![\"watermarked32017-02-16-1321\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2017\/01\/Watermarked32017-02-16-1321.jpg\")
<\/a><\/p>\nTamb\u00e9 han estudiat els l\u00edquens, que s\u00f3n en realitat el resultat de la simbiosi entre un fong i una alga (es podria dir que organismes dobles el cos dels quals \u00e9s del tot diferent a la suma dels organismes simbionts que els formen).<\/p>\n
Els l\u00edquens s\u00f3n indicadors mediambientals, doncs la pres\u00e8ncia o abs\u00e8ncia de determinades varietats constitueix un veritable term\u00f2metre de la qualitat ambiental de l’aire i del grau de contaminaci\u00f3 (una gran diversitat de l\u00edquens, especialment de formes arborescents i ramificades, indicaria un ambient net i saludable).<\/p>\n Els alumnes han anat al riu Tenes al pas per Lli\u00e7\u00e0 d’Amunt durant les hores de Biologia i Geologia per a identificar i cartografiar els l\u00edquens que es poden trobar sobre les roques o sobre les soques dels arbres del parc del Tenes.<\/p>\n Els alumnes s’han repartit l’espai per grups, i cada grup ha realitzat un mostreig visual exhaustiu a\u00a0la seva parcel\u00b7la amb l’objectiu de cartografiar tots els l\u00edquens presents (han utilitzat com a\u00a0base cartogr\u00e0fica l’ortofotomapa de l’Institut Cartogr\u00e0fic de Catalunya (ICC), descarregat des de l’aplicaci\u00f3 en xarxa\u00a0vissir<\/i>):<\/p>\n A continuaci\u00f3 podeu observar el mapa de distribuci\u00f3 i els esp\u00e8cimens trobats (el mapa topogr\u00e0fic seg\u00fcent procedeix de l’ICC – vissir<\/i>). La identificaci\u00f3 preliminar de les esp\u00e8cies s’ha dut a terme amb la guia de camp Wirth et al.<\/em> (2004):<\/p>\n Llegenda del mapa de distribuci\u00f3:<\/strong><\/p>\n (Els triangles assenyalen la localitzaci\u00f3 d’exemplars d’esp\u00e8cies foli\u00e0cies. Els quadrats assenyalen els l\u00edquens crustacis. No s’han observat l\u00edquens fruticulosos (aspecte tridimensional i arborescent).)<\/p>\n Triangle taronja: Xanthoria parietina<\/em><\/p>\n Triangle verd: Physconia grisea<\/em><\/p>\n Triangle gris: Physcia caesia?<\/em><\/p>\n Quadrat blau: Lepraria incana<\/em><\/p>\n Quadrat groc: Chrysothrix candelaris<\/em><\/p>\n Quadrat negre: Lecanora sulphurea?<\/em><\/p>\n Quadrat vermell: Candelariella aurella<\/em><\/p>\n Quadrat lila: Incertae sedis<\/em><\/p>\n Xanthoria parietina<\/strong><\/em><\/p>\n (Triangle taronja en el mapa de distribuci\u00f3)<\/p>\n Es tracta d’un liquen foliaci de color groc – taronja – verd amb l\u00f2buls grans de marge llis que viu habitualment sobre l’escor\u00e7a dels arbres. \u00c9s un liquen d’\u00e0mplia distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica que requereix de substrats rics i poc \u00e0cids. \u00c9s una esp\u00e8cie for\u00e7a resistent a certs graus de contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica.<\/p>\n Exemplars de Xanthoria parietina<\/em> sobre l’escor\u00e7a d’un pi del parc del Tenes. Creix especialment orientat cap al nord, protegint-se aix\u00ed dels raigs solars que el podrien dessecar.<\/p>\n Detall dels apotecis de Xanthoria parietina<\/em>. Els apotecis s\u00f3n estructures en forma de copa originades pel fong i que tenen funci\u00f3 reproductora (contenen les espores).<\/p>\n Magn\u00edfic exemplar de Xanthoria parietina<\/em>, amb els l\u00f2buls ben desenvolupats i lleugerament superposats els uns als altres. Els l\u00edquens d’estructura foli\u00e0cia es caracteritzen perqu\u00e8 recobreixen superf\u00edcies sense ser incrustants (es poden separar f\u00e0cilment si es va amb compte).