![\"Bartleby10\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2017\/04\/Bartleby10.jpg\")
<\/a><\/p>\nL\u2019actitud de en Bartleby no \u00e9s l\u2019\u00fanic sorprenent en aquesta hist\u00f2ria. La resposta de l\u2019advocat, que \u00e9s el narrador protagonista, no ho \u00e9s menys. Aquest descriu detalladament les emocions contradict\u00f2ries que desperta en ell la ins\u00f2lita rebel\u00b7lia de l\u2019amanuense al llarg del temps, justificant aix\u00ed la seva actitud permissiva, condescendent, envers ell.<\/p>\n
La primera reacci\u00f3 de l\u2019advocat en escoltar les paraules del copista per primera vegada \u00e9s de negaci\u00f3: \u201cEm vaig quedar assegut una estona en perfecte silenci, intentant de refer les meves estabornides facultats. Immediatament, se\u2019m va acudir que les orelles m\u2019havien tra\u00eft o que en Bartleby no havia ent\u00e8s gens ni mica el que li volia dir\u201d. Per\u00f2 un cop assumides, i despr\u00e9s d\u2019un exercici d\u2019introspecci\u00f3, es capa\u00e7 d\u2019adonar-se exactament d\u2019all\u00f2 que li resulta insuportable del discurs del seu empleat: \u201cRes no exaspera tant una persona seriosa com una resist\u00e8ncia passiva. En realitat era sobretot aquella meravellosa dolcesa el que no tan sols em desarmava, sin\u00f3 que, per entendre\u2019ns, fins m\u2019acovardia\u201d.<\/p>\n
I aquesta inc\u00f2moda situaci\u00f3 que es perllonga durant bastant de temps, el porta a experimentar un sentiment d\u2019ira continguda: \u201cEm sentia estranyament esperonat a provocar una nova enganxada amb ell, a fer-li saltar una espurna de c\u00f2lera que respongu\u00e9s a la meva\u201d. Tanmateix, hi ha moments en els quals l\u2019envaeix un sentiment de culpabilitat, originat per la seva educaci\u00f3 religiosa. I pensa que ha de ser caritatiu amb ell: \u201cPobre xicot!, pensava, no ho fa amb mal\u00edcia, \u00e9s evident que no se la proposa, la insol\u00e8ncia. Amb el tirat que t\u00e9 ja es veu prou que aquestes excentricitats s\u00f3n involunt\u00e0ries\u201d.<\/p>\n
El cas \u00e9s que, independentment d\u2019all\u00f2 que sent en cada moment per en Bartleby, l\u2019advocat veu en ell un problema, fins que un diumenge al mat\u00ed descobreix que el copista est\u00e0 vivint al seu despatx, i la pobresa i l\u2019a\u00efllament en els quals es troba el commouen. S\u2019humanitza i comen\u00e7a a sentir una veritable compassi\u00f3 envers ell. Malgrat aix\u00f2, troba, finalment, la for\u00e7a suficient per demanar-li que abandoni el seu local i l\u2019amena\u00e7a amb l\u2019acomiadament en cas que no vulgui ser raonable i realitzar la feina per a la qual ha estat contractat. Per\u00f2 Bartheby no se\u2019n va, i l\u2019advocat, incapa\u00e7 d\u2019actuar amb contund\u00e8ncia, decideix que ser\u00e0 ell mateix qui deixar\u00e0 el local i es buscar\u00e0 un altre lloc per treballar. Bartleby segueix all\u00e0 un temps, fins que la policia el fa fora, alertat pels habitants de l\u2019edifici on es troba el despatx del jurista.<\/p>\n
El Bartleby es converteix llavors en un p\u00e0ria (\u00e9s el preu que ha de pagar per viure en una llibertat absoluta?, ens preguntem). I acaba sent empresonat per vagabundejar. I \u00e9s all\u00e0, a la pres\u00f3, on mor d\u2019inanici\u00f3, despr\u00e9s de pronunciar, dia rere dia, les paraules que el caracteritzen: \u201cPreferiria no fer-ho\u201d, com a resposta als oferiments de menjar que li fan. Molt abans de tot aix\u00f2, s\u2019ha de dir que l\u2019advocat li havia proposat d\u2019anar-se\u2019n a viure amb ell un temps, quan el copista es negava a deixar el despatx. A m\u00e9s, el va anar a visitar a la pres\u00f3, demostrant aix\u00ed que li havia agafat un afecte sincer. Per\u00f2 no el pot salvar, perqu\u00e8 el Bartleby no vol salvar-se a si mateix.<\/p>\n
