{"id":3773,"date":"2016-06-05T14:07:10","date_gmt":"2016-06-05T12:07:10","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/?p=3773"},"modified":"2016-06-05T18:12:45","modified_gmt":"2016-06-05T16:12:45","slug":"ecosistemes-microbians-la-columna-de-winogradsky","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/el-far-dhipatia\/grups\/ecosistemes-microbians-la-columna-de-winogradsky\/","title":{"rendered":"Ecosistemes microbians: la columna de Winogradsky"},"content":{"rendered":"

Fa uns mesos, els alumnes de 4t d’ESO van recollir mostres de fang i d’aigua del riu Tenes amb l’objectiu de construir unes columnes de Winogradsky (veure article AQU\u00cd<\/a>). Durant aquest temps, les columnes han estat exposades a la llum solar, i l’ambient aqu\u00e0tic eminentment an\u00f2xic ha evolucionat instal\u00b7lant-s’hi diverses col\u00f2nies bacterianes (compareu a continuaci\u00f3 les fotografies corresponents al mes de gener i al mes de juny, respectivament):<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Columnes iniciades el 19 de gener de 2016<\/em><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Columnes fotografiades el 3 de juny de 2016<\/em><\/p>\n

A la segona fotografia s’observen col\u00f2nies bacterianes de diversos colors (vermell, marr\u00f3, verd,…), tot un ecosistema microbiol\u00f2gic que els alumnes han pogut estudiar de forma preliminar.<\/p>\n

Sergei Winogradsky (1856 – 1953) va ser un microbi\u00f2leg d’origen rus que va desenvolupar la t\u00e8cnica de cultiu que porta el seu nom per a estudiar els microorganismes del substrat i com aquests colonitzen l’espai produint-se una successi\u00f3 ecol\u00f2gica en la que els bacteris s’adapten als diferents ambients en funci\u00f3 de les seves estrat\u00e8gies particulars d’obtenci\u00f3 d’energia.<\/p>\n

En la columna de Winogradsky cal esperar la formaci\u00f3 de tres franges principals que responen, de dalt a baix, a una zona aer\u00f2bica superficial, amb alta concentraci\u00f3 d’oxigen, una zona hipoaer\u00f2bica interm\u00e8dia i de transici\u00f3, amb redu\u00efda quantitat d’oxigen disponible, i una zona anaer\u00f2bica profunda, sense oxigen. A la zona superficial creixen bacteris fotosint\u00e8tics (cianobacteris, de color verd) que obtenen l’energia del Sol mitjan\u00e7ant la fotos\u00edntesi i, per tant, produeixen oxigen que mant\u00e9 el car\u00e0cter aerobi d’aquesta franja. A la part profunda, sense oxigen, es desenvolupen bacteris reductors del sulfat en sulfur i que, per tant, obtenen l’energia d’altres reaccions qu\u00edmiques diferents a la fotos\u00edntesi (se’ls anomena quimiosint\u00e8tics). Aquests bacteris adopten colors vermellosos, per\u00f2 tamb\u00e9 verdosos. Aix\u00ed, a la columna s’estableixen idealment dos gradients qu\u00edmics, un d’oxigen i l’altre de sulfur d’hidrogen o \u00e0cid sulfh\u00eddric (H2<\/sub>S), que \u00e9s el que produeix l’olor caracter\u00edstica a ous podrits.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Part inferior de la columna 1, on es pot observar una col\u00f2nia verda anaer\u00f2bica (a l’esquerra).<\/em><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Part inferior de la columna 2, on es poden observar diverses petites col\u00f2nies anaer\u00f2biques de color vermell granat\u00f3s (a la dreta, sobre la xifra “200”). <\/em><\/p>\n

A la part inferior de la columna s’ha produ\u00eft una escassa colonitzaci\u00f3 bacteriana, per\u00f2 suficient com per poder observar unes quantes col\u00f2nies de mida macrosc\u00f2pica (de color verd a la primera fotografia i de color vermell a la segona fotografia). Caldria esperar que els bacteris de color vermell\u00f3s fossin del g\u00e8nere Clostridium<\/em> (bacteris fermentadors) i\/o Desulfovibrio <\/em>(bacteris sulfato-reductors), mentre que els de color verd fossin del g\u00e8nere Chlorobium<\/em> (bacteris verds del sofre).<\/p>\n