<\/p>\n Un altre exemplar de Xanthoria parietina<\/em> de tonalitats m\u00e9s verdoses. Aquesta coloraci\u00f3 m\u00e9s verdosa \u00e9s m\u00e9s comuna en els exemplar que creixen en zones on hi arriba poca llum (sota vegetaci\u00f3 densa).<\/p>\n Sobre les poques roques que afloren al parc del Tenes podem observar diverses esp\u00e8cies de l\u00edquens i de molses. A la fotografia seg\u00fcent es pot observar en color verd intens una esp\u00e8cie de molsa que creix adherida preferentment\u00a0sobre la superf\u00edcie d’unes petites esquerdes de la roca, on segur la humitat s’hi concentra. Tamb\u00e9 es poden observar diversos l\u00edquens (s’ha d’evitar confondre una molsa (que \u00e9s una planta) amb un l\u00edquen (fong + alga)). Els l\u00edquens de color groc ja s’han descrit m\u00e9s amunt. Es tracta de la Xanthoria parietina<\/em>, per\u00f2 hi ha tamb\u00e9 altres esp\u00e8cies, d’entre les que destaca la Physconia grisea<\/em>, descrita a continuaci\u00f3.<\/p>\n Physconia grisea (Triangle verd al mapa de distribuci\u00f3)<\/p>\n La Physconia grisea<\/em> \u00e9s un liquen foliaci de color gris blanquin\u00f3s, amb l\u00f2buls ben delimitats a la perif\u00e8ria i d’aspecte irregular\u00a0a la zona central. \u00c9s un liquen molt freq\u00fcent en zones de poca al\u00e7ada, i creix especialment sobre el tronc d’arbres plens de pols.<\/p>\n En la imatge superior es pot observar com la Physconia grisea<\/em>, de coloraci\u00f3 gris-verdosa i blanca, creix entremig de la Xanthoria parietina<\/em>, de color groc.<\/p>\n Physcia caesia<\/em><\/strong>?<\/p>\n (Triangle gris al mapa de distribuci\u00f3)<\/p>\n Aquest liquen foliaci presenta una coloraci\u00f3 gris clar, amb l\u00f2buls radials estrets. Acostuma a cr\u00e9ixer sobre roques calc\u00e0ries i sil\u00edcies en \u00e0rees molt modificades pels humans.<\/p>\n Al parc del Tenes, aquest liquen gris blanquin\u00f3s de determinaci\u00f3 preliminar es troba tamb\u00e9 sobre l’escor\u00e7a d’alzines, a 1,5 m d’al\u00e7ada del terra, aproximadament.<\/p>\n Lepraria incana<\/strong><\/em><\/p>\n (Quadrat blau en el mapa de distribuci\u00f3)<\/p>\n Es tracta d’un liquen crustaci de color blanc – verd\u00f3s amb una tonalitat blavosa i d’aspecte purulent i poc organitzat. Els l\u00edquens crustacis es caracteritzen per trobar-se adherits al substrat en tota la seva extensi\u00f3 com si es tract\u00e9s d’una crosta.<\/p>\n La Lepraria incana<\/em> \u00e9s un liquen molt com\u00fa en regions amb aire contaminat i, per tant, \u00e9s un indicador biol\u00f2gic de contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica. Al parc del Tenes recobreix les esquerdes de l’escor\u00e7a d’alguns pins.<\/p>\n Al parc del Tenes trobem exemplars de Lepraria incana<\/em>\u00a0que incrusten tant troncs d’alzina (imatge superior) com troncs de pi (imatge inferior).<\/p>\n Chrysothrix candelaris (Quadrat groc en el mapa de distribuci\u00f3)<\/p>\n Es tracta d’un liquen crustaci de color groguenc molt com\u00fa sobre les esquerdes dels troncs en les zones ombr\u00edvoles. De la mateixa manera que l’esp\u00e8cie Lepraria incana<\/em>, l’aspecte \u00e9s purulent, per\u00f2 es diferencia de la primera pel seu color groc.<\/p>\n Lecanora sulphurea<\/em><\/strong>?<\/p>\n (Quadrat negre al mapa de distribuci\u00f3)<\/p>\n La identificaci\u00f3 de l’exemplar de la seg\u00fcent fotografia no \u00e9s segura, per\u00f2 sembla coincidir amb les descripcions d’aquesta esp\u00e8cie, que creix habitualment en clima mediterrani sobre roques sil\u00edcies (en aquest cas, sobre quarsita). Es tracta d’un liquen crustaci.