L\u2019advocat representa la societat capitalista, una societat deshumanitzada, plena de convencions socials, on l\u2019home \u00e9s vist en termes utilitaristes, un m\u00f3n que en Bartleby rebutja amb una filosofia nihilista, amb un pessimisme absolut. I \u00e9s que el copista no nom\u00e9s es nega a acceptar la realitat que l\u2019envolta, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es nega a si mateix, arribant a l\u2019autodestrucci\u00f3 total, al su\u00efcidi. No creu en la societat a la qual hauria de pert\u00e0nyer, per\u00f2 tampoc en l\u2019individu.<\/p>\n
La societat en la qual vivim no \u00e9s gaire diferent d\u2019aquella societat novaiorquesa que descriu Melville al seu relat, plena de convencionalismes i on all\u00f2 material t\u00e9 un lloc preponderant. De fet, ens trobem amb persones que diuen que s\u00ed a tot, indiscriminadament, i no nom\u00e9s en l\u2019\u00e0mbit laboral sin\u00f3 tamb\u00e9 personal, per por a haver d\u2019assumir unes conseq\u00fc\u00e8ncies concretes, en una actitud totalment oposada a la resist\u00e8ncia passiva de en Bartleby. \u00c9s una forma f\u00e0cil d\u2019evitar-nos desavinences amb els altres. Per\u00f2 cada cop que ens obliguem a fer una cosa a contracor, paguem un preu: ens deixem de banda a nosaltres mateixos. L\u2019actitud extrema de en Bartleby, per\u00f2, que el porta a la seva anihilaci\u00f3, veiem que tampoc resulta recomanable.<\/p>\n
El m\u00e9s intel\u00b7ligent, el m\u00e9s adaptatiu, seria saber dir que no quan toca, amb educaci\u00f3 i argumentant les nostres posicions. D\u2019aix\u00f2 se\u2019n diu tenir car\u00e0cter, un car\u00e0cter que es pot manifestar, fins i tot, amb dol\u00e7or, aquesta dol\u00e7or ins\u00f2lita de en Bartleby que descol\u00b7loca l\u2019advocat.<\/p>\n
\u00c9s indubtable que hem de fer coses que no volem fer a tots els \u00e0mbits de la nostra vida, si \u00e9s que no volem convertir-nos en p\u00e0ries, com li va passar al pobre Bartleby. Per\u00f2 estaria b\u00e9 apropiar-nos de les seves paraules, i si no ens agrada all\u00f2 que se\u2019ns proposa perqu\u00e8 ens sembla poc raonable o, senzillament, perqu\u00e8 no ens conv\u00e9 per algun motiu, ser capa\u00e7os de respondre amb calma i fermesa: \u201cPreferiria no fer-ho\u201d.<\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0M.M.M.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Bartleby treballa com a copista a un despatx d\u2019advocats. En un comen\u00e7ament, el seu cap, un reputat advocat, est\u00e0 content amb la seva feina, ja que reuneix les qualitats per ser un bon amanuense; \u00e9s pacient, pulcre, meticul\u00f3s i un treballador incansable. Fins que un… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":251,"featured_media":5622,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[4,408,99,401,348,1040,3,409,346,98,29],"tags":[1511,385,1510,516,61,1339],"class_list":["post-5614","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-deso","category-al-voltant-de-la-lectura","category-articles","category-la-biblioteca-dalexandria","category-castella","category-el-far-dhipatia","category-grups","category-lectura-recomanada","category-materies","category-noticies-breus","category-portada","tag-bartleby","tag-castella","tag-herman-melville","tag-ilec","tag-lectura","tag-lectura-recomanada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5614","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/users\/251"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5614"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5614\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5627,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5614\/revisions\/5627"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5622"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5614"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5614"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5614"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}