L’escassa colonitzaci\u00f3 s’interpreta per una redu\u00efda quantitat de mat\u00e8ria org\u00e0nica a la mostra (el fang agafat del riu contenia poca mat\u00e8ria org\u00e0nica. Era for\u00e7a sorrenc i havia estat mobilitzat i rentat feia poques setmanes degut a la crescuda del riu durant uns dies de pluja intensa). L’escassa proporci\u00f3 de mat\u00e8ria org\u00e0nica s’hauria pogut revertir afegint al fang gran quantitat de mat\u00e8ria org\u00e0nica en el moment de fabricar la columna (per exemple, afegint fullaraca en descomposici\u00f3 o trossets de paper de diari).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Part interm\u00e8dia de la columna 1<\/em><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Part interm\u00e8dia de la columna 2<\/em><\/p>\n

A la part interm\u00e8dia de les columnes s’observa en major o menor desenvolupament diverses col\u00f2nies bacterianes d’aspecte verd\u00f3s i marron\u00f3s-granat\u00f3s que creixen a diferents profunditats en el fang. Caldria esperar que aquests bacteris fossin dels g\u00e8neres Chromatium<\/em> (bacteris porpres del sofre) i Rhodospirillum<\/em> i\/o Rhodopseudomonas<\/em> (bacteris que ja no redueixen el sofre).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Part superior de la columna 1<\/em><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Part superior de la columna 2<\/em><\/p>\n

A la part superior de la columna, per\u00f2 encara en el fang, s’observa la colonitzaci\u00f3 de l’espai interparticular per col\u00f2nies bacterianes verdes ja en condicions oxidants.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Extrem superior amb aigua de la columna 1<\/em><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Extrem superior amb aigua de la columna 2<\/p>\n

Finalment, en la zona d’aigua per sobre del nivell del fang, han crescut sobre la superf\u00edcie del vidre algues cianof\u00edcies fotosint\u00e8tiques (cianobacteris de color verd) i algues diatomees (de color marron\u00f3s). Aquestes algues s\u00f3n les m\u00e9s f\u00e0cils d’identificar al microscopi, doncs els cianobacteris formen filaments caracter\u00edstics i les diatomees posseeixen estructures sil\u00edcies t\u00edpiques en forma de capsa (les fr\u00fastules).<\/p>\n

Per falta de temps, els alumnes de 4t d’ESO no han tingut l’oportunitat d’agafar mostres de bacteris per a observar-los al microscopi i poder-los identificar, ni tampoc han pogut determinar els pH de les diferents profunditats, valors que tamb\u00e9 podrien ajudar a determinar les condicions ecol\u00f2giques dels diferents ambients bacterians. Esperem que el proper curs els nous alumnes de 4t d’ESO puguin reprendre l’estudi d’aquestes columnes de Winogradsky i completar les investigacions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa uns mesos, els alumnes de 4t d’ESO van recollir mostres de fang i d’aigua del riu Tenes amb l’objectiu de construir unes columnes de Winogradsky (veure article AQU\u00cd<\/a>). Durant aquest temps, les columnes han estat exposades a la llum solar, i l’ambient… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":27,"featured_media":3775,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[7,93,99,347,1040,3,346,98,29],"tags":[655,1206,368,659,1208,745,1207],"class_list":["post-3773","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-4t-deso","category-activitats-daula","category-articles","category-biologia-i-geologia","category-el-far-dhipatia","category-grups","category-materies","category-noticies-breus","category-portada","tag-bacteris","tag-columna-de-winogradsky","tag-ecologia","tag-ecosistemes","tag-factors-ecologics-limitants","tag-microscopi","tag-ninxols-ecologic"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3773","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/users\/27"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3773"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3773\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3813,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3773\/revisions\/3813"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3775"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3773"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3773"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3773"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}