{"id":5360,"date":"2017-03-18T10:21:06","date_gmt":"2017-03-18T09:21:06","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/?p=5360"},"modified":"2017-03-20T11:41:52","modified_gmt":"2017-03-20T10:41:52","slug":"la-mosca-un-conte-de-katherine-mansfield-nova-zelanda-1888-franca-1923","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/el-far-dhipatia\/grups\/la-mosca-un-conte-de-katherine-mansfield-nova-zelanda-1888-franca-1923\/","title":{"rendered":"La mosca, un conte de Katherine Mansfield (Nova Zelanda, 1888 &#8211; Fran\u00e7a, 1923)"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify;\">El conte comen\u00e7a presentant-nos dos vells amics en un entorn quotidi\u00e0, la casa d\u2019un d\u2019ells. El convidat, el vell Woodifield, \u00e9s un home bon\u00e0s i amb una salut prec\u00e0ria, que l\u2019obliga a romandre recl\u00f2s a casa seva la major part del temps. L\u2019amfitri\u00f3, per\u00f2, anomenat el Cap, gaudeix d\u2019una salut envejable que s\u2019av\u00e9 amb el seu car\u00e0cter en\u00e8rgic i resolutiu.<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><a href=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2017\/03\/Watermarked2017-03-20-1140.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-5378\" src=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2017\/03\/Watermarked2017-03-20-1140.jpg\" alt=\"watermarked2017-03-20-1140\" width=\"600\" height=\"450\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2017\/03\/Watermarked2017-03-20-1140.jpg 600w, https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2017\/03\/Watermarked2017-03-20-1140-300x225.jpg 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2017\/03\/Watermarked2017-03-20-1140-200x150.jpg 200w\" sizes=\"auto, (max-width: 600px) 100vw, 600px\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\n<p style=\"text-align: justify;\">El sobrenom del Cap ajuda a definir el personatge que es convertir\u00e0 en el nostre protagonista. Accentua l\u2019extremat inter\u00e8s que aquest ha mostrat per la seva feina durant tota la seva vida, i que ha deixat en ell una empremta indeleble. Malgrat estar jubilat, segueix sent anomenat aix\u00ed, perqu\u00e8 es podria dir que d\u2019alguna manera sempre estar\u00e0 al comandament, intentant controlar tot all\u00f2 que passa al seu voltant, fins i tot les seves emocions.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Del Cap, en sabem tamb\u00e9 que \u00e9s amant de la bona vida, del luxe i de certa superficialitat. Ha estat fent reformes a casa seva, i l\u2019ha convertit en un lloc amable i ple de comoditats. En un veritable refugi. I el seu sibaritisme, fins i tot, l\u2019ha portat a aconseguir una ampolla del millor whisky escoc\u00e8s, que prov\u00e9 dels cellers del castell de Windsor.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La relaci\u00f3 que s\u2019ha establert amb els anys entre els dos homes \u00e9s singular. El vell Woodifield enveja el seu amic, enveja la seva forma de vida i, sobretot, la seva bona salut. Per\u00f2 es tracta d\u2019una enveja sana, que ve acompanyada d\u2019admiraci\u00f3. El Cap, per\u00f2, veu en el vell Woodifield un pobre infeli\u00e7, un perdedor que no ha sabut llaurar-se un dest\u00ed propi, i que dep\u00e8n de la seva dona i les seves filles per sobreviure.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Els dos amics gaudeixen d\u2019una conversa agradable, fins que el vell Woodifield, amb tota la naturalitat i la innoc\u00e8ncia del m\u00f3n, just despr\u00e9s de beure un glop de selecte whisky, diu al seu amic que vol dir-li alguna cosa, per\u00f2 que se li ha anat del cap. El Cap atribueix aquest oblit a la seva vellesa i el compadeix en silenci. Per\u00f2 de sobte el vell Woodifield recorda all\u00f2 oblidat i li diu al seu amic que les seves filles han estat a Brussel\u00b7les, al cementiri on va ser enterrat el fill del Cap, just despr\u00e9s d\u2019acabar la guerra. I han visitat la seva tomba.