<\/p>\n Candelariella aurella (Quadrat vermell al mapa de distribuci\u00f3)<\/p>\n La Candelariella aurella<\/em> \u00e9s un liquen crustaci de color groc i del qual destaquen pr\u00e0cticament nom\u00e9s els apotecis. Habitualment es troba sobre roca o murs intensament afectats per l’acci\u00f3 humana.<\/p>\n Incertae sedis (Quadrat lila\u00a0al mapa de distribuci\u00f3)<\/p>\n L’\u00faltim dels l\u00edquens descrits \u00e9s molt similar a Candelariella aurella<\/em>, per\u00f2 de color gris\u00a0blav\u00f3s, i no hem pogut classificar-lo (en taxonomia s’utilitza l’expressi\u00f3 llatina “Incertae sedis<\/em>” per a designar exemplars que no som capa\u00e7os de classificar amb certesa).<\/p>\n Aix\u00ed, a partir de l’estudi preliminar, podem concloure que el Parc del Tenes \u00e9s una \u00e0rea verda for\u00e7a desnaturalitzada (amb forta intervenci\u00f3 humana) i sota els efectes de la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica, i en la que s’han pogut identificar fins a 8 esp\u00e8cies diferents de tal\u00b7lus foliaci i crustaci.<\/p>\n Probablement la incorporaci\u00f3 al parc de m\u00e9s substrats diferents com roques tant sil\u00edcies com calc\u00e0ries, aix\u00ed com d’altres esp\u00e8cies d’arbres, afavoriria la colonitzaci\u00f3 de l’espai per m\u00e9s esp\u00e8cies de l\u00edquens.<\/p>\n Refer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica:<\/p>\n Wirth, V., D\u00fcll, R., Llimona, X., Ros, R.M. & Werner, O. (2004): Gu\u00eda de campo de los l\u00edquenes, musgos y hep\u00e1ticas<\/em>. Ed. Omega. Barcelona. 589 p.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els alumnes de 1r d’ESO acaben d’estudiar els fongs (llevats, floridures, fongs que produeixen bolets…). Al laboratori han observat mitjan\u00e7ant el microscopi les espores de xampiny\u00f3 que han recollit al llarg d’una setmana, han cultivat llevats i floridures i els han observat tamb\u00e9 al microscopi,… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":225,"featured_media":5098,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[4,94,800,99,347,1040,3,346,98,29,399],"tags":[834,806,1213,1436,694,368,932,849,1432,1415,955,1413,1414,954,1416,1434,899,108,1437,107,1435,1433],"class_list":["post-4996","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-deso","category-activitats-fora-del-centre","category-apadrinem-el-riu-tenes","category-articles","category-biologia-i-geologia","category-el-far-dhipatia","category-grups","category-materies","category-noticies-breus","category-portada","category-projectes","tag-algues","tag-apadrinem-el-tenes","tag-biologia-i-geologia","tag-cartografia","tag-contaminacio","tag-ecologia","tag-fongs","tag-fungii","tag-icc","tag-indicador-ambiental","tag-institut-cartografic-de-catalunya","tag-liquen","tag-liquens","tag-mapa","tag-mediambient","tag-ortofotomapa","tag-protoctistes","tag-riu","tag-simbiosi","tag-tenes","tag-topografic","tag-vissir"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4996","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/users\/225"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4996"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4996\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5178,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4996\/revisions\/5178"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5098"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4996"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4996"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4996"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/strong><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/strong><\/em><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/strong><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/strong><\/p>\n<\/a><\/p>\n