![\"watermarked52016-11-29-1133\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2016\/11\/Watermarked52016-11-29-1133.jpg\")
<\/a><\/p>\nEls materials que van sedimentar durant el Siluri\u00e0 i el Devoni\u00e0 van patir una intensa deformaci\u00f3 estructural i metamorfisme regional com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’aixecament de la serralada de plegament Herciniana durant el Carbon\u00edfer, ara fa uns 300 M.a., quan els continents del nord (el complex Nordameric\u00e0, B\u00e0ltic i Siberi\u00e0) van col\u00b7lisionar amb el continent del sud (Gondwana) per formar un supercontinent \u00fanic anomenat Pangea i un superoce\u00e0 \u00fanic anomenat Panthalassa. Restes d’aquesta immensa serralada, ara erosionada, les trobem a prop de casa nostra aflorant als massissos del Montseny, del Montnegre i de Collserola, per\u00f2 tamb\u00e9 als Pirineus i a la serra de Prades. Es tracta de materials metamorfitzats, plegats i fallats afectats sovint per intrusions \u00edgnies de composici\u00f3 gran\u00edtica originades durant les etapes post-orog\u00e8niques com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la descompressi\u00f3.<\/p>\n
L’aixecament d’aquesta formidable serralada, segurament m\u00e9s impressionant que l’Himalaia actual, va comportar la immediata posada en marxa dels processos de meteoritzaci\u00f3 i erosi\u00f3 de la roca, generant un sediment que va dipositar-se a les valls i a les conques en ambients de sedimentaci\u00f3 fluvial, de transici\u00f3 o marins, en funci\u00f3 de les variacions del nivell del mar. Aquests materials daten del Tri\u00e0sic (200 – 250 M.a.) i constitueixen les anomenades f\u00e0cies germ\u00e0niques, de les que afloren a la zona estudiada el Buntsandstein i el Muschelkalk.<\/p>\n A l’\u00e0rea estudiada no es troben\u00a0els materials calcaris marins que van sedimentar tot seguit durant el Jur\u00e0ssic i el Cretaci, molt probablement perqu\u00e8 es van erosionar en aquesta zona, doncs s\u00ed apareixen en altres localitats properes com el mass\u00eds del Garraf. Durant aquests per\u00edodes que comprenen des de fa 200 M.a. fins a 65 M.a., la superf\u00edcie continental de la placa tect\u00f2nica Ib\u00e8rica es trobava separada de la de l’Euroasi\u00e0tica, de manera que en el que avui \u00e9s la serralada dels Pirineus hi havia un mar tropical que s’estenia linialment d’Est a Oest i on van sedimentar espessors molt importants de calc\u00e0ries.<\/p>\n Des de finals del Cretaci (fa uns 95 M.a.) i sobretot al llarg de tot\u00a0el Terciari, la placa Ib\u00e8rica va col\u00b7lisionar contra la placa Euroasi\u00e0tica. Solid\u00e0riament en el temps, \u00c0frica va emp\u00e8nyer la placa Ib\u00e8rica des del Sud, la pen\u00ednsula It\u00e0lica va xocar al nord contra la placa Euroasi\u00e0tica i el mateix va passar amb\u00a0la placa \u00cdndia. El resultat va ser la formaci\u00f3 de la serralada de plegament Alpino-Himalaiana, generant els sistemes muntanyosos de\u00a0l’Atles al nord d’\u00c0frica, els Pirineus, els Alps i l’Himalaia, respectivament.<\/p>\n A la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, la formaci\u00f3 dels Pirineus va comportar el tancament del mar Pirinenc, l’aixecament de la litosfera i el conseq\u00fcent lliscament tect\u00f2nic dels materials calcaris sedimentats durant el Jur\u00e0ssic i el Cretaci a nord i a sud mitjan\u00e7ant mantells de corriment, formant els Prepirineus franc\u00e8s i ib\u00e8ric, respectivament. Al mateix temps que els Pirineus prenien al\u00e7ada, l’erosi\u00f3 actuava sobre les roques, formant dip\u00f2sits sedimentaris d’ambients continentals fluvials i al\u00b7luvials durant el Paleoc\u00e8 (fa uns 55 M.a.). L’empenta produ\u00efda per l’aixecament tect\u00f2nic dels Pirineus va provocar l’enfonsament de la litosfera al sud, creant la conca sediment\u00e0ria de l’Ebre que, durant l’Eoc\u00e8, ara fa uns 35 M.a., va ser enva\u00efda pel mar que es va obrir cam\u00ed des del golf de Biscaia, al nord-oest. En aquest mar interior de poca profunditat van sedimentar els fangs grisos i les calc\u00e0ries esculloses de Vic i d’Igualada, mentre que els cursos fluvials d’alta energia, rambles i torrenteres, desgua\u00e7aven a prop de la costa els sediments grollers provinents de continent formant els ventalls al\u00b7luvials que constitueixen avui dia Montserrat, Sant Lloren\u00e7 de Munt, Comiols, etc.<\/p>\n Durant el Ne\u00f2gen \u00a0(5 – 20 M.a.) es va produir l’aulac\u00f2gen dels Catal\u00e0nids (Serralades Costaneres Catalanes). Aquest aulac\u00f2gen \u00e9s el resultat dels moviments de distensi\u00f3 litosf\u00e8rica que van afectar Europa occidental de sud a nord, des de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica fins a la conca del riu Rhin, a Alemanya. L’aprimament litosf\u00e8ric va materialitzar-se superficialment en forma de falles normals que configur\u00e0ren un sistema de horsts (alts tect\u00f2nics) i grabens (valls tect\u00f2niques) que van generar el que coneixem en termes geogr\u00e0fics com les serralades litoral i prelitoral, i les depressions litoral i prelitoral, respectivament. Des del punt de vista geol\u00f2gic, els Catal\u00e0nids s\u00f3n producte de moviments de distensi\u00f3 tect\u00f2nica i no de compressi\u00f3, de manera que no es pot parlar pr\u00f2piament de serralades.<\/p>\n Els materials que afloren al final de l’itinerari geol\u00f2gic Puiggraci\u00f3s – Figar\u00f3 dut a terme ahir pels alumnes de 3r dins la mat\u00e8ria de Biologia i Geologia tenen m\u00e9s de 416 milions d’anys d’antiguitat. Els alumnes van fer un recorregut geol\u00f2gic que els va portar\u00a0des… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":27,"featured_media":4746,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[6,94,99,347,1040,3,346,98,29],"tags":[1372,1364,1369,1359,1366,1367,457,74,1370,318,1368,456,1363,1365,1361,1373,461,1371,1360,1362],"class_list":["post-4733","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-deso","category-activitats-fora-del-centre","category-articles","category-biologia-i-geologia","category-el-far-dhipatia","category-grups","category-materies","category-noticies-breus","category-portada","tag-aulacogen","tag-buntsandstein","tag-cretaci","tag-devonia","tag-eoce","tag-facies-germaniques","tag-figaro","tag-geologia","tag-herciniana","tag-itinerari-geologic","tag-jurassic","tag-montmany","tag-muschelkalk","tag-paleoce","tag-paleozoic","tag-placa-tectonica","tag-puiggracios","tag-serralada-de-plegament","tag-siluria","tag-triasic"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4733","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/users\/27"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4733"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4733\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4766,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4733\/revisions\/4766"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4746"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4733"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4733"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4733"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"