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El Cap, que per diferents raons no ha pogut anar encara a B\u00e8lgica, s\u2019estremeix de dolor en sentir aquestes paraules, per\u00f2 \u00e9s bo en l\u2019art de la dissimulaci\u00f3 i oculta la seva pena. S\u2019ha produ\u00eft un gir a la hist\u00f2ria: les aparences s\u00f3n enganyoses. Al Cap, que semblava gaudir d\u2019una felicitat plena, l\u2019assetja un passat dolor\u00f3s, mentre que el bon\u00e0s Woodifield, sense ser conscient de l\u2019efecte advers que podien produir les seves paraules, ha ferit la sensibilitat del seu amic. En aquest moment, el Cap, que no est\u00e0 avesat a obrir-se davant dels altres, no est\u00e0 sol per\u00f2 se sent m\u00e9s sol que mai.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Poc despr\u00e9s, el vell Woodifield se\u2019n va. I el seu amic es rendeix a la nost\u00e0lgia, es deixa arrossegar pels records, despr\u00e9s de la contemplaci\u00f3 d\u2019una fotografia del seu fill, i de sobte reconeix que per molt que intenti reconstruir el seu rostre tal com era, nom\u00e9s pot aconseguir-ne un record imprec\u00eds. I s\u2019adona amb angoixa que all\u00f2 que li ha causat tant de mal no \u00e9s aquesta finestra del passat que el vell Woodifield li ha obert, sin\u00f3 la consci\u00e8ncia que ha sobreviscut a la gran desgr\u00e0cia, que aquella antiga ferida que va sagnar durant anys ara no \u00e9s m\u00e9s que una vulgar cicatriu. I enyora aquella necessitat imperiosa de plorar que va sentir quan el seu fill va desapar\u00e8ixer. I s\u2019enreda en un raonament su\u00efcida, autodestructiu: si sobreviure a un fill \u00e9s del tot horrible i antinatural, no hauria de ser inhum\u00e0 deixar de sentir un dolor insuportable per la seva p\u00e8rdua?<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El Cap no es permet de ser indulgent amb si mateix. Es deixa ensorrar per un profund sentiment de culpabilitat, i no \u00e9s capa\u00e7 de veure m\u00e9s enll\u00e0 del seu patiment. No \u00e9s capa\u00e7 d\u2019adonar-se que, senzillament, un dia va optar, inconscientment, per deixar de sentir aquell dolor antic perqu\u00e8 era incompatible amb la vida, i la seva actitud actual, que pot semblar superficial i fr\u00edvola, \u00e9s tan sols un mecanisme de defensa, i no la prova de la superaci\u00f3 de la seva desgr\u00e0cia. Ni tampoc es capa\u00e7 de veure que el fet de lliurar-se a un m\u00f3n de plaers superficials per combatre el seu desassossec no el fa inhum\u00e0, sin\u00f3 tot el contrari, \u00e9s una resposta profundament humana. (S\u2019ha de dir que tot aix\u00f2 no ens ho diu expl\u00edcitament el narrador de la hist\u00f2ria. La Katherine Mansfield apel\u00b7la a la capacitat interpretativa del lector.)<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Un fet inusual interromp llavors els seus pensaments: una mosca ha caigut al seu tinter, i lluita desesperadament per sobreviure. El seu primer gest \u00e9s solidari. La rescata amb l\u2019ajuda d\u2019una ploma i la diposita sobre un tros de paper secant. Per\u00f2 tot seguit s\u2019apodera d\u2019ell la curiositat i decideix experimentar amb l\u2019insecte. Mulla la ploma al tinter i li tira la tinta a sobre. I en observar-lo lluitant per la seva vida, experimenta un plaer s\u00e0dic, semblant a aquell que experimenten els nens en arrencar les ales d\u2019una mosca per tal de deixar-la totalment indefensa. Per\u00f2 no en t\u00e9 prou amb aix\u00f2 i torna a tirar tinta sobre l\u2019insecte, portant-lo a una situaci\u00f3 l\u00edmit. I llavors arriba a sentir una sincera admiraci\u00f3 per ell, perqu\u00e8 li sembla que malgrat tot no es rendeix, representant la for\u00e7a obstinada que un \u00e9sser viu ha de tenir per preservar la seva vida.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per\u00f2 la mosca acaba morint. I llavors al Cap l\u2019envaeix una gran tristesa. Per\u00f2 no sap per qu\u00e8. I el narrador omniscient del nostre relat, que ha estat bussejant a la ment torturada del protagonista, tampoc ens ho explica. Per\u00f2 nosaltres s\u00ed que ho sabem. Sabem que la mosca ha esdevingut un s\u00edmbol. Representa la mort f\u00edsica de tots els \u00e9ssers vius, i la mort metaf\u00f2rica de tot all\u00f2 que el temps pren a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, com ara la seva bellesa, la seva for\u00e7a o les seves il\u00b7lusions. Entenem perfectament el patiment del Cap.