? Hagu\u00e9s servit aquest descobriment per donar un impuls a la seva vida? I en cas que aix\u00ed fos, hagu\u00e9s passat en algun moment de ser observador a ser protagonista, buscant experimentar en primera persona all\u00f2 que havia vist en els altres?<\/p>\n

Despr\u00e9s de reflexionar sobre la condici\u00f3 de voyeur<\/em> del desencantat, un no pot evitar pensar que els lectors tamb\u00e9 ens hem convertit en voyeurs<\/em> del seu final tr\u00e0gic, i coautors, en part, de la seva hist\u00f2ria, ja que l\u2019autor del text, apel\u00b7lant a la nostra imaginaci\u00f3, ens ha donat la possibilitat de completar-la. I impulsats per aquesta petita responsabilitat, ens adonem, amb certa tristesa, que al desencantat nom\u00e9s li calia mirar la vida amb altres ulls per poder salvar-se de si mateix. Com va dir Ram\u00f3n de Campoamor: \u00abEn este mundo traidor \/ nada es verdad ni mentira \/ todo es seg\u00fan el color \/ del cristal con que se mira\u00bb.<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0M.M.M.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u2026el drama del desencantado que se arroj\u00f3 a la calle desde el d\u00e9cimo piso, y a medida que ca\u00eda iba viendo a trav\u00e9s de las ventanas la intimidad de sus vecinos, las peque\u00f1as tragedias dom\u00e9sticas, los amores furtivos, los breves instantes de felicidad, cuyas noticias… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":251,"featured_media":5686,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[4,408,99,401,348,1040,3,409,346,98,29],"tags":[385,1538,1537,516,61,1339,957],"class_list":["post-5685","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-deso","category-al-voltant-de-la-lectura","category-articles","category-la-biblioteca-dalexandria","category-castella","category-el-far-dhipatia","category-grups","category-lectura-recomanada","category-materies","category-noticies-breus","category-portada","tag-castella","tag-el-darma-del-desencantado","tag-gabriel-garcia-marquez","tag-ilec","tag-lectura","tag-lectura-recomanada","tag-llengua-castellana"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5685","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/users\/251"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5685"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5685\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5697,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5685\/revisions\/5697"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5686"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5685"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5685"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5685"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}