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El protagonista de <em>La mosca<\/em> ha experimentat tot un remol\u00ed d\u2019emocions durant el transcurs d\u2019una sola tarda, i se\u2019n vol desprendre. Aix\u00ed que crida el seu majordom perqu\u00e8 li porti m\u00e9s paper secant despr\u00e9s de tirar a la paperera la mosca morta. Actua com si no hagu\u00e9s passat res, desfent-se r\u00e0pidament del diminut cad\u00e0ver, perqu\u00e8 no sap qu\u00e8 fer amb les seves emocions, amb la seva convulsa realitat interior.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per\u00f2 nosaltres sabem que tota fugida \u00e9s in\u00fatil, que els records tornaran estimulats potser un altre cop per unes paraules aparentment amigues, la pluja, una fotografia o una olor&#8230; Sabem que el Cap mai no podr\u00e0 escapar-se de si mateix, perqu\u00e8 cap \u00e9sser hum\u00e0 pot fer-ho.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Deia Terenci: \u201cS\u00f3c home i res hum\u00e0 m\u00e9s ali\u00e8\u201d. Si aquest conte ens commou fins a la inquietud \u00e9s precisament per aix\u00f2, perqu\u00e8 tots hem experimentat al llarg de les nostres vides totes les emocions que sacsegen al Cap. Gr\u00e0cies al temps arribem a con\u00e8ixer la naturalesa de les nostres pors i els mecanismes de defensa que hem creat per combatre-les, per\u00f2 s\u2019ha de dir que el tipus de societat en la qual vivim, que rebutja tot all\u00f2 considerat lleig (com ara certes emocions considerades pernicioses), i ens ofereix en el seu lloc una publicitat enganyosa i anest\u00e8sica, s\u2019obstina a impossibilitar-nos aquest coneixement de nosaltres mateixos. No es tracta d\u2019instal\u00b7lar-nos al pessimisme absolut, per\u00f2 s\u00ed d\u2019enfrontar-nos a la nostra realitat, interior i exterior, per crua que aquesta sigui, sense disfressar-la d\u2019Armani ni perfumar-la de Chanel n\u00famero 5 amb la intenci\u00f3 de fer-la m\u00e9s digerible.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0M.M.M.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El conte comen\u00e7a presentant-nos dos vells amics en un entorn quotidi\u00e0, la casa d\u2019un d\u2019ells. El convidat, el vell Woodifield, \u00e9s un home bon\u00e0s i amb una salut prec\u00e0ria, que l\u2019obliga a romandre recl\u00f2s a casa seva la major part del temps. L\u2019amfitri\u00f3, per\u00f2, anomenat&hellip;  <a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/el-far-dhipatia\/grups\/la-mosca-un-conte-de-katherine-mansfield-nova-zelanda-1888-franca-1923\/\" title=\"Read La mosca, un conte de Katherine Mansfield (Nova Zelanda, 1888 &#8211; Fran\u00e7a, 1923)\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":251,"featured_media":5378,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[4,93,408,99,401,348,1040,3,409,346,98,29],"tags":[385,516,1491,1492,61,1339,957],"class_list":["post-5360","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-deso","category-activitats-daula","category-al-voltant-de-la-lectura","category-articles","category-la-biblioteca-dalexandria","category-castella","category-el-far-dhipatia","category-grups","category-lectura-recomanada","category-materies","category-noticies-breus","category-portada","tag-castella","tag-ilec","tag-katherine-mansfield","tag-la-mosca","tag-lectura","tag-lectura-recomanada","tag-llengua-castellana"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5360","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/users\/251"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5360"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5360\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5379,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5360\/revisions\/5379"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5378"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5360"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5360"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